"A Madrid estan convençuts que paguen ells"

BarcelonaEn ple debat sobre la competència fiscal entre les comunitats, edicions Tibidabo ha reeditat Narració d'una asfíxia premeditada. Una immersió ràpida, un llibre publicat per l'economista, professor i polític Ramon Trias Fargas, el conseller d'Economia que va negociar amb l'Estat a l'inici de la Transició. Tot i haver estat publicat el 1985, es revela ara absolutament profètic. De fet, com ha destacat a la presentació el professor de ciències polítiques de la UPF Ferran Requejo, fins i tot s'entenen ara coses que llavors passaven inadvertides.

La catedràtica d'hisenda de la UB Núria Bosch no ha dubtat en assenyalar el principal problema del model de finançament: "A Madrid es pensen que paguen ells". Un problema, indica, que sorgeix del concepte de "caixa única". La sobirania tributària, diu, s'ha construït a Espanya de dalt a baix, quan als estats federals és al revés. Això permet la recentralització dels tributs, com ha passat amb la taxa de residus, ha afegit la professora.

Per això, l'exconseller d'Economia Antoni Castells destaca la falta d'inspiració federal en el model de finançament. I repassant el pensament de Trias Fargas, Castells recorda que "la característica d'un govern és posar impostos per prestar uns serveis". "Sense sobirania fiscal no hi ha sobirania de cap mena", incideix Requejo recordant Trias Fargas.

I Castells, que va ser conseller d'Economia amb el PSC, no s'amaga d'indicar que en el conflicte de relacions Catalunya-Espanya "la tendència ha sigut anar enrere" amb una "desnaturalització del pacte constitucional". Castells situa l'inici d'aquests passos enrere precisament el 1982, quan els socialistes van accedir per primer cop després de la Transició al govern d'Espanya.

L'ofec d'aleshores i d'ara

El llibre de Trias Fargas lliga molt amb l'actualitat, tant en la part política com la més econòmica i fiscal. L'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell veu la relació causa-efecte entre què va escriure els anys 80 Trias Fargas i el que passa ara. "La situació inicial condicionarà el futur", ha indicat el professor Mas-Colell. Per exemple, Trias Fargas parlava d'asfíxia i, segons Mas-Colell, "continuem ofegats". De fet, l'exconseller amb CiU creu que si es renova el sistema de finançament –l'actual es va pactar el 2009 i s'havia de renovar el 2014– "serà encara menys federal".

Mas-Colell ha destacat un dels problemes inicials: el finançament es va fer a partir d'unes valoracions dels serveis traspassats. Per això advoca perquè qualsevol reforma s'hagi de fer tenint en compte el cost de la vida, que "no és el mateix aquí que en un altre lloc". Però davant l'embat de Madrid i Andalusia suprimint l'impost sobre el patrimoni, el professor Mas-Colell té clar que hi ha una "competència descarnada" i que s'hi ha de fer "alguna cosa". En aquest sentit, s'ha mostrat favorable a una harmonització fiscal, però amb un matís: "Que el govern espanyol suprimeixi l'impost, però compensi les comunitats que el tenen ara". I destaca un problema també: "Catalunya no té instruments per forçar una negociació".

De l'acte es poden extreure dues idees clares. Trias Fargas era partidari d'un model federal, però no com l'alemany, sinó més aviat com el dels Estats Units. I la segona: la Transició i el pacte constitucional tenia paranys que van permetre degradar la plurinacionalitat i la descentralització de l'Estat. "I la tesi del llibre és que era una cosa premeditada", ha destacat Requejo. Finalment, el professor de ciències polítiques considera que l'obra de Trias Fargas és profètica: "Fa que la lectura d'aquest llibre es revaloritzi amb el temps, perquè contribueix a saber on som ara".