L’Estat executa només un 16% de la inversió a Catalunya

BARCELONA / MADRIDCatalunya ha rebut, en la primera meitat de l'any, tan sols el 15,7% de la inversió territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat d'aquest 2022. En total, han arribat a Catalunya 347 milions d'euros d'un total de 2.207 milions previstos als comptes, segons dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda.

Perquè Catalunya rebi tot el que apareixia en els pressupostos vigents, i si s'exclou el pagament per l'AP-7, durant la segona meitat de l'any haurien d'arribar inversions valorades en uns 1.883 milions d'euros. Les xifres s'han publicat l'endemà que la ministra de Transports, Raquel Sánchez, prometés més de 1.000 milions d'euros per a Rodalies el 2023.

Una xifra pressupostada són els diners que, segons els comptes del govern, ha de gastar l'Estat en una inversió concreta –per exemple, construir una carretera, reformar un edifici o comprar ordinadors per a oficines–. No obstant això, es tracta només d'un número sobre el paper, ja que la dada important és l'executada, és a dir, si la inversió s'ha dut a terme o ha quedat pendent.

La xifra de 347 milions invertida durant els primers sis mesos creix fins als 1.417 milions d'euros executats si es té en compte la indemnització de 1.070 milions a la multinacional Abertis abonada aquest any per les obres d'ampliació del tercer carril de l'AP-7. Amb l'aixecament de peatges, l'Estat s'ha vist obligat contractualment a acabar de pagar els diners que devia a Acesa, la filial de l'empresa d'origen català que tenia la concessió de la via. Amb aquest pagament, el total executat a Catalunya puja fins al 63,5% del total de la inversió regionalitzable prevista per a aquest 2022 (2.207 milions d'euros, segons els pressuposats de l'Estat per al 2022).

Per arribar a aquestes xifres cal sumar les diferents partides desglossades que es recullen al document publicat aquest dimarts per la Intervenció General de l'Estat, un òrgan que depèn del ministeri d'Hisenda. En concret, són xifres que s'obtenen de sumar les execucions d'inversió real del pressupost de l'administració general de l'Estat (AGE); dels organismes autònoms i entitats que depenen de l'AGE; del sector públic administratiu, i, finalment, del pressupost del sector públic empresarial i fundacional per a les comunitats autònomes. Les dades publicades per Hisenda només compten el primer semestre, per la qual cosa cal esperar que creixeran una vegada es tanqui l'any.

El ministeri de Transports treu pit

La baixa execució crònica dels pressupostos estatals a Catalunya –especialment en l'àmbit de les infraestructures– és un dels elements que més critiquen la Generalitat i els partits independentistes: el 2021, tot i que els comptes públics preveien una inversió rècord de més de 2.000 milions, a la pràctica només se'n van materialitzar uns 739 milions, un 35% del total.

De fet, si no es té en compte la indemnització a Abertis, el percentatge d'execució entre el gener i el juny d'enguany torna a distar molt de l'execució a la Comunitat de Madrid. En aquesta comunitat, l'execució pressupostària durant els sis primers mesos de l'any se situa en el 48% (553,1 milions d'euros).

Malgrat això, el secretari general d'Infraestructures de l'executiu espanyol, Xavier Flores, ha assegurat que, en comparació amb el primer trimestre d'altres anys, feia temps que a Catalunya no arribava "un volum tan gran" d'inversió, que la situa com la comunitat autònoma on més inverteix el ministeri de Transports. Concretament, ha remarcat que, en dades absolutes, Catalunya és la comunitat que més execució ha rebut per part d'aquest ministeri de Transports aquest primer semestre: 313 milions d'euros, sense comptar l'abonament per l'AP-7.

Tot i això, el mateix Flores ha apuntat que l'objectiu no és un nivell d'execució concret, sinó que Catalunya rebi a l'acabar l'exercici un 18% del total executat, que és "el que representa el pes" de l'economia catalana sobre el total de l'espanyola, ha explicat Flores.

El gruix de les inversions en infraestructures a Catalunya se les han endut l'alta velocitat, amb 148 milions d'euros executats dels 1.238 milions que marquen els comptes públics (un 12%), i Renfe, que ha dut a terme un 11% de les obres que apareixen als pressupostos: 30 milions d'un total de 274 milions. Entre les obres principals hi ha els soterraments de vies a Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, l'estació de La Sagrera i el corredor mediterrani entre Martorell i Vilafranca del Penedès.

Problemes d'execució

Malgrat el missatge positiu pel que fa a les xifres d'execució, Flores ha admès "dificultats" per dur a terme tots els projectes que marquen els pressupostos. "No estem contents", ha declarat, tot i que ha matisat que aquesta baixa execució "no tan sols passa a Catalunya", sinó que afecta altres territoris de l'Estat. En el cas català, Flores ha argumentat que moltes obres estan en la fase inicial, que és quan costa més tirar endavant l'execució.

En el cas català, fonts del ministeri recorden que diverses obres –per exemple, el soterrament de Montcada– han estat aturades per desacords entre el govern i les constructores, la qual cosa n'ha retardat l'execució. A més, la inflació ha comportat que, arreu d'Espanya, algunes empreses contractades no tiressin endavant projectes adjudicats fins que l'executiu no va aclarir, mitjançant dos decrets, com s'havien d'actualitzar els preus dels contractes per la forta inflació actual.