L'economia catalana va créixer cinc cops més que la zona euro el 2023

BarcelonaL'economia catalana ha resistit amb nota malgrat els factors desfavorables –la política monetària restrictiva, la persistència de la inflació i l’estancament a la zona euro, entre altres– que han caracteritzat l'economia mundial el 2023. De fet, el PIB de Catalunya va créixer un 2,6%, cinc vegades més que el conjunt de la zona euro (0,5%). Així s'extreu de l'Informe anual de l'economia catalana 2023 presentat aquest dimecres per la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas Guix,  i la directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat, Marta Curto. El president en funcions, Pere Aragonès, ha aprofitat la cloenda per reclamar el finançament singular per a Catalunya i ha avisat que si no n'hi ha "l'economia catalana tocarà sostre".

Aquest més gran creixement a Catalunya s'explica pel bon comportament de la indústria –que contrasta amb la davallada en altres països com Alemanya i Itàlia–, la força del sector serveis i també el comerç exterior, que el 2023 va superar els 100.000 milions d'euros. En aquest sentit, la consellera en funcions ha recordat que "Catalunya ha fet un avanç notable pel que fa al comerç exterior comparat amb el 2008, quan la balança comercial era negativa".

Les xifres

Per sectors econòmics, el 2023 destaca el creixement dels serveis i la millora a la indústria, mentre que la construcció s’ha moderat –en un context de tipus d'interès més alts– i el VAB del sector agrari ha patit l’impacte de la sequera. La recuperació de la indústria (3,5%) s’explica, en part, per les tensions més baixes en els costos de producció –com la baixada del preu de l'energia–, just al contrari del que havia passat l’any 2022. Els serveis han augmentat un 3,1%, amb un creixement molt generalitzat per activitats. L'informe destaca que el creixement sectorial a Catalunya "ha estat més diversificat que el de la zona euro i també que el d'Espanya". 

Pel que fa al mercat de treball, l’afiliació ha crescut un 2,9% i ha assolit un nou màxim, mentre que la població ocupada de l’EPA ha augmentat un 3,9% i també arriba a un rècord històric de 3.734.500 persones ocupades.

Mas Guix ha avisat que, tot i aquestes "bones dades", encara hi ha algunes adversitats a tenir en compte, com la sequera, la guerra a Ucraïna i la inflació elevada. "El darrer any el creixement a la majoria d'economies europees ha estat baix, cosa que ha portat la zona euro a una situació d'estancament; però Catalunya ha crescut cinc vegades més que la zona euro", ha assegurat. L'informe no aporta cap conclusió sobre les dades de productivitat, malgrat ser un dels factors que ha marcat gran part dels debats econòmics del 2023 i d'aquest 2024.

Deixar enrere "la dècada perduda"

El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha assegurat que "l'economia catalana funciona": "Presentem una molt bona dinàmica, disposem de fonaments sòlids i estables que ens permeten afrontar reptes de futur". Segons Aragonès, davant aquestes bones xifres, "aquell concepte de dècada perduda que s'ha utilitzat els últims anys ha d'anar a l'oblit": "Deixem un país molt millor que el que vam trobar", tot i que ha avisat que "encara avui es noten algunes de les conseqüències de les retallades que es van aplicar en resposta a la crisi del 2008".

Amb tot, Aragonès ha estat taxatiu en el reclam de la seva proposta de finançament per a Catalunya: "És imprescindible que la proposta de finançament singular esdevingui una realitat: està àmpliament reconeguda pels actors socials i econòmics del nostre país". "Això no vol dir sinó disposar de la clau de la caixa, de guanyar sobirania fiscal, un concert català, un sistema de finançament com el País Basc o Navarra; per tant, que no ho intentin diluir amb els equívocs, la proposta que vam presentar és clara", ha recordat respecte als darrers discursos del PSOE sobre el tema.

"No ens hem de conformar amb una millora addicional que estarà permanentment en risc si la gestiona el ministeri d'Hisenda", ha avisat Aragonès, que ha assegurat que "sense aquests recursos que han d'arribar a través d'aquest nou sistema Catalunya pot tocar sostre".