La Generalitat fa aflorar 286 milions de frau fiscal amb successions al capdavant

BarcelonaL'Agència Tributària de Catalunya va fer aflorar l'any passat 286 milions d'euros defraudats per contribuents en impostos propis i cedits de la Generalitat, amb l'impost de successions i donacions encapçalant els impagaments, segons ha explicat el departament d'Economia de la Generalitat aquest dijous. Aquesta quantitat representa una lleu davallada de 8 milions, un 2,7%, en comparació amb el 2022.

"La realitat és tossuda, el frau fiscal existeix i genera un impacte econòmic molt important que perjudica la nostra economia i l'estat del benestar", ha dit la consellera d'Economia, Natàlia Mas, en la presentació dels resultats anuals del pla de prevenció i reducció del frau fiscal. Mas ha recordat que l'impagament d'impostos provoca que els ciutadans gaudeixin "de menys serveis públics i benestar" i posa en risc la "funció redistributiva" del sistema fiscal i "la cohesió social", ja que "es deteriora el principi d'igualtat" que obliga tothom a contribuir als comptes públics.

Malgrat això, la consellera ha indicat que "es fa difícil quantificar amb exactitud el frau fiscal i l'impacte econòmic que genera". En primer lloc, perquè la mateixa naturalesa del frau fa que no es pugui tenir la seguretat que les autoritats enxampin tots els casos i, en segon lloc, perquè l'informe que ha presentat el Govern només fa referència a les actuacions sobre els tributs cedits i propis que controla l'Agència Tributària de Catalunya, que són aproximadament una desena part del total d'impostos que paguen els ciutadans i empreses catalans.

La Generalitat va incrementar un 7% les actuacions de control, fins a les 54.544, per destapar impagaments de tots els impostos gestionats per l'administració catalana. Cal recordar que l'economia submergida representa al voltant d'un 20% de l'activitat econòmica a Espanya i Catalunya, segons les estimacions de la majoria d'estudis.

Successions, el que més frau acumula

L'impost de successions i donacions és l'impost en què s'ha detectat més frau, amb 121 milions d'euros dels 286 milions aflorats. A diferència de l'any anterior, l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) és el segon en volum de frau detectat, amb 84 milions, per davant de l'impost de patrimoni, amb 76 milions. La resta de tributs han registrat un frau de 5 milions, tres dels quals concentrats en l'impost sobre el joc.

Malgrat que no és el que més frau acumula, el gruix de les actuacions es va concentrar en detecció d'impagaments de l'ITPAJD, ja que es tracta del tribut més comú, amb un 56% del total. Aquest impost s'aplica en una gran quantitat d'operacions, des de compravendes d'immobles fins a constitucions de societats, ampliacions de capital o tot tipus d'actes notarials o mercantils.

Successions va acumular un 16% de les actuacions; patrimoni, un 11%; joc, un 1%, i la resta d'impostos propis i cedits, un 16%. Pel que fa al tipus d'actuacions, les inspeccions van permetre aflorar un import de 139 milions, quasi la meitat del total, seguit per la gestió tributària, amb 111 milions, i la recaptació, amb 36 milions dels 286 milions d'euros detectats en total.

Andorra i Madrid, destinacions preferides per al frau

Tot i el debat en l'àmbit polític sobre la competència fiscal d'altres autonomies i l'empadronament de rendes altres a països considerats paradisos fiscals, la Generalitat només va detectar l'any passat 13,6 milions d'euros defraudats a través de la declaració d'actius a l'estranger o per canvis de residència ficticis, ja sigui a altres comunitats o fora d'Espanya. La xifra representa un 4,7% del frau detectat el 2023 en impostos gestionats per l'administració catalana.

Concretament, es van detectar 27 casos per deslocalitzacions fictícies, per un valor de 12 milions: 9,9 milions d'euros per fraus d'individus que van declarar incorrectament que vivien fora de l'Estat, als quals cal afegir 2,1 milions per falses residències en altres comunitats. A més, 18 persones van defraudar 1,6 milions d'euros per béns no declarats situats a l'estranger. Segons el departament d'Economia, la majoria de casos de frau detectats a l'estranger es van concentrar a Andorra, mentre que Madrid va ser la comunitat preferida per als empadronaments falsos dintre de l'Estat.

La consellera ha recordat que Catalunya continua sent un territori amb una pressió fiscal "inferior a la mitjana de la Unió Europea" i encara més per sota dels països del nord i centre del continent, que sovint s'agafen com a "exemple" dels bons nivells dels serveis públics.