No s'inverteix més, però "no s'enfonsa el món": què passa quan es prorroga el pressupost d'un govern?
La manca de comptes nous dificulta la gestió i posa bastons a les rodes a la planificació a llarg termini de les administracions
BarcelonaNi el govern de l'Estat ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona. Les tres administracions públiques més grans que governen els catalans han començat el 2025 sense pressupostos aprovats. Els difícils equilibris polítics que ha de fer el PSC —el partit que governa en minoria les tres institucions— per plaure els socis necessaris han fet que, tot i que s'haurien d'haver tancat a la tardor, els comptes públics segueixin oberts en tots tres casos.
Però què passa si no hi ha pressupostos? Com afecta el funcionament de l'administració? L'any passat el Govern de Pere Aragonès ja no va poder aprovar els comptes i, si aquest any no s'aproven, s'hauran de tornar a prorrogar els dels 2023 per segon any consecutiu, un fet que només va passar els anys 2018 i 2019, durant el Procés.
Segons la consellera d'Economia, Alícia Romero, haver de prorrogar els comptes "dificulta la gestió" de l'executiu, però no la impossibilita. "La Generalitat té mecanismes per incorporar recursos i seguir fent les polítiques que el país necessita", va afegir dimecres passat en una entrevista a Ràdio 4.
La via més freqüent és la de les ampliacions de crèdit als pressupostos prorrogats. Aquesta mesura es fa amb un decret llei, és a dir, un decret que aprova el Govern i que és validat posteriorment pel Parlament per majoria absoluta —en el cas del govern central, ho valida el Congrés dels Diputats—. Les ampliacions permeten incorporar diners al pressupost per a finalitats concretes. "La pròrroga té limitacions, però es poden resoldre amb un decret llei per utilitzar tots els recursos que estan a disposició", va dir Romero.
Aquest mètode serà el que segurament haurà d'utilitzar l'executiu de Salvador Illa si no aconsegueix tancar uns comptes per a aquest any, ja que la bona marxa de l'economia catalana i espanyola farà que aquest 2025 les administracions recaptin més impostos i, per extensió, tinguin més ingressos. Això voldrà dir que el pressupost prorrogat no donarà una finalitat a tots els diners disponibles. "Podem seguir fent coses, tot i que no amb la mateixa agilitat", va comentar la consellera.
En aquest sentit, el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Guillem López Casasnovas, coincideix que sense pressupostos "no s'enfonsa el món", però que són necessaris per evitar que les inversions quedin "postergades". El principal inconvenient de no tenir pressupost és que no es pot planificar cap inversió o programa nou, i en el cas dels ja existents, es compta amb els mateixos diners. "Es pot repetir, però no augmentar", resumeix el també catedràtic d'economia de la UPF, Albert Carreras.
Ara bé, Carreras, que va ser el número dos del departament d'Economia durant el Govern d'Artur Mas, ho matisa: "Els pressupostos lliguen moltes coses, sobretot les de detall", diu. En temes de més gran abast —com ara sous públics o, en el cas del govern espanyol, les pensions— és fàcil que s'arribi a acords parlamentaris que facilitin ampliacions del pressupost, però "quan baixes per sota d'això, tot és bastant rígid", afegeix.
Sobre les ampliacions, la Generalitat calcula que aquests diners addicionals en relació amb l'any passat fruit de la millor recaptació podrien arribar a 4.000 milions d'euros, una xifra superior als 2.700 milions que va incorporar el Govern de Pere Aragonès l'any passat, quan es treballava amb els comptes prorrogats del 2023. Si una part d'aquests 4.000 milions addicionals queden sense utilitzar, seran "un regal per al ministeri d'Hisenda", diu Carreras, ja que acabaran als comptes de l'Estat.
En algun cas puntual, però, no tenir pressupost pot ser positiu, sobretot si serveix per evitar males polítiques. Per exemple, diversos economistes —entre els quals hi ha el premi Nobel d'economia Paul Krugman— argumenten que durant la crisi financera i del deute que va afectar la zona euro entre el 2008 i el 2015, Bèlgica va ser el país que millor se'n va sortir justament perquè, a causa de la gran fragmentació de partits del seu parlament, es va estar quasi dos anys amb un govern interí fins que es va aconseguir bastir una coalició de partits suficient per formar un nou executiu. Això va impedir tenir pressupostos nous durant tot aquell temps, amb tots els desavantatges que això comporta, però també va evitar que Bèlgica tirés endavant les mesures d'austeritat que la UE va imposar a la resta de països i que van llastrar el creixement del bloc comunitari aquells anys.
Un sistema "antiquat"
López Casasnovas va una mica més enllà i creu que el sistema de pressupostos en vigor a totes les administracions espanyoles ha quedat "un poc antiquat". Especialment, el catedràtic considera que el sistema d'"anualitat" (que els pressupostos entrin en vigor l'1 de gener i caduquin el 31 de desembre) és "una rèmora del passat". Segons el seu punt de vista, es tracta d'un sistema que té més a veure amb la tresoreria que no pas amb la planificació a grans trets de l'activitat econòmica del sector públic.
A més, en una situació com l'actual, una administració com la Generalitat ha iniciat l'any sense pressupost nou, però alguns "centres de costos" (per exemple universitats o hospitals públics) sí que han hagut d'aprovar uns comptes propis, tot i no saber amb certesa quins seran els diners que l'administració tindrà disponible, cosa que crea "un cert desori", afegeix López Casasnovas.
