Comptes públics

El concert econòmic reobre ferides de la Transició a Catalunya

Quatre consellers d'Economia catalans debaten sobre l'infrafinançament crònic

3 min

BarcelonaUn debat sobre el dèficit crònic de finançament que pateix Catalunya ha acabat per reobrir velles ferides de la Transició, fins al punt que el president Jordi Pujol, present entre el públic, ha demanat la paraula per assegurar que “sí que es va demanar” el concert econòmic. 

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El debat, organitzat per l’ARA al Palau Robert i amb presència del conseller d’Economia (Jaume Giró) i de tres exconsellers més (Antoni Castells, Andreu Mas-Colell i Oriol Junqueras), ha desembocat en un tema recurrent quan es planteja aquesta qüestió: el concert econòmic basc. Castells ha explicat que “era difícil que el concert basc fos sostenible per a l’Estat” si també s’aplicava a Catalunya. Un punt de vista que els altres exconsellers també han compartit. “Si hagués existit un concert català, el basc seria diferent”, ha apuntat Mas-Colell. Castells també ha explicat que Catalunya havia rebutjat el concert, segons li havia explicat el conseller basc d’Economia de l’època, Pedro Luis Uriarte. La intervenció de Castells ha propiciat la irrupció de Pujol, que ha negat taxativament que això fos cert.

El debat ha començat amb el tema central: està Catalunya infrafinançada? El conseller Giró ha dit que “és obvi que en aquest moment no funciona” el model de finançament, i ha recordat que Catalunya és la tercera comunitat que més recursos aporta, la desena que més en rep i la penúltima si es té en compte el cost de la vida. Junqueras, per la seva banda, ha sostingut que “no hi ha cap sistema de finançament just que no sigui el de tenir un estat” i ha advertit que el model actual “retroalimenta” les diferències.

A continuació, Mas-Colell ha advertit que, com que fa set anys que s’ha de renovar el sistema de finançament, el govern espanyol té dues possibilitats: una, plantejar que aquesta situació és “totalment insostenible”, i l’altra, que “és perfectament sostenible seguir set o vuit anys més” com fins ara. Ell és del parer que Madrid opta més aviat per la segona i que, per tant, “no hi haurà un nou model de finançament” perquè “cap comunitat autònoma està disposada a rebre menys”, i l’Estat, per la seva banda, es fa càrrec de partides com pensions o atur a les quals "tothom dona prioritat”.

El debat ha viscut un intens estira-i-arronsa entre Castells i Giró. El segon s’havia queixat del model de finançament i de la falta d’inversió de l’Estat. “D’aquí ve l’infrafinançament” de Catalunya, ha dit. Castells li ha replicat que “inversions i finançament són dues coses diferents”. Posteriorment, Giró hi ha tornat dient que hi havia tres qüestions diferents: finançament, inversions i model territorial, i que “les tres ens van a la contra”. En aquest punt, per cert, Giró ha explicat que Espanya rebrà 27.000 milions d’euros en fons europeus l’any vinent i que Catalunya en té 2.100 d’assegurats; per tant, menys d’un 8% del total. “El 2022, doncs, tindrem un dèficit fiscal més gran”, ha reblat.

Així i tot, Junqueras s’ha mostrat molt escèptic davant la possibilitat que les autonomies perifèriques “plantin cara a la seva hipercapital”. “La història ens ensenya que la perifèria no està en condicions, ni sé si ho vol”, ha dit.

Perd pes Catalunya?

La possible pèrdua de pes de Catalunya en l’economia espanyola ha estat un altre tema que ha generat molt de joc entre els consellers. “Hem d’evitar el discurs cofoista –ha dit Castells–. Fa 100 anys Catalunya era el 25% del PIB espanyol [i ara ronda el 19%] i, el que és pitjor, Madrid ens ha passat al davant”. Giró ha replicat que “en els anys del Procés s’ha intentat vendre que Catalunya ha perdut pes, però no n’hem perdut: qui l'ha perdut han estat les altres comunitats respecte a Madrid”. “El que jo dic –ha replicat Castells– és que el desgavell polític acaba influint en l’economia. No és d’un dia per l’altre, que el 2017 passa una cosa i el 2018 hi ha una conseqüència”.

Mas-Colell no ha volgut entrar en aquesta qüestió i ha demanat de “mirar endavant” perquè “aquest país té enormes possibilitats, però s’han de fer les coses bé”. Castells havia lamentat l’absència d’un grup dirigent català amb les idees clares i Mas-Colell ha dit que no sap si existeix, però que sí que hi ha "molts emprenedors". “És important que la Generalitat abraci una mica més aquest món dels emprenedors”, ha sostingut, una afirmació que Junqueras ha avalat afegint-hi també els treballadors públics. Segons ha explicat, l’escola i la sanitat pública “de gran qualitat” que hi ha a Catalunya també la fan més competitiva. “No sempre podem pagar millor [als que venen de fora] però els paguem amb serveis de molta qualitat”, ha conclòs.

stats