Els més rics no paguen impostos, però això comença a canviar

BarcelonaQue els ciutadans més rics no paguen gaires impostos és una conclusió a la qual s'arriba fent un simple cop d'ull a la majoria d'estudis sobre fiscalitat a Catalunya, a Espanya i al món. Ara bé, sembla que la situació comença a virar i que els governs d'arreu del planeta deixen enrere les idees de dècades passades que abaixar la tributació era positiu, per centrar-se en corregir unes desigualtats que els últims anys han anat a més.

Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els tres experts que han participat en un debat convocat per l'Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans (ATTAC) a la sala d'actes del despatx d'advocats Col·lectiu Ronda de Barcelona: el catedràtic d'economia de la UPF, Jordi Galí; el president del sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) i coautor del llibre Los ricos no pagan IRPF, Carlos Cruzado; i Íñigo Macías, coordinador d'investigació de l'ONG Oxfam Intermón.

Macías ha utilitzat l'informe global sobre evasió fiscal que elabora l'Observatori Fiscal de la Unió Europea per mostrar els grans forats legals que utilitzen les grans multinacionals i les grans fortunes per eludir impostos a escala internacional, un fenomen que ha anat a més des dels anys vuitanta fins ara, però que ara les administracions comencen a frenar. "La globalització ha fet coses bones, com la reducció de la pobresa arreu del món, però els grans beneficiats han sigut les multinacionals", ha assegurat. Mentre Elon Musk, l'home més ric del món, paga menys d'un 4% d'impostos sobre el que guanya, una botiguera d'Uganda en paga un 40%, segons Oxfam.

Malgrat això, el coordinador de l'ONG ha recordat que "es poden fer coses per reduir l'evasió fiscal" de milionaris i grans companyies. En aquest sentit, ha destacat que els "intercanvis bancaris automatitzats" entre estats han permès reduir "la riquesa financera que passa desapercebuda" a les hisendes nacionals, tot i que encara no s'ha fet res per gravar millor la riquesa de grans fortunes en forma d'immobles. A més, el recent acord entre més de 130 països permetrà que l'impost de societats mínim sigui del 15% a tot el planeta, de manera que les multinacionals ho tindran més difícil per eludir tributs.

Espanya necessita una reforma fiscal

En àmbit espanyol Cruzado ha assenyalat que la situació és similar i ha recordat les paraules de l'aleshores president del govern, José María Aznar, que el 1998 va declarar que els rics no paguen IRPF, l'impost sobre la renda. Cruzado ha dit que el sistema fiscal espanyol està "caducat" i que cal reformar-lo amb profunditat. Així mateix, també ha destacat els esforços que fa l'Agència Tributària per trobar irregularitats fiscals en petits contribuents, però també el poc temps que dedica a grans fortunes i empreses més potents, amb casos extrems com el del rei emèrit Joan Carles I, a qui Hisenda mai va obrir una investigació tot i les informacions que es publicaven sobre la seva fortuna a l'estranger.

Per últim, Galí ha presentat un estudi sobre l'impost de patrimoni a Catalunya en el qual es demostra com les exempcions i bonificacions fan que les grans fortunes del país (algunes de més de 100 milions d'euros) paguin menys que persones amb patrimonis alts, però molt inferiors. "No compleix cap dels tres criteris que ha de complir: no és ni just, ni equitatiu, ni progressiu", ha dit Galí, que ha apuntat que l'impost de successions podria patir problemes similars.

En aquest sentit, els tres ponents han coincidit que l'opinió pública i política ha canviat, sobretot a escala mundial, però molt menys a Espanya. Cruzado ha recordat que fa anys que algunes de les persones més riques del món, com el fundador de Microsoft, Bill Gates, o l'inversor Warren Buffett, reclamen tributar més. En aquest grup, ha recordat el tècnic d'Hisenda, "hi ha molts multimilionaris nord-americans, algun d'europeu i cap d'espanyol". "Quan es proposa apujar algun impost a Espanya, sembla que s'acabarà el món, però mai s'acaba", ha reblat.