La Generalitat executa un 85% de les inversions i carrega contra l'Estat per la falta de dades

BarcelonaLa Generalitat de Catalunya va executar més de vuit de cada deu euros previstos per a inversions l'any 2022, segons dades publicades aquest dilluns pel departament d'Economia i Hisenda. Així doncs, el govern català facilita unes xifres que segueixen la línia dels anys previs a l'espera que el govern espanyol publiqui les seves, que inicialment s'havien de donar a conèixer el mes passat, però que finalment ho ha ajornat.

Concretament, la Generalitat i els ens públics que en depenen van invertir 1.555 milions d'euros dels 1.816 milions previstos als comptes de l'any passat, la qual cosa suposa un 85,6%. Aquests 1.555 milions representen un increment de gairebé el 18% en comparació amb la inversió real del 2021. "És un compliment elevat en línia amb la trajectòria històrica de la Generalitat", ha declarat la consellera d'Economia, Natàlia Mas, sobre les xifres per a l'any passat.

Aquestes dades, que encara són provisionals, no inclouen les inversions previstes dintre dels fons europeus Next Generation (NGEU). El pressupost català del 2022 preveia fins a 2.142 milions d'ingressos procedents dels NGEU per a projectes de tota mena, tant per la via dels fons React, que són els que les administracions autonòmiques poden demanar directament a Brussel·les, com a través del Mecanisme de Resolució i Resiliència (MRR), gestionat pel govern espanyol, que transfereix els fons a les comunitats. El departament de Territori, que aglutina una bona part de l'obra pública en infraestructures, havia de rebre 299 milions, segons els comptes.

Crítica al govern espanyol

El departament d'Economia ha aprofitat l'ocasió per carregar contra el govern espanyol. En el comunicat en el qual ha facilitat les dades, la Generalitat ha recordat que el "bon ritme d’execució" de l'executiu català "contrasta amb la baixa execució de l’Estat". En aquest sentit, el govern català ha apuntat que entre el 2015 i el 2021 la mitjana d'execució de les inversions va ser del 81,6% en el cas de la Generalitat, però només del 62,3% per a les inversions estatals a Catalunya, mentre que, de mitjana, a Madrid l'Estat hi executa més i tot del previst: un 122%.

En un principi, l'Estat havia de publicar les dades d'execució de tot el pressupost del 2022 el passat 30 de maig, dos dies després dels comicis municipals que van propiciar la convocatòria de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol per part del president del govern, Pedro Sánchez. No obstant això, des del ministeri d'Hisenda es va decidir ajornar la publicació de les dades, que continuen sense ser públiques. "No ens va aportar cap explicació", ha recordat Mas sobre la decisió del govern estatal. "És un element que considerem inexplicable, perquè compromet un pilar fonamental de la gestió dels fons públics com és la transparència", ha afegit en declaracions a l'ACN.

L'últim any amb dades completes és el 2021, quan l'execució de l'Estat a Catalunya va tocar el seu mínim històric, ja que només va liquidar un 35% del total pressupostat. En aquest sentit, Mas ha tornat a fer una crida per fer "un front comú" per exigir a l'executiu espanyol un nivell d'inversions real més elevat. "Els agents econòmics i socials ens han acompanyat, però cal dir prou", ha assegurat la consellera. Segons la Generalitat, la falta d'execució ha suposat que Catalunya deixi de rebre 3.700 milions d'euros des del 2015.

En resposta a les crítiques de la Generalitat, la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha contestat a la consellera en un missatge a Twitter argumentant que el govern català "fa poques inversions directes", ja que "transfereix els recursos perquè les facin les seves empreses", i ha detallat que cinc entitats públiques controlades per la Generalitat (FGC, ACA, Ifercat, Incasòl i Infraestructures.cat) han tingut percentatges d'execució els anys anteriors inferiors en la majoria de casos al 85%.

Tanmateix, fonts del departament d'Economia han confirmat a l'ARA que les dades del 2022 publicades aquest dilluns són per a tot el sector públic de l'administració catalana i, per tant, inclouen també les cinc empreses públiques mencionades per Romero. A més, les dades facilitades per la dirigent socialista inclouen ampliacions pressupostàries i no agafen com a referència el pressupost inicial, que és la referència per comptabilitzar l'execució que fan servir habitualment totes les administracions, inclosos els executius català i espanyol.

Inversions ferroviàries

Les inversions ferroviàries són les que s'emporten una part més gran del pastís, en especial la línia 9 del metro de Barcelona, a la qual la Generalitat va destinar més de 65 milions d'euros el 2022 en la construcció de diversos trams que encara no estan acabats (de moment, el que ha d'unir les estacions de Lesseps i Zona Universitària). Aquesta infraestructura és una de les grans assignatures pendents en matèria de mobilitat a l'àrea metropolitana. El cost d'acabar la línia es calcula en 926 milions entre el 2022 i el 2027, quan hauria d'entrar en funcionament de manera completa.

En aquest aspecte, Mas també ha carregat contra l'Estat, ja que la majoria d'inversions no liquidades per Madrid a Catalunya "havien d'anar a millorar la infraestructura d'Adif i Renfe". A parer de Mas, aquesta baixa execució "penalitza el dia a dia de la ciutadania i posa un fre al potencial de creixement de Catalunya".

La segona inversió més important va ser la compra de material mòbil (combois) per a les línies de Ferrocarrils de la Generalitat a l'àrea metropolitana, mentre que la remodelació de dos hospitals, el Clínic de Barcelona i el de Viladecans, van requerir 26 i 20 milions d'euros, respectivament. El Consorci d'Educació de Barcelona i el departament d'Educació han executat conjuntament 28 milions, l'Agència de l'Habitatge va adquirir habitatge per a usos socials per 26 milions i noves inversions al sistema de reg Segarra-Garrigues van acaparar 23 milions.

En total, les dades del 2022 representen també una recuperació de la inversió de la Generalitat per habitant, que el 2022 es va situar en 199 euros per persona, 30 euros per càpita més que el 2021 i molt per damunt del mínim registrat el 2016, quan no va arribar als 97 euros per persona.