Comptes públics

La Generalitat reclama a l'Estat 5.000 M€ per les inversions que no ha executat a Catalunya

La xifra exigida correspon a incompliments d'inversions pressupostades pel govern espanyol entre el 2015 i el 2022

BarcelonaLa Generalitat reclamarà al govern espanyol la transferència de 5.029 milions d'euros per compensar les inversions previstes per a Catalunya als pressupostos generals de l'Estat que finalment no es van executar entre els anys 2015 i 2022, segons ha informat el mateix Govern.

Inscriu-te a la newsletter Tot va lent, fins que va de pressaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, el consell executiu de la Generalitat ha aprovat "reclamar a l’Estat mesures concretes per revertir el dèficit permanent d’inversions a Catalunya". El govern de Pere Aragonès demanarà "les explicacions pertinents per detallar quins han estat els impediments que no li han permès dur a terme les inversions previstes als pressupostos estatals", segons un comunicat.

Cargando
No hay anuncios

"La manca d'inversió suposa un greuge importantíssim per als catalans", ha dit en roda de premsa la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. "En aquesta fotografia Catalunya sempre surt molt mal parada. Dades que es van conèixer ahir, confirmen la voluntat política de menystenir Catalunya. És igual qui governi a la Moncloa, són dades indignants", ha afegit.

A més, la Generalitat requerirà a l'administració central que "acceleri els encàrrecs de gestió de les inversions de l’Estat a la Generalitat per assegurar-ne l’execució", tal com van convenir el PSOE i ERC en l'últim pacte d'investidura. Segons l'acord entre els dos partits, el govern espanyol transferirà diners addicionals a la Generalitat (a banda dels que rep del finançament autonòmic) perquè sigui l'administració catalana qui gestioni la licitació i construcció d'algunes infraestructures a Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

En aquest context, però, ara el Govern va una mica més enllà i reclama a l'Estat els diners corresponents a les inversions que hauria d'haver fet a Catalunya que finalment s'han quedat sense executar malgrat haver estat incloses als pressupostos estatals. La Generalitat ha situat en 5.026 milions aquesta xifra, que ha extret de les dades oficials que publica el ministeri d'Hisenda cada sis mesos des de l'inici del 2015 i fins al 2022.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, ha recordat que aquesta dada no inclou els 2.951 milions d'euros que el govern espanyol encara deu a l'administració catalana per l'aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut per als anys 2009 a 2013.

Reclamacions de transparència a l'Estat

La xifra tampoc inclou la manca d'execució del 2023, sobretot perquè la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va informar que deixaria de publicar l'informe semestral amb l'execució de tota la inversió estatal desglossada per comunitats autònomes. El govern espanyol només en facilitarà algunes dades al Congrés (en té obligació per llei), però mantindrà la publicació detallada dels nivells d'execució en infraestructures de transport, tal com es feia abans del 2015.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, la demanda arriba just dos dies després que l'ARA publiqués que en la primera meitat del 2023 l'administració de l'Estat només va invertir a Catalunya un 16% dels 2.276 milions d'euros previstos als comptes estatals. Això va situar la inversió de l'Estat a Catalunya en 370 milions, una mica més de la meitat dels 636 milions executats a Madrid, tot i que, segons els pressupostos, aquesta comunitat ha de rebre aquest any inversions valorades en uns 1.000 milions d'euros menys que Catalunya.

A més, aquest mateix dimarts vint entitats empresarials i econòmiques catalanes han emès una declaració conjunta –un fet gens habitual– exigint que es mantingui la publicació de totes les dades d'inversió estatal a Catalunya i que es publiquin les balances fiscals, a més de reclamar una reforma de la llei de finançament autonòmic que creï un sistema federal o, en cas contrari, que doti la Generalitat de competències de gestió d'impostos similars a les que ja tenen el País Basc i Navarra.