La pressió fiscal a Espanya continua per sota de la mitjana europea
Els impostos van pujar a l'Estat entre el 2020 i el 2022, segons un estudi de Fedea
BarcelonaLa pressió fiscal –el conjunt d'impostos que paguen empreses i ciutadans en comparació amb la riquesa generada– a Espanya va augmentar entre el moment de l'esclat de la pandèmia i l'any passat, tot i que continua per sota de la mitjana de la Unió Europea, segons un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Aquest think tank està finançat pel Banc d'Espanya i algunes de les principals empreses espanyoles, com CaixaBank, Sabadell, Agbar, Santander, Telefónica, BBVA i ACS, entre d'altres.
Segons l'estudi, entre el 2020 i el 2022 la pressió fiscal va augmentar 2,9 punts percentuals, fins a situar-se al 38,3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya. Això vol dir que l'any passat les administracions públiques espanyoles van recaptar en impostos una quantitat equivalent al 38,3% de tota l'activitat econòmica generada en territori espanyol al llarg de l'any.
Malgrat la pujada de la pressió fiscal, la dada continua per sota de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea, on la pressió fiscal va ser del 41,2% el 2022. Pel que fa als 20 estats que comparteixen l'euro, la mitjana augmenta fins al 41,9%.
El document de Fedea adverteix que la pressió fiscal espanyola està per sota de l'europea si es calcula la mitjana ponderada de la UE o la zona euro, és a dir, atorgant a cada estat el pes que li pertoca segons la mida de l'economia. Si es calculés la mitjana aritmètica –adverteix l'estudi–, la pressió fiscal espanyola seria un punt superior a la de la UE. Però aquest càlcul suposaria situar al mateix nivell economies de mides molt diferents, com ara Alemanya i Malta, tot i que la primera té un PIB 228 vegades més gran que el de la segona.
Més pressió sobre les rendes
D'acord amb l'informe de Fedea, l'increment de la pressió fiscal espanyola es concentra en impostos sobre la renda, on la pressió va pujar un 1,9% del PIB, i més en concret en els impostos personals, que van pujar un 1,25%. La pujada es deu a la no actualització de la tarifa i de les deduccions personals a l'IRPF.
Pel que fa al consum, els impostos que el graven –per exemple, l'IVA o impostos especials sobre carburants i tabac– van augmentar la pressió fiscal un 0,5% del PIB, la mateixa xifra que les cotitzacions a la Seguretat Social, on van créixer sobretot les que fan les empreses.
Els augments d'impostos han sigut un dels punts de més desacord entre el govern espanyol i la patronal al llarg dels últims anys, especialment després de l'aprovació dels impostos a les grans fortunes i sobre el sector energètic i la banca per taxar els beneficis extraordinaris obtinguts arran de la inflació derivada de la crisi energètica i dels increments dels tipus d'interès aprovats pel Banc Central Europeu.