La Generalitat destapa 294 M€ de frau fiscal en impostos propis i cedits el 2022

BarcelonaL'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que depèn del Govern, va destapar l'any passat 294 milions d'euros en frau fiscal sobre impostos propis i cedits a la Generalitat, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Economia.

Concretament, l'impost de successions i donacions és el que més frau va acumular, amb 103 milions d'euros aflorats que els contribuents no havien pagat, seguit de prop, amb 100 milions, per l'impost de patrimoni. L'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (TPAJC, conegut popularment com l'impost de les hipoteques) va registrar un frau de 84 milions detectats per l'ATC, mentre que la resta de tributs van representar una evasió de 7 milions, 5 dels quals corresponents al tribut sobre el joc.

Amb aquestes xifres, el departament d'Economia posa punt final al segon pla de quatre anys (2019-2022) de prevenció del frau fiscal, amb un total de 1.055 milions d'euros aflorats, un 42,5% més que el període del 2015 al 2018, quan va estar en vigor el primer pla. Els últims quatre exercicis, l'ATC va dur a terme més de 208.000 actuacions de detecció i reducció del frau.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha destacat que la xifra de 1.055 milions correspon "a tota la partida anual del pressupost d'universitats o més del doble que el pressupost del departament de Cultura" als pressupostos d'aquest any. També ha afirmat que esquivar el pagament d'impostos "atempta contra la igualtat", perquè són una "obligació democràtica" de tots els ciutadans.

En aquests quatre anys, l'ATC ha fet 814 requeriments per possibles canvis de residència ficticis de contribuents, que van acabar amb 146 liquidacions d'impostos. En total, doncs, l'agència va aflorar 124 milions d'euros, 113 dels quals eren per residències falses en països estrangers i 11 milions per falsa residència en altres comunitats autònomes. A més, va detectar 60 milions evadits gràcies al control sobre béns i actius situats fora de l'Estat.

Els 11 milions aflorats per falsos domicilis en altres comunitats apunten que la tributació baixa o inexistent de l'impost de successions i de patrimoni aprovada per governs autonòmics com els de Madrid i Andalusia afecta poc les finances de la Generalitat, tot i que podrien trobar-se'n més casos en el futur.

Les xifres del 2022 representen una caiguda del frau detectat en comparació amb el 2021. Es deu al fet que les xifres de fa dos anys estaven inflades, perquè el 2020 no es van dur a terme tantes actuacions a causa de la pandèmia, sobretot en el cas de l'impost de successions i donacions, ha explicat la secretària d'Hisenda, Marta Espasa, en una roda de premsa a Barcelona.

Objectius majoritàriament assolits

La pandèmia "ha condicionat l'assoliment dels objectius marcats" pel pla, segons Espasa, perquè l'ATC només ha deixat d'assolir dues de les 75 mesures en què consistia el pla. Estaven agrupades en quatre àmbits d'actuació: prevenció del frau; control i detecció del frau; reducció i implicació social en la reducció del frau, i organització i dotació de recursos i mitjans.

A més, la Generalitat ha presentat aquest dimecres el seu tercer pla contra el frau fiscal, que s'inicia enguany i s'acabarà l'exercici 2026. En aquest cas, l'ATC es marca com a objectiu crear una aplicació de mòbil per fer els tràmits, millorar l'espai digital del contribuent, difondre la destinació dels diners recaptats, fomentar l'educació fiscal en escoles de primària i atendre la gent gran, entre altres.