La Generalitat titlla "d'irrisòries" les dades d'execució d'inversió de l'Estat

MADRIDLes dades d'execució de la inversió de l'Estat a Catalunya el primer semestre del 2023 avançades pel diari ARA no han agradat a la Generalitat. Aquest dilluns al matí, el president Pere Aragonès les ha titllat "d'irrisòries". "Acabar amb el dèficit fiscal és urgent i més necessari que mai", ha afirmat a través de la xarxa social X. Més tard, en la presentació a Barcelona del Fons d'Inversió i Tecnologia, Aragonès ha reclamat "transparència" al govern espanyol i ha sostingut que demanaran que "publiqui totes les dades i que compleixi amb els compromisos: que executi el que es compromet".

La crítica, però, també ha arribat des de les files de Junts. El portaveu adjunt al Congrés dels Diputats, Josep Maria Cruset, ha denunciat "l'opacitat" del govern espanyol amb les dades. "[Les xifres] no només corroboren l'infrafinançament, sinó que accentuen la necessitat d'actuar per evitar aquesta tendència", ha expressat en declaracions a l'ARA. També els comuns han reaccionat. "És una polèmica que surt reiteradament cada any", ha dit el portaveu del partit, Joan Mena, en roda de premsa aquest dilluns. Des de la formació que lidera Jéssica Albiach es conjuren per executar "al màxim" els pressupostos estatals davant els baixos percentatges assolits pel govern espanyol.

Fonts del ministeri d'Hisenda consultades per l'ARA reiteren que "és habitual" que les dades del primer semestre siguin baixes. Per la seva banda, el PSC ha reivindicat les inversions a Catalunya durant els governs liderats per Pedro Sánchez tot i la baixa execució del primer trimestre de 2023. "Són 49.000 milions més en els últims sis anys del que va rebre durant els últims sis del govern del PP", ha dit la portaveu Èlia Tortolero.

Tortolero ha recordat que són "dades parcials", que afecten el primer semestre del 2023, i ha destacat que també la Generalitat té demores d'execució de pressupost. Amb tot, el que es desprèn de les dades del primer semestre del 2023 és la dificultat per executar les inversions estatals al Principat: els sis primers mesos de l'any passat, el govern central només va executar 370 milions d'euros dels 2.276 milions previstos, és a dir, un 16%, tal com ha avançat l'ARA aquest dilluns.

Canvi de publicacions

El document de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) del primer semestre de l'any passat s'havia de publicar el 29 de setembre. El govern espanyol, però, ha decidit deixar de publicar-los com fins ara, tot i que es faran arribar a l'oficina pressupostària del Congrés dels Diputats, tal com estableix la llei General Pressupostària. A canvi, l'executiu de Pedro Sánchez publicarà un informe anual sobre l'execució de la inversió vinculada al ministeri de Transports, que és el que té més pes. Una decisió que també va afectar l'informe complet del 2022.

Durant aquell exercici, l'execució de la inversió de l'Estat prevista per a Catalunya va assolir el 43%, segons l'informe de la IGAE corresponent a tot el 2022 avançat per La Vanguardia aquest dilluns al migdia i al qual ha tingut accés l'ARA. Tal com es desprèn del document consultat per l'ARA, la inversió prevista assolia un rècord en termes absoluts de fins a 2.207 milions d'euros, dels quals es van acabar executant 2.016,9 milions. És a dir, un 91,3%. Ara bé, cal tenir en compte que això inclou la indemnització que l'Estat va haver de pagar aquell any a Abertis per les obres d'ampliació del tercer carril de l'AP-7: un total de 1.070 milions d'euros. Sense aquesta partida, el grau d'execució es queda en el 43% (947,9 milions d'euros), una xifra que tot i quedar a mig camí, és superior tant en termes relatius com en termes absoluts a l'execució del 2021.

Amb l'aixecament de peatges, l'Estat es va veure obligat contractualment a acabar de pagar els diners que devia a Acesa, la filial de l'empresa d'origen català que tenia la concessió de la via. La concessionària, però, no estava d'acord amb la xifra, ja que considerava que la compensació per les obres pujava fins als 5.373 milions d'euros. La diferència entre aquesta quantitat i el que va pagar el govern espanyol l'any 2022 és el que reclamava, fins ara, Abertis a l'Estat. A finals de gener, però, el Tribunal Suprem no li va donar la raó.

Per partides, l'execució de les "inversions reals" del pressupost de l'Administració General de l'Estat és la que més es dispara perquè inclou el pagament a Abertis. En concret, l'execució de la partida vinculada al ministeri de Transports és un 524% superior a la inversió pressupostada: si el crèdit inicial eren 243 milions d'euros, les obligacions reconegudes es disparen fins als 1.273 milions per la indemnització. En la carpeta del sector públic empresarial i fundacional, on apareixen empreses públiques com Adif o Renfe, l'execució de la inversió es va quedar en un 35,8% amb Adif, precisament, a la cua dels pagaments finals. Per comunitats autònomes, Madrid torna a sobresortir: l'Estat va executar un 179,6%, és a dir, molt per sobre de la inversió pressupostada. El govern espanyol ha argumentat en anteriors ocasions que el pols de l'execució creix al final de l'exercici, és a dir, en la segona meitat de l'any. De fet, ara que es pot fer la fotografia completa del 2022, s'observa com durant els primers sis mesos d'aquell any l'Estat va executar 347,5 milions d'euros, mentre que durant el segon semestre la xifra va créixer fins als 600 milions d'euros.

L'informe de la IGAE arriba en un moment en què si bé la Generalitat ha aconseguit encarrilar els pressupostos després de l'acord amb el PSC, el govern espanyol continua amb els comptes públics del 2023 prorrogats. A la Moncloa esperen poder superar l'entrebanc de l'amnistia –tot apunta que la qüestió es desencallarà aquesta setmana–, per posar fil a l'agulla als pressupostos generals de l'Estat del 2024. Tot i que es pressuposa que comptaran amb el vistiplau dels socis d'investidura, és a dir, d'ERC i Junts, les dades d'execució no solen passar desapercebudes a l'hora de negociar. De fet, en el marc dels acords per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, els partits catalans ja van obrir algunes caixes dels trons com ara el model de finançament i el dèficit fiscal.