Les retallades pressupostàries, benzina per als extremismes

BarcelonaLes polítiques d'austeritat incrementen el vot a partits antisistema d'esquerres, però sobretot als de dretes, segons l'article acadèmic The Political Costs of Austerity (Els costos polítics de l'austeritat). De mitjana, si en una regió europea les administracions apliquen una retallada de la despesa pública de l'1%, el percentatge de vot a partits extremistes –tant de dretes com d'esquerres– puja tres punts percentuals.

Les polítiques d'austeritat van ser la resposta triada per la majoria de governs europeus durant la crisi financera del 2008, que a la zona euro va derivar en la crisi del deute, acabada el 2015 amb el relaxament de la rigidesa pressupostària. En aquells anys, la majoria de governs –de tots els colors, en tots els estats de la UE i a tots els nivells– van aprovar reduccions importants de despesa pública que van afectar la qualitat i quantitat de serveis públics, com ara la sanitat, l'educació o la dependència, i van ofegar la inversió pública.

Basant-se en la recerca prèvia i noves dades, l'article mostra que l'austeritat té un impacte directe sobre l'activitat econòmica del territori on s'aplica. "Comporta costos econòmics severs, com la reducció del PIB, de l'ocupació i del pes del treball en l'economia", comenten els autors, que apunten que això té uns "costos polítics" que es traslladen a les urnes.

És en aquest context que l'article explica l'auge de partits extremistes, és a dir, formacions antiestablishment allunyades dels partits tradicionals que van governar a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial fins als inicis del segle XXI. Això vol dir partits tant d'extrema dreta o ultradreta –sovint contraris a la Unió Europea, amb discursos ultranacionalistes i xenòfobs– com partits antisistema o anticapitalistes situats a l'extrem esquerre de l'espectre polític.

"Les dades sostenen la narrativa que hi ha una correlació significativa entre consolidacions fiscals i vot extremista. En particular, trobem un fort augment del percentatge de vot a partits extremistes al llarg de les regions europees en els anys posteriors a la Gran Recessió i la crisi de deute sobirà", explica el document.

L'estudi, finalitzat el maig d'aquest any, està elaborat amb dades pressupostàries i resultats electorals de 124 regions europees en vuit estats diferents, entre el 1980 i el 2015. En són autors Ricardo Duque Gabriel i Ana Sofia Pessoa, investigadors de la Universitat de Bonn, a Alemanya, i Mathias Klein, del banc central de Suècia, la institució que atorga el Nobel d'economia.

Més austeritat, més extremisme

"Una caiguda de la despesa pública de l'1% augmenta el percentatge de vot de partits extremistes més d'1,5 punts percentuals en l'any d'implementació de les polítiques fiscals", estableix l'estudi, que remarca que l'increment de vot és "molt persistent" i es manté al llarg dels anys següents. En aquest sentit, dos anys després de la retallada pressupostària, els partits més als extrems del tauler polític guanyen dos punts percentuals de vot i quatre anys més tard, el percentatge de vot és tres punts superior al d'abans de les retallades.

A més, el fet que una recessió estigui ocasionada per les polítiques de contenció del pressupost amplifica encara més la fugida als extrems d'una proporció significativa de votants. "Els resultats indiquen que una recessió induïda per una consolidació fiscal porta a un moviment més fort cap a partits extremistes que no pas una recessió financera", diu l'article.

A part d'això, els resultats apunten que l'austeritat fa créixer més l'extrema dreta que els partits antisistema d'esquerres: "Tot i que els dos extrems guanyen percentatge de vot com a resultat de les consolidacions fiscals, els partits d'extrema dreta experimenten una pujada lleugerament més forta de suport dels votants", assenyala.

Pèrdua de confiança en els governs

Els investigadors identifiquen dos efectes de l'austeritat sobre el vot que expliquen l'increment de la proporció de votants extremistes. D'una banda, hi ha un efecte directe: les retallades pressupostàries fan que "més gent voti partits extremistes". De l'altra, "l'austeritat pot desanimar la gent a participar en els comicis", la qual cosa fa caure la participació. Aquesta caiguda de la participació, a més, afecta "de manera desproporcionada els votants no-extremistes", apunta l'article.

La raó principal per explicar aquest doble efecte és la pèrdua de confiança dels ciutadans en les institucions públiques. "La confiança en els parlaments nacionals cau molt més durant les recessions causades per austeritat que durant les recessions sense austeritat", afirma el text. Això respon al fet que "els votants es tornen més escèptics sobre l'ambient polític quan la debilitat de l'economia que pateixen directament està relacionada amb intervencions polítiques actives, com ara consolidacions fiscals", recalquen els investigadors.

"Com que els votants poden culpar el govern d'una part de la recessió econòmica, tendeixen a castigar els partits establerts i a donar suport a partits extremistes", rebla l'article.