La millora de l’economia porta uns pressupostos amb despesa rècord
La reactivació dispara la recaptació d’impostos del Govern per al 2023
BarcelonaLa consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha presentat aquest dijous al Parlament el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2023, uns comptes que destaquen sobretot per la forta pujada dels ingressos procedents d'impostos –gràcies a la recuperació de l'economia després del covid–, que es tradueix en augments de la despesa en totes les àrees i departaments de l'administració catalana.
Increment d'ingressos
La recuperació postpandèmia s'ha notat en els ingressos de la Generalitat. L'augment de l'activitat econòmica, que es va concentrar sobretot durant el primer semestre del 2022 –quan es van eliminar la majoria de restriccions contra el covid que quedaven en vigor–, ha comportat un increment notable dels ingressos del Govern.
L'augment més important es nota a través dels ingressos procedents del model de finançament, és a dir, els que el ministeri d'Hisenda entrega a les comunitats que estan sota el règim comú (el País Basc i Navarra tenen finançament propi). Els diners rebuts per aquesta via creixen un 20,6% respecte als comptes del 2022, o 4.304 milions d'euros més, fins a un total de 25.236 milions disponibles aquest any, una xifra que l'executiu espanyol ja va comunicar el juliol passat. La pujada es deu a dues raons: la primera és un increment de la recaptació de 2.324 milions per l'activitat econòmica més gran, traduïda en més recaptació, sobretot de l'IVA i l'IRPF.
La segona és la liquidació del finançament autonòmic de l'any 2021, que s'entrega sempre dos anys més tard, i que es va tancar amb un deute de l'Estat cap a la Generalitat d'uns 1.980 milions. L'Estat, a més, també transferirà 536 milions –la mateixa xifra que l'any passat– en concepte de la disposició addicional tercera de l'Estatut i per l'acord tancat el 2021 entre Madrid i Catalunya per ampliar la plantilla dels Mossos d'Esquadra.
Pel que fa als impostos cedits i propis de la Generalitat, la pujada és de 276 milions, un 6% més que l'any passat, fins als 4.964 milions d'euros, una "previsió prudent" d'acord amb el context d'alentiment econòmic d'aquest any, segons la consellera Mas. Successions i donacions, patrimoni i transmissions patrimonials són els tres tributs que més aportaran a les arques públiques. L'acord del Govern amb els comuns inclou, a més, un increment del 33% de l'impost sobre habitatges buits i la creació de dos tributs nous sobre les emissions dels grans vaixells i sobre aliments ultraprocessats, tot i que aquests dos no estan inclosos en els comptes perquè no estan tramitats.
En total, doncs, els ingressos no financers creixen un 15,2% fins als 31.408 milions.
Menys fons europeus, però marquen la diferència
Els ingressos procedents dels fons europeus Next Generation (NGEU) seran de 963 milions, 989 milions menys (una reducció del 50,6%) que l'any anterior. La principal caiguda ve del Mecanisme de Recuperació i Resiliència –gestionat inicialment per l'Estat–, uns recursos que cauen en 841 milions i es queden en 686 milions, mentre que els fons REACT –ingressats directament per la UE a l'administració autonòmica– disminueixen fins als 277 milions, 148 milions menys.
Pugen les despeses
També han pujat, com es podia esperar, les despeses, que se situen en la xifra màxima registrada en uns comptes catalans. En total, la Generalitat gastarà 39.839 milions, sense incloure els Next Generation, un 10,7% més. Si es compten els fons europeus, la dada puja fins als 41.025 milions, un 7,6% superior al 2022. Pel que fa a la despesa no financera, és a dir, el que gastaran el Govern i la resta d'entitats públiques, la xifra és de 40.876 milions, també una pujada del 7,6% respecte als pressupostos anteriors.
Sanitat i educació, al capdavant de la despesa
Un any més, les partides pressupostàries destinades a salut i educació són les que s'enduen el gruix del pastís. Concretament, les polítiques sanitàries ocuparan més d'un de cada quatre euros que preveu gastar la Generalitat el 2023, amb un total d'11.910 milions d'euros. D'aquests, 7.980 milions aniran a atenció especialitzada i 3.240 milions a atenció primària, que, com és habitual, són els dos pols principals de despesa en aquest àmbit.
Pel que fa a l'educació, les escoles del país rebran, en total, 6.487 milions, als quals cal afegir 1.168 milions per a universitats i 244 milions en beques i ajudes. En total, doncs, l'educació en tots els seus àmbits s'endú un 17,8% del pressupost total del Govern.
Menys diners en habitatge
Només dues partides perden diners: habitatge i l'Institut Català de Finances. En el segon cas, aquest ens de finançament empresarial i d'inversions pateix una reducció de 28 milions d'euros al seu pressupost, que es quedarà en 451 milions.
Pel que fa a habitatge, la reducció es deu a l'entrada de menys fons NGEU, que deixen el total de la despesa en aquest àmbit un terç per sota que la pressupostada l'any passat, amb 661 milions. D'aquesta dada, la majoria dels diners, 562 milions, es destinaran a habitatge, mentre que la resta serà per a ordenació i promoció del sòl i polítiques urbanístiques.
Pujades importants de dependència i seguretat
Les polítiques de protecció social augmenten al pressupost un 7,2%, fins als 3.334 milions. Aquesta partida inclou les ajudes a la dependència i a famílies vulnerables, la renda garantida de ciutadania, l'atenció residencial i les polítiques de suport a víctimes de violència masclista.
Així mateix, 1.732 milions aniran a seguretat i protecció civil, i el departament d'Interior –que gestiona els Mossos i el cos de Bombers, entre altres– rebrà 1.599 milions.
Millores de personal
Igual que el 2022, els comptes del 2023 inclouen un fort avenç en la contractació de treballadors públics. El departament d'Economia ha previst que el personal contractat a tot el sector públic català –això inclou sanitat, educació, Mossos, Bombers i Agents Rurals, i tot el funcionariat– seran 282.887 en tot l'any, gairebé 7.000 més que el 2022.
L'àmbit de la salut aconseguirà 4.300 nous llocs de feina, mentre que també es contractaran uns 6.800 nous docents de les 12.200 noves places conjunturals, que inclouen les noves dotacions i la transformació en contractes fixos de gairebé 5.400 places d'empleats públics que fins ara eren de caràcter temporal.
A banda de la contractació pública, en el sector privat la Generalitat destinarà 951 milions, un 8,3% més que el 2022, a polítiques de foment de l'ocupació, formació professional i ajuda a la integració laboral de persones amb discapacitats.
Ni un euro als tres projectes exigits pel PSC
El pressupost no inclou "cap euro" –ha indicat Mas– als tres grans projectes exigits pel PSC (i Junts) per donar suport als comptes: l'ampliació de l'aeroport del Prat, l'autovia B-40 i el complex de casinos Hard Rock al Tarragonès. En els dos primers casos, perquè es tracta d'inversions d'"àmbit estatal", que ha de dur a terme el govern espanyol, no pas la Generalitat, mentre que en el cas del Hard Rock la Generalitat ha d'actuar de mitjancer en la compravenda i es tracta d'"un procés d'administració" que acabarà quan es produeixi "la inversió d'un inversor privat", per la qual cosa no afecta la despesa, ha afegit la responsable econòmica del Govern.
Aquestes són les raons que han donat els comuns per garantir el seu suport als pressupostos, malgrat oposar-se frontalment a les tres inversions. El pacte entre PSC i el govern d'ERC és, doncs, només polític, ja que inclou un suport públic i un compromís del govern català de facilitar que es tirin endavant els tres projectes.
Menys dèficit
El dèficit –diferència entre ingressos i despeses– de la Generalitat es redueix fins al 0,3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) o, cosa que és el mateix, fins als 791 milions, gairebé la meitat que els 1.487 milions previstos en el pressupost anterior. La xifra dista molt del pic de la crisi financera, quan el 2010 el Govern va gastar 9.100 milions més dels que va obtenir.
"Els pressupostos no ens han de permetre només atendre necessitats més immediates, sinó alçar la mirada", ha dit Mas per justificar el dèficit. Segons la consellera, el context actual a Europa obliga les administracions públiques a dur a terme inversions per fomentar de manera ràpida la transició verda de l'economia i la reindustrialització.
En aquest sentit, les infraestructures rebran 3.127 milions d'euros, dels quals aproximadament la meitat es dedicaran al transport públic, mentre que els projectes de R+D s'enduran 876 milions, aproximadament la meitat destinats a la recerca biomèdica.
En principi, la Generalitat no té cap obligació concreta sobre el dèficit, ja que la Unió Europea manté suspeses les regles fiscals, però l'executiu de Pere Aragonès ha decidit adherir-se a la xifra del 0,3% recomanada pel govern espanyol (l'any passat en els comptes el dèficit recomanat era del 0,6%). Si es complís, el total del deute públic es rebaixaria del 34,1% al 32,7% del PIB català: tot i créixer el dèficit, ho faria a un ritme inferior al del conjunt de l'economia.
Inversió rècord sense comptar els fons europeus
La inversió de tots els departaments i altres ens de la Generalitat puja fins a la dada històrica més alta, de 2.794 milions d'euros, 153 milions més que el 2022. Tanmateix, si s'hi inclouen els fons Next Generation, la xifra total d'inversió passa de 3.949 milions l'any passat a 3.796 milions enguany, per l'esmentada reducció dels fons europeus.
La inversió pública inclou, per exemple, la construcció o ampliació d'infraestructures, com ara escoles, centres sanitaris, carreteres o edificis d'oficines; compres de maquinària (per exemple, per a hospitals) o projectes de recerca.