L'ICF triplica el nombre de crèdits concedits gràcies a les línies de préstecs al sector agrícola

BarcelonaL'Institut Català de Finances (ICF), el banc de promoció empresarial de la Generalitat, va incrementar el 2023 el total de diners prestats i, sobretot, el nombre de companyies a les quals va deixar fons, en bona part gràcies a l'impuls d'una nova línia d'ajuda per al sector agrícola.

En concret, l'activitat de l'ICF va augmentar un 17%, fins als 641 milions d'euros, uns 94 milions més que el 2022. Un any més, la concessió de préstecs i avals per a empreses catalanes ha concentrat el gruix d'operacions, amb 597,2 milions d'euros del total, un 24,7% més que els 478,7 milions concedits en l'exercici anterior. L'ens va tancar el 2023 amb un benefici de 49,5 milions, un 80,6% més que el 2022.

A banda del creixement de fons, el que més va augmentar va ser el total d'empreses que van rebre fons de l'ICF, que es va més que triplicar i van passar de 499 a 1.657 en un any. Aquest increment es deu sobretot a la posada en marxa de les línies d'agroliquiditat dotades amb 77 milions que es van començar a abonar el 2023 i que van beneficiar uns 1.200 autònoms i petites empreses del sector agroalimentari, la majoria dels quals pagesos.

Aquestes ajudes permeten a pagesos i ramaders obtenir préstecs d'entre 10.000 i 100.000 euros a un interès del 4%, però la meitat dels interessos els paga el departament d'Acció Climàtica. Per al 2024, l'ICF ja ha concedit 20 milions més i té oberta una nova línia de 35 milions, que es podria ampliar durant l'any.

A més, l'ICF va incrementar de 199 milions a 308 milions els préstecs per a projectes amb criteris mediambientals i socials, a més de 62 milions d'euros per finançar projectes d'habitatge social públic. En aquest darrer cas, l'ICF presta diners a promotores privades que construeixen habitatge protegit en terrenys que són propietat d'ajuntaments. "Hi ha una demanda molt important al país que no està ben coberta pel sistema financer", ha explicat en roda de premsa la consellera delegada de l'ICF, Vanessa Servera.

Menys diners al capital risc

La resta de l'activitat va ser de capital risc, és a dir, diners que l'ICF utilitza per entrar en l'accionariat d'empreses. El banc públic va destinar 43,8 milions a inversions en el capital d'empreses, 24 milions menys que l'any abans. Aquesta reducció, del 35,4%, "es correspon amb el que ha passat al sector aquest 2023", ha assegurat Servera. "El 2021 i 2022 van ser anys de gran auge postcovid per al capital risc", però el 2023 les xifres del sector es van normalitzar i van tornar a uns nivells com els d'abans de la pandèmia, ha afegit.

L'ICF ha invertit el 75% dels diners de capital risc en gestores externes amb seu a Catalunya –per exemple, el fons Asabys– que gestionen les inversions, mentre el 25% restant són participacions gestionades directament per l'organisme. Els diners es reparteixen tant en projectes per a empreses en naixement com en companyies en fase de creixement o consolidació.

A més, l'ICF va tancar 91 operacions per un valor de 63 milions de reestructuració del deute (un 45% menys que el 2022) amb companyies a les quals ja havia prestat diners. En aquest sentit, Servera ha celebrat que la pujada dels tipus d'interès d'aquest any per part del Banc Central Europeu "no ha afectat negativament la capacitat de repagar de les empreses".

A més, el banc públic ha incrementat en 16 milions la seva cartera creditícia, fins als 2.245 milions, en un moment en què "el saldo de crèdits del sector privat ha caigut" i manté una ràtio de solvència del 38,4%, aproximadament el doble que el sector bancari europeu, ha explicat la consellera delegada de l'ICF.