Finançament autonòmic

La Generalitat proposa un nou finançament en què recaptaria tots els impostos

La proposta del Govern inclou una quota de solidaritat amb la resta de comunitats i una transferència a l'Estat

El President de la Generalitat de Catalunya, pere Aragonés i la Consellera Natàlia mas a l'acte de presentació de la  proposa un nou finançament en què recaptaria tots els impostos

BarcelonaLa Generalitat ha presentat una proposta de model de finançament segons la qual el Govern recaptaria el 100% dels impostos, sobre els quals també tindria capacitat normativa. Així mateix, la proposta inclou una transferència a l'Estat per finançar els serveis i les inversions que executi a Catalunya i, a més, una segona transferència de solidaritat per a les comunitats autònomes més pobres, però sense concretar de quant han de ser.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha presentat la proposta en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts. Mas ha insistit que el model de finançament autonòmic actual és "injust" i "ineficient" i que la proposta posa sobre la taula un model "més equitatiu". "No hi ha autonomia real sense autonomia financera", ha dit Mas, que ha qualificat la millora del finançament de "reivindicació històrica" i "necessitat de primer ordre". La consellera ha assegurat que la proposta del Govern és "un canvi de paradigma per deixar enrere dècades d’injustícia", ja que també inclou que totes les negociacions futures siguin de caràcter bilateral entre l'Estat i Catalunya.

Segons la consellera, la proposta permetria a la Generalitat recaptar directament els prop de 52.000 milions d'euros que es recapten en impostos a Catalunya, el doble dels diners que té ara a disposició. A més, tindria capacitat de gestió sobre pràcticament el 100% dels tributs i una capacitat normativa –legislar sobre els tributs– més elevada que ara.

El sistema actual només dona a la Generalitat la capacitat per recaptar uns 4.900 milions d'euros en tributs propis (com ara patrimoni o successions i donacions), un 9% de tots els impostos que paguen els catalans. La resta els recapta l'Agència Tributària estatal i, posteriorment, el ministeri d'Hisenda transfereix a les autonomies certs tributs cedits i el 50% de l'IVA i l'IRPF, que en total sumen uns 25.600 milions. La resta dels diners recaptats, uns 21.400 milions, es queden a les arques de l'Estat.

D'acord amb la proposta, seria l'Agència Tributària de Catalunya qui recaptaria el total dels impostos, com ja fan les hisendes del País Basc i Navarra, les dues comunitats amb un sistema de finançament foral i que queden fora del sistema de règim comú. Igual que els concerts basc i navarrès, la proposta de la Generalitat inclou una transferència de diners de l'administració catalana a l'espanyola per compensar els serveis que l'Estat du a terme a Catalunya, com ara la gestió de certes infraestructures, la diplomàcia o la defensa.

A més, el document presentat aquest dimarts per Mas també inclou una segona transferència de la Generalitat a l'Estat com a aportació a un "fons de reequilibri territorial destinat a les comunitats autònomes amb menys capacitat econòmica, per tal de contribuir a l’equitat entre territoris", segons la proposta. És a dir, una quota de solidaritat amb les autonomies més pobres, un fet que els sistemes forals també inclouen sobre el paper però que –en paraules de la consellera– és "negligible".

La proposta, però, no especifica com s'han de calcular ni de quant han de ser aquestes dues transferències de Catalunya al govern espanyol, ja que deixa el fet de tancar xifres concretes al resultat de les negociacions entre les dues administracions. "No és una qüestió de suma zero", ha dit Mas, que ha considerat que, "més enllà de la quantia", cal corregir el model actual i acabar amb l'"opacitat".  

Compte enrere electoral

Per què el Govern posa aquesta proposta sobre la taula ara, malgrat que ja hi ha eleccions convocades? L’executiu considera que l’Estat ha d’asseure’s a parlar-ne amb el Govern en una comissió bilateral perquè així s’hi va comprometre amb Esquerra en el pacte d’investidura de Pedro Sánchez. De fet, l'executiu de Pere Aragonès assegura que no està disposat a negociar en cap espai que no sigui bilateral.

A parer seu, no té sentit dur-ho a espais multilaterals i condicionar el nou model de finançament a la visió "d’Ayuso o de Page", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en referència a la presidenta madrilenya i al president de Castella-la-Manxa, un dels crítics del PSOE amb la política del govern espanyol amb Catalunya.

De fet, el Govern no renuncia a continuar amb la negociació ni sobre el finançament ni en altres espais, com la taula de diàleg o la comissió pel traspàs de Rodalies. "Aquí no s’aparca res. Treballem fins a l’últim dia", ha dit Plaja. Avui mateix l’executiu català farà arribar la proposta de finançament singular a l'executiu espanyol, als partits catalans i als agents econòmics i socials. Però a ningú a Palau se li escapa la dificultat que el govern espanyol s’assegui amb un Govern que té menys de dos mesos al davant abans d’entrar en funcions. "Si l’estat espanyol vol incomplir, que ho expliqui. Reclamen convocar la comissió per parlar-ne", ha dit la consellera Mas.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha reiterat la posició del govern espanyol, contrària a la bilateralitat. "Crec que la reforma del sistema de finançament s'ha de fer en el marc del diàleg [amb les comunitats] i del grup que dirigeix la ministra d'hisenda, María Jesús Montero, que és el consell de política fiscal i financera". "És una reforma complicada, però és un element que hem de tirar endavant", ha afegit Cuerpo, que ha explicat que l'executiu ha rebut "moltes propostes, també d'altres comunitats".

stats