L'impost mínim a les grans multinacionals ja és una realitat a la UE, però no a Espanya
El govern presenta un esborrany de la norma que obligarà les corporacions globals a tributar almenys un 15% dels beneficis
BarcelonaLes grans multinacionals del planeta ja han de pagar més impostos, com a mínim a la Unió Europea: l'1 de gener era la data límit marcada per Brussel·les perquè els 27 estats membres adaptessin la seva legislació a l'acord internacional que situa al 15% el mínim que han de pagar les corporacions d'abast global en impost de societats. No obstant això, Espanya no ha complert el termini marcat per la UE i encara no ha modificat la llei, tot i que el ministeri d'Hisenda ha publicat un primer esborrany de la norma.
La convocatòria d'eleccions generals, que va deixar l'executiu en funcions durant uns mesos, és la causa principal d'aquest retard. Per pal·liar-lo, el govern ha inclòs un apartat en la llei que farà que s'apliqui retroactivament des de l'1 de gener d'enguany.
L'acord per establir una harmonització fiscal sobre les grans multinacionals es va tancar el 2021 en el marc d'unes negociacions tutelades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l'organització que agrupa les principals economies industrialitzades del món. Després de diversos anys de negociacions, l'arribada de Joe Biden a la presidència dels Estats Units va desencallar les converses i es va acabar establint que totes les grans multinacionals haurien de tributar com a mínim un 15% dels beneficis independentment dels països on operin. L'impost afectarà sobretot grans tecnològiques –com Google i Amazon–, però també gegants de la restauració –com Starbucks i McDonald's– o de la moda –com Burberry i H&M–, que fins ara buscaven vies per reduir al màxim la tributació als països on treballen.
Els països de la UE van acordar que el mínim del 15% afectés les multinacionals amb facturacions anuals de 750 M€ o superiors. Com que les multinacionals operen sovint amb complicats entramats societaris, el ministeri dirigit per la vicepresidenta primera, Maria Jesús Montero, preveu que siguin les societats matrius dels grups empresarials les que paguin un 15% dels beneficis en impost de societats. Per això, el text inicial de la norma obre la porta tant a aplicar el 15% directament a les matrius com a taxar també les empreses filials a fi d'aconseguir que el conjunt del conglomerat empresarial arribi a tributar aquest mínim. Si malgrat això no s'hi arribés, l'esborrany preveu la imposició d'un tribut addicional.
Ara bé, actualment la norma és només un esbós que pot ser modificat per un procés consultiu, abans de convertir-se en projecte de llei quan l'aprovi el consell de ministres. Una vegada passat aquest tràmit, el text passarà a les Corts, on podrà ser esmenat en comissió tant al Congrés com al Senat, abans de rebre el vistiplau definitiu al ple i, llavors ja sí, entrar en vigor.
La Comissió Europea i l'OCDE calculen que la mesura té el potencial d'augmentar en uns 220.000 milions de dòlars els ingressos anuals de tots els governs del món combinats, la qual cosa pot "ajudar" moltes administracions a "finançar inversions crucials i serveis públics de qualitat", segons el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni. A Espanya, la recaptació creixerà uns 2.500 milions d'euros, segons un informe de l'Observatori Fiscal de la UE.
Ampli acord
L'acord compta amb el suport de 138 països que sumen un 90% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) mundial. Entre els signants hi ha totes les principals economies del planeta, incloent-hi els EUA, la Xina, el Japó, la UE i la resta de membres del G-20. L'Índia és el país que més reticències hi va posar i va estar a punt de quedar-se'n al marge, però va acabar rectificant. A Europa, Irlanda també va optar per afegir-s'hi a l'últim moment tot i els dubtes inicials del govern, ja que bona part del seu creixement econòmic de les últimes dècades s'ha degut a la baixa fiscalitat per a multinacionals, sobretot tecnològiques nord-americanes i companyies del sector financer.
"Aquesta reforma històrica representa un pas enorme cap a una fiscalitat corporativa més justa", va dir Gentiloni en un comunicat emès expressament el dia de Cap d'Any, coincidint amb l'entrada en vigor del nou marc impositiu a la Unió Europea. Segons el comissari, "reduint els incentius perquè les empreses desviïn els beneficis a jurisdiccions amb baixos impostos, les noves regles ajudaran a evitar l'anomenada cursa a la baixa en l'impost de societats tant a la UE com globalment".
Aquesta cursa a la baixa (race to the bottom, en anglès) és la que porta alguns països o territoris autònoms (com ara Gibraltar, les illes Caiman o les illes del canal de la Mànega) a retallar les taxes a les empreses perquè s'hi instal·lin. L'objectiu de l'acord liderat per l'OCDE, per tant, és aturar les rebaixes impositives i assegurar que les empreses paguin uns tributs mínims siguin on siguin.