El pla de Biden per alleugerir el deute: apujar impostos als rics i a les grans empreses
El president nord-americà necessita un acord amb els republicans per resoldre el problema del deute federal, que està a tocar del sostre legal
WashingtonDesprés de tres anys de forta despesa per la pandèmia i de dues dècades arrossegant dèficit pressupostari, el deute federal dels Estats Units ja supera els 30 bilions de dòlars i està a punt de tocar el sostre legal. Per alleugerir aquesta càrrega, el president Joe Biden necessita arribar a un acord amb els republicans, que ara controlen la Cambra de Representants i tenen la clau per desbloquejar la qüestió. Però no estan disposats a incrementar el sostre de deute ni a aprovar uns pressupostos que impliquin augmentar els impostos, les dues propostes del president, que aquest dijous ha reiterat durant la presentació dels pressupostos per a l'any fiscal 2024.
"Hem de començar a demanar a les grans empreses que paguin la seva justa part", ha dit Biden apel·lant al Congrés, durant el seu discurs d'aquest dijous des de Filadèlfia, un dels estats clau de cara a les eleccions presidencials de l'any vinent. El president s'ha marcat l'objectiu de reduir prop de 3 bilions de dòlars de dèficit en deu anys, principalment per mitjà d'augments d'impostos als rics i a les grans empreses. Concretament, el seu pla inclou un impost del 25% als multimilionaris, és a dir, a aquelles llars que tinguin més de 100 milions de dòlars. Això suposa un pla més ambiciós del que va proposar durant el discurs de l'Estat de la Unió del mes passat, en què va demanar un impost del 20%.
Aquests diners servirien per pagar l'augment de despesa que suposen els pressupostos presentats aquest dijous, que passen dels 6,3 bilions actuals als 6,9 de cara a l'any vinent, i que preveuen un augment gradual fins a prop dels 10 bilions l'any 2023. "El meu pressupost reflecteix tot el que podem fer per aixecar la càrrega sobre la classe treballadora dels EUA", ha assegurat Biden, que ha reiterat la seva intenció d'augmentar el paper de l'estat en l'economia.
El pressupost incrementa la inversió en el Medicare (una assegurança mèdica pública per als més grans de 65 anys) i altres programes socials, en despesa militar i en ajuda a tercers països. Això últim també va en la línia de tornar a atorgar als EUA un paper de lideratge global: preveu mobilitzar 6.000 milions de dòlars més en ajuda a Ucraïna, 7.000 milions en ajuda als refugiats i 2.300 milions en el reforçament de les aliances a l'Àsia, que garanteixin "un Indopacífic obert i segur", amb l'objectiu de contenir la Xina.
A més de les mesures fiscals esmentades, Biden demana als legisladors que contrarestin les retallades d'impostos a les grans empreses que va aprovar Donald Trump durant la seva presidència. Concretament, vol elevar el tipus de l'impost de societats del 21% al 28%. També vol quadruplicar l'impost sobre la recompra d'accions (de l'1%), una recepta aprovada el 2022 com a part de la llei de reducció de la inflació i que veu factible, atès que no ha espantat els inversors. Finalment, el president planteja augmentar l'impost sobre la renda dels nord-americans que cobrin més de 400.000 dòlars, malgrat que no ha concretat quant.
Per reduir el dèficit, els demòcrates no només volen augmentar impostos, sinó també reduir la despesa en múltiples partides. Per exemple, el pla inclou ampliar la capacitat del Medicare de negociar amb les farmacèutiques el preu de les medicines, cosa que suposaria un estalvi del voltant dels 160.000 milions de dòlars en deu anys. També proposa posar fi als subsidis de 31.000 milions a les companyies petrolieres i de gas, eliminar el benefici fiscal de 19.000 milions als inversionistes en béns arrel i retirar el subsidi fiscal de 24.000 milions a les transaccions amb criptomonedes.
Davant les desavinences, la Fed crida a la responsabilitat
Tot i que encara no han fet la seva proposta pressupostària, els republicans s'oposen fermament a les receptes de Biden i busquen fer permanents les retallades de Trump. A més, demanen reduir la inversió en els dos programes que generen més despesa anual: el fons fiduciari Medicare i la Seguretat Social, que estan augmentant a mesura que es jubila la generació del baby boom. Lluny d'acontentar-los, Biden ha proposat aquest dijous nous increments en aquestes partides pressupostàries.
"Gràcies a Déu, la Cambra de Representants és republicana", va dir dimecres el líder dels republicans al Senat, Mitch McConnell. "Increments fiscals massius i més despesa. Res d'això veurà la llum, i el poble americà pot donar les gràcies a la cambra baixa". El líder dels demòcrates al Senat, Chuck Schumer, li va respondre: "Biden està disposat a fer allò que els republicans no fan: reduir el dèficit de manera realista i responsable sense retallar prestacions de les quals depenen desenes de milions de persones. A diferència dels republicans, el president demana als més rics d'entre els rics que paguin una mica més d'impostos".
Davant les desavinences, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha demanat altura de mires als legisladors i ha dit que "augmentar el sostre de deute és l'única alternativa real". Una solució que Biden ha proposat reiteradament en les reunions que ha mantingut aquest any amb el president de la cambra baixa, Kevin McCarthy, que té una capacitat d'acció limitada perquè el sustenten al poder els vots de l'ala ultradretana del seu partit. McCarthy "és un tipus molt conservador i té un grup encara més conservador", ha dit Biden, "però estic preparat per reunir-m'hi en qualsevol moment, quan tingui el seu pressupost a punt".
El deute federal: una qüestió bipartida
Les dues bandes del tauler polític es culpen del problema del deute federal, que ha augmentat per la política expansiva dels anys de covid i especialment per la presidència de Trump (2016-2020). L'Oficina Pressupostària del Congrés calcula que les retallades d'impostos de l'expresident van costar al govern federal prop de dos bilions de dòlars. A més, el deute va continuar augmentant després del seu mandat, fruit de l'acord bipartit amb els demòcrates per augmentar la despesa en ajudes socials per la pandèmia.
La mateixa oficina pressupostària preveu que el dèficit pressupostari, així com el deute, continuï augmentant la dècada vinent: si el darrer any fiscal ha arribat a 1,38 bilions de dòlars, s'espera que al final d'aquest arribi als 1,41 bilions i que continuï incrementant-se fins als 2 bilions l'any 2032. Les projeccions pel que fa al deute indiquen un augment dels 31,4 bilions actuals a prop de 52 bilions d'aquí a deu anys. Aquests números estan lluny de complir els designis de Biden, que ha promès una reducció de tres bilions del dèficit en deu anys si s'aproven les seves mesures.
