Històric clam unitari del món empresarial català per un nou finançament

BarcelonaNou clam empresarial contra l'infrafinançament de Catalunya. Un total de 20 institucions de la societat civil i empresarial han signat una declaració en què proposen canviar l'actual sistema per un nou model de finançament, sigui un model federal o un pacte fiscal, o mitjançant una "profunda reforma" de l'actual.

Aquesta vegada es tracta d'un consens històric, ja que agrupa vint institucions econòmiques i empresarials: les tretze cambres de Comerç de Catalunya; les dues patronals –Foment del Treball, que agrupa les grans empreses, i Pimec, que agrupa pimes–; les entitats empresarials FemCAT, Barcelona Global i el Cercle d'Economia; el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Totes reclamen ara mesures ambicioses per millorar el sistema de finançament territorial, perquè l'actual pateix disfuncions que afecten directament la capacitat de la Generalitat de rebre els recursos que necessita a fi de garantir els serveis públics i, a més, no té en compte les diferències del cost de la vida entre territoris.

Les vint institucions signants creuen, doncs, que el sistema en vigor frena el progrés econòmic de moltes comunitats autònomes com Catalunya, però van més enllà: també reclamen al govern espanyol més transparència per conèixer què inverteix i què gasta l'administració central de l'Estat a Catalunya.

Fa un any la majoria de patronals catalanes –amb l'absència de Foment del Treball– i un grup de cambres de comerç van presentar un manifest en què denunciaven l'infrafinançament de Catalunya, l'excés de solidaritat financera de Catalunya amb la resta d'Espanya i la falta d'inversió de l'Estat a Catalunya. En aquesta ocasió, però, totes les entitats del món empresarial s'han adherit al document.

Les entitats aposten en la declaració per dos possibles models de finançament nous. El primer, un sistema federal equivalent al de països com els Estats Units, que "permetria a les comunitats autònomes disposar de forma directa i dins del mateix exercici fiscal dels ingressos que li corresponen", cosa que actualment no passa, perquè l'Estat calcula les liquidacions de la recaptació amb dos exercicis de diferència. "La implantació d’aquest model només requeriria una reforma de la llei de finançament autonòmic", afegeix.

La segona proposta seria recuperar la idea de pacte fiscal, defensada fa més d'una dècada pel govern d'Artur Mas. Amb aquest sistema, "la Generalitat administraria i recaptaria tots els tributs generats al territori, i assumiria un poder normatiu sobre aquests impostos similar al que assumeixen les comunitats forals" de Navarra i el País Basc.

En qualsevol dels dos casos, les entitats empresarials exigeixen una reforma "molt profunda i àmplia" que augmenti substancialment els recursos que rep la Generalitat, però alhora també la seva capacitat de recaptar i modificar impostos. "Si l’autonomia financera no queda resolta de manera definitiva i diàfana, continuarem instal·lats en el debat permanent i confús sobre els desequilibris financers a escala territorial", diu el text.

Sistema de finançament obsolet

Les organitzacions signants consideren que l’actual sistema de finançament autonòmic –en el qual no participen ni el País Basc ni Navarra– no és ni transparent ni equitatiu ni eficient, i representa un obstacle important per al progrés econòmic i el benestar social de moltes comunitats autònomes, entre elles Catalunya", diu el manifest.

El text posa l'èmfasi en el fet que Catalunya és la segona comunitat més rica i, per tant, que aporta molt, però que cau fins al desè lloc en recursos rebuts i fins al catorzè si s'ajusten les dades al cost de la vida. És per això que les organitzacions signants consideren que el model de finançament nou hauria d'instaurar que "les comunitats que més aporten no perden posicions en el rànquing una vegada han operat els mecanismes de solidaritat" tot assignant els recursos "tenint en compte les diferències del cost de vida entre territoris".

"Les comunitats que més aporten no haurien de ser les que menys reben", rebla el manifest. "El sistema actual no és equitatiu i permet que comunitats autònomes amb un PIB per càpita més elevat i que més aporten al sistema puguin acabar disposant de menys recursos que d’altres que aporten quantitats inferiors", afegeix, per la qual cosa reclama que "els mecanismes d'anivellament del sistema de finançament" garanteixin que "la renda familiar disponible" (els diners que tenen les famílies) mitjana de les autonomies que més diners aporten no acabi quedant per sota de les que menys aporten una vegada el sistema fa el repartiment de fons, cosa que actualment passa.

A més, "el sistema actual té en compte un conjunt de variables específiques per assignar els recursos, com l’estructura per edats de la població o la insularitat, però no inclou el diferencial en el cost de la vida als diversos territoris", diu el manifest, un element que afecta negativament Catalunya, on el cost de la vida és més alt que a la majoria d'Espanya. "Cal tenir present que un euro no compra la mateixa cistella de productes a totes les comunitats", aclareix el text.

Més transparència en la inversió estatal a Catalunya

La declaració arriba dos dies després de saber-se que l'Estat només va executar un 16% de la inversió a Catalunya l'any passat, en una informació que va destapar l'ARA. El govern espanyol ha decidit deixar de publicar-la com feia fins ara i es limitarà a enviar dades al Congrés –tal com mana la llei–, però sense elaborar l'informe semestral que permetia conèixer amb detall quant inverteix en realitat l'Estat en cada autonomia.

Aquestes dades acostumen a posar de manifest que, tot i que els pressupostos estatals preveuen nivells alts d'inversió del govern espanyol a Catalunya, en realitat se'n materialitza una part petita, sovint inferior a la meitat o, fins i tot, a una tercera part.

Aquestes mateixes entitats reclamen al ministeri d'Hisenda que es faci enrere i que continuï publicant amb el mateix format i periodicitat l'informe d'execució d'inversions estatals per territoris, una petició que se suma a la de la Generalitat. "Cal lamentar el fet que el govern de l’Estat hagi deixat de publicar la distribució territorial de la inversió del sector públic central", es pot llegir al manifest, on es reclama que l'executiu espanyol "publiqui les dades que s'esperaven al maig" i que "les continuï publicant amb el mateix format i periodicitat".

Més enllà del sistema de finançament, que és el que permet que les administracions autonòmiques rebin recursos per elaborar els seus propis pressupostos, el manifest també critica la manca d'inversió a Catalunya per part del pressupost del govern espanyol. "La inversió total del conjunt del sector públic a Catalunya se situa sistemàticament per sota del pes de Catalunya en el PIB i també del que li correspondria per índex de població", diu el document. La inversió total inclou tant els diners que recapta l'Agència Tributària espanyola i es transfereixen a la Generalitat pel sistema de finançament com el que gasta directament l'executiu espanyol a Catalunya.

Retorn de les balances fiscals

Les patronals i entitats empresarials signants del manifest també reclamen que Hisenda "faci pública tota la informació necessària per poder conèixer les balances fiscals de totes les comunitats autònomes amb l’Estat". Les balances fiscals permetrien saber quants diners aporten els ciutadans de cada autonomia al pressupost estatal i quants en reben a canvi. Per exemple, segons càlculs de la Generalitat, entre els anys 2019 i 2021 Catalunya va aportar 63.000 milions d'euros a les arques de l'Estat que no van retornar, la qual cosa representa, de mitjana, 8.133 euros per català.

De moment, només els governs del PP van publicar dades de balances fiscals per als exercicis entre el 2014 i el 2017, però amb un sistema de càlcul propi elaborat per l'economista Ángel de la Fuente –actualment director executiu de Fedea, un think-tank econòmic finançat pel Banc d'Espanya i algunes grans companyies espanyoles, com CaixaBank, BBVA, ACS o el Sabadell, entre d'altres– diferent dels dos mètodes que s'utilitzen a la majoria de països (el de flux monetari i el de càrrega-benefici). L'actual ministra María Jesús Montero, socialista, es va negar a publicar les balances del 2018 i va anunciar que a partir del 2019 ja no s'elaborarien.

El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2024 que acaba de presentar el Govern xifra en 21.982 milions d'euros el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat el 2021, cosa que representa un 9,6% del PIB català, i indica que de mitjana entre el 1986 i el 2021 el dèficit fiscal s'ha situat en el 8,1% del PIB.

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, s'ha felicitat d'aquest clam de la societat civil ha reclamat aquest dimarts el suport de tots els grups parlamentaris a la proposta que farà el govern per concretar un model de finançament singular per a Catalunya. Per la consellera, es tracta d'una "qüestió nuclear" i ha recordat que és un "clam social" de diferents sectors del país. "Demanem que existeixi una correspondència entre els serveis públics que gaudeix la ciutadania i els recursos que genera el nostre país, ni més ni menys", ha reivindicat la consellera, que ha defensat un "enfocament molt diferent" per abordar "40 anys de dèficit fiscal constant".

Segons Natàlia Mas Guix, és important fer un "exercici pedagògic" per fer una "foto completa" de com serien els pressupostos sense el "llast del dèficit fiscal." "Com a representants de la ciutadania de Catalunya hem de denunciar aquesta situació de forma permanent i buscar solucions que ajudin a revertir-ho", ha comentat.