El sostre de despesa dels primers pressupostos d'Illa referma la línia expansionista

BarcelonaUn mes després de la investidura de Salvador Illa, el Govern ha donat el tret de sortida a la tramitació dels seus primers pressupostos amb l'aprovació del sostre de despesa no financera i no finalista, fixat en 37.783 milions d'euros per al 2025, un 12,8% més que el 2023, l'últim any amb pressupostos aprovats. Aquesta quantitat, que referma la línia expansionista dels comptes de la Generalitat, marca el límit d’assignació de recursos pressupostaris per a l’exercici, d’acord amb tres paràmetres: l’escenari d’ingressos, el compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i els criteris del Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010).

Ho ha anunciat aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "Aquest acord significa un primer pas per tenir pressupostos l'1 de gener del 2025. És un objectiu prioritari", ha explicat la també consellera de Territori. Paneque ha defensat la necessitat d'uns nous comptes públics per "afrontar els grans reptes" que té Catalunya com a país. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ja va anunciar ahir en una comissió parlamentària l'aprovació d'aquest instrument de gestió pressupostària.

Primeres trobades

Per assolir aquest objectiu d'aprovar els comptes públics l'1 de gener, el Govern ha de buscar els suports necessaris al Parlament, i ja ho ha fet de forma prioritària amb ERC i els comuns, amb qui ha mantingut unes primeres reunions. Segons Paneque, aquestes trobades encara són "incipients" i s'haurà de veure com es "desenvolupen" en les pròximes setmanes. Això no significa que no parlin amb els altres grups, excepte els que difonen discursos d'odi, segons va dir ahir la consellera Romero.

Quan el nou govern d'Illa va aterrar al Palau de la Generalitat tenia l'opció de presentar una proposta per als pressupostos del 2024 –el sostre de despesa dels quals va situar-se en els 36.684 milions d’euros, un 3% menys que la xifra establerta avui per als de l'any vinent– o bé renunciar-hi i centrar-se en els de l'any vinent, que és el que ha acabat fent. De fet, la falta de suports parlamentaris als comptes plantejats per al 2024 és el que va empènyer a l'aleshores president, Pere Aragonès, a avançar les eleccions al 12 de maig passat, ja que la negociació va caure per l'oposició dels comuns enmig de la polèmica per la construcció del macrocasino del Hard Rock.

Dèficit del 0,1%

La previsió d'ingressos no financers i no finalistes per al 2025, el primer dels tres paràmetres que permeten calcular el sostre de despesa, se situa en 36.738 milions d'euros, un 17% més que el 2023. Aquesta quantitat correspon en gran part als recursos provinents del model de finançament –bestreta i liquidació– i, en grau més baix, a la previsió d’altres ingressos tributaris. Un cop establerta aquesta quantitat, entra en joc el segon paràmetre: el dèficit que permet el govern espanyol a les comunitats autònomes. Per a l'any vinent, l'objectiu de dèficit acordat és del 0,1% del PIB, és a dir, d'uns 307 milions d'euros, tal com va aprovar el consell de ministres el 10 de setembre. El tercer i últim element que configura aquesta xifra són els ajustos derivats de l'aplicació del Sistema Europeu de Comptes, que aquest any ascendeixen a 739 milions d'euros.

La quantia fixada avui com a sostre de despesa, ha informat el govern català, està subjecte a modificacions en els ingressos tributaris, increments o reduccions de les transferències de l'Estat destinades al finançament de les competències transferides, així com a canvis en els ajustos SEC o qualsevol altra variació rellevant dels ingressos o de l’objectiu de dèficit.

Retorn de seus empresarials

Preguntada sobre el retorn de les empreses que van traslladar el domicili fiscal fora de Catalunya després de referèndum de l'1 d'octubre del 2017, la consellera ha dit que l'obligació del Govern és que hi hagi les condicions necessàries d'estabilitat jurídica i política, però ha advertit que "el que no pot fer és manifestar-se sobre decisions d'empreses privades i concretes".