Un jutge veu engany en la sortida a borsa de Bankia i obliga a tornar els diners a un accionista

BarcelonaUn jutge de Mataró ha condemnat Bankia a tornar els diners a un veí del Maresme que va comprar accions del banc quan va sortir a borsa. El jutge declara nul els contractes d'adquisició de 10.933 accions de Bankia i l'entitat haurà de tornar els 41.000 euros que van costar.

La sentència, que és la primera que declara nul·la la venda d'accions –n'hi ha d'altres que anul·len la venda de preferents– indica que a la oferta pública que es va fer en la sortida a borsa es va falsejar l'estat real de les finances de Bankia, i per tant, hi ha engany. També es retreu als reguladors que permetessin la sortida a borsa sense que s'haguessin auditat els comptes de Bankia.

El jutge indica a la sentència que tothom que compra accions sap que el seu valor pot pujar o baixar en funció de l'evolució del mercats, però en aquest cas, indica que hi va haver "engany civil", ja que la informació que es va donar a compradors, personal del banc i mitjans de comunicació era "irreal, exagerada i aparentment solvent per promoure i incentivar la voluntat de compra", però no era "ajustada a la realitat" amb un engany o maquinació fraudulenta per exagerar la qualitat del producte, "que influeix en la voluntat de l'adquirent de tal manera que l'hi fa subscriure o adquirir-lo, que d'una altra forma no ho hauria fet".

Pel jutge, es fa difícil pensar que ningú hauria comprat accions d'un banc que estava en fallida tècnica amb pèrdues consolidades de 3.318 milions. També indica que Bankia deia tenir guanys quan va sortir a borsa i un any després va necessitar un rescat de més de 30.000 milions, i retreu als controladors i reguladors que permetessin la sortida a borsa "tot i que l'auditora encarregada de la verificació de la comptabilitat [...] no havia auditat els comptes". De fet, diu la sentència que són "aspectes inexcusables" en un organisme especialitzat i reguladors del mercat financer, però "absolutament excusables" pel ciutadà mitjà, que confiava que els reguladors verifiquessin correctament la seva feina "i no permetrien la sortida a borsa d'una entitat en les condicions en que ho van fer".