Catalunya, el País Valencià i les Illes, a la cua de la despesa en sanitat i educació

MadridNo tots els ciutadans de l'Estat tenen les mateixes oportunitats en sanitat, educació i prestacions socials. L'actual sistema de finançament autonòmic permet, en gran mesura, que l'estat del benestar a Espanya sigui desigual depenent de la comunitat on es visqui. És la principal conclusió de l'estudi 'Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats', elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) en col·laboració amb la Fundación BBVA i que s'ha presentat aquest dilluns a Madrid.

L'estudi conclou que les comunitats amb més despesa social superen fins a gairebé un 60% les que menys gasten. A la part final d'aquest rànquing hi ha tant Catalunya com les Illes i el País Valencià pel que fa la despesa per càpita en sanitat i educació. Catalunya és la 14a comunitat amb menor despesa en serveis sanitaris amb 1.323 euros per habitant el 2013, seguida pel País Valencià (1.301 euros) i les Illes (1.275) i, finalment, Andalusia (1.182 euros). Pel que fa l'educació, Catalunya es troba també per sota la mitjana espanyola, en 12à posició amb 890 euros de despesa per habitant. La segueix el País valencià amb 867 euros per habitant i en penúltima posició, només superada per la Comunitat Madrid, les Illes, amb 831 euros de despesa per càpita. En sanitat, la mitjana estatal és de 1.357 euros i, en educació, de 915 euros per habitant.

La diferència entre comunitats és tant dràstica que, segons ha destacat el director de la investigació i de l'Ivie, el catedràtic d'Anàlisi Econòmic de la Universitat de València Francisco Pérez, les dues comunitats forals, més Astúries, van gastar el 2013 més del que feien les Illes, Balears i les Canàries abans de la crisi.

Encapçalant el rànquing sempre se situen el País Basc i Navarra, per a seva situació tributària. Però les segueixen de prop Astúries i Cantàbria. Segons Pérez, això és degut al sistema de finançament autonòmic i també al dèficit i deute que tenien abans de la crisi, ja que han hagut de fer uns ajustos minsos.

Tot i les retallades, però, l'estudi constata que hi ha hagut un esforç des dels governs autonòmics per mantenir l'estat del benestar, perquè els serveis públics fonamentals han passat a ocupar un major percentatge del PIB: del 23% el 2007 al 28% el 2013. Això sí, assenyalen que ha estat així en part gràcies a la reserva del fons de les pensions, amb una despesa que no s'ha retallat. En aquest sentit, recomanen la creació d'un fons estatal similar en educació i sanitat que es reparteixi dependent de les "necessitats" que constaten en l'estudi i no pas d'acord amb l'actual sistema de finançament autonòmic.

Però tot i els ajustos, la despesa real per habitant en sanitat, educació i protecció social per habitant s'ha vist retallada durant la crisi un 21% en sanitat i un 22% en educació (des del 2009). En el cas de Catalunya, el conjunt de retallades de l'administració ha estat del 22,5% fins el 2013.