La inversió pública a Catalunya creixeria 2.300 M€ per any si fos com la mitjana espanyola, segons la Cambra

BarcelonaLa inversió pública a Catalunya seria 2.300 milions d'euros més alta que l'actual cada any si el conjunt de les administracions públiques hi destinessin una xifra equivalent a la mitjana espanyola, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'ens cameral imputa aquesta baixa inversió a l'"infrafinançament" de Catalunya a través de la baixa execució de les inversions de l'Estat i els pocs recursos que rep la Generalitat a través del sistema de finançament autonòmic.

Aquests 2.300 milions anuals que no s'inverteixen equivalen a un 1% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la grandària d'una economia) de Catalunya, d'acord amb xifres entre el 2015 i el 2021. Si la inversió fos equivalent a la de la mitjana dels cinc països més propers de la Unió Europea –França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica–, la inversió pública augmentaria en 3.400 milions d'euros, un 1,5% del PIB, segons l'informe Impacte de l'infrafinançament sobre la competitivitat i el benestar a Catalunya, publicat aquest dijous.

El document fa un recull dels problemes de finançament i, per extensió, de la baixa inversió i despesa públiques a Catalunya. "Hi ha un problema entre allò que l'economia catalana és capaç de generar i com es trasllada en benestar efectiu per a les persones", ha declarat el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira,

"Catalunya pateix dèficits crònics de finançament que tenen un impacte molt significatiu sobre la competitivitat de les empreses i el benestar de les persones", ha dit Josep Santacreu, president de la Cambra. "Són uns dèficits molt considerables en comparació amb altres països europeus o amb altres comunitats autònomes claus i properes a la nostra realitat", ha afegit.

En aquest sentit, el document recorda que Catalunya és la quarta comunitat amb més PIB per habitant (la segona si es descompten Navarra i el País Basc, que tenen un finançament particular), però és la desena en recursos rebuts per habitant a través del sistema de finançament autonòmic i la dotzena en el rànquing de l'índex de progrés social (IPS), que mesura el benestar social en un territori.

L'informe recull que, en comparació amb els cinc països veïns de la UE, Catalunya gasta menys per persona en sanitat i educació, tot i que aquestes dues partides representen un 44% del pressupost del Govern català. Segons la Cambra, el dèficit en comparació amb els cinc estats esmentats és de 396 euros per habitant en despesa sanitària i de 705 euros per alumne en educació pública no universitària. Així mateix, la inversió en habitatge és "particularment minsa", segons Rovira, amb només 41 euros, mentre que la inversió en R+D hauria de ser 303 milions d'euros anuals superior si Catalunya es posés al nivell europeu.

Solidaritat, però amb "límits"

Santacreu ha recordat que el sistema de finançament autonòmic "porta deu anys caducat" i "impedeix tenir serveis públics de qualitat mínimament proporcionals a la capacitat fiscal" de Barcelona. "En un context d'envelliment", ha comentat, és "cada cop més important" resoldre la manca de recursos de la Generalitat en àmbits com la sanitat i l'educació. "Si no els resolem, anirem pitjor", ha reblat el president de la Cambra.

Malgrat les crítiques, Santacreu també ha apuntat que correspon als partits polítics i les institucions trobar solucions a l'infrafinançament crònic de Catalunya. Sobre un possible nou model autonòmic, la Cambra creu que es pot plantejar tant un model bilateral com un model com l'actual, on participen més autonomies, però que ha de marcar límits. "Hi ha d'haver solidaritat, però tot té un límit", ha dit. "Estem ofegant la gallina dels ous d'or", ha opinat, en referència al fet que Catalunya és un dels motors econòmics d'Espanya, però que la seva capacitat es veu limitada per la situació actual.

Així mateix, com ja va fer la Generalitat, l'estudi de la Cambra posa èmfasi en la baixa execució de les inversions del govern espanyol a Catalunya. "La principal problemàtica està centrada en una gran deficiència en el grau d'execució" de les inversions, ha explicat Rovira. "Es promet als pressupostos el que no es compleix en execució", ha afegit, amb relació al fet que els comptes de l'Estat acostumen a preveure unes quantitats d'inversions que no es materialitzen.

Concretament, entre el 2015 i el 2021, l'Estat va executar només sis de cada deu euros previstos en inversions a Catalunya, mentre que la mitjana espanyola és de set de cada deu euros. Això es tradueix, de mitjana, en uns 600 milions d'euros anuals. En canvi, la Comunitat de Madrid va rebre més diners dels previstos inicialment als pressupostos estatals.

Valoració positiva dels pactes d'investidura

Sobre els recents pactes d'ERC amb el PSOE per garantir la investidura de Pedro Sánchez, Santacreu ha dit que des de la Cambra estan "esperançats i vigilants amb el que es vagi concretant". El president ha celebrat el traspàs de Rodalies perquè és "un pas endavant molt evident" i "oficialitza l'incompliment de més de deu anys" per part de l'Estat pel que fa al servei i les inversions en la xarxa.