Inversió pública

Per què és fals que Sánchez hagi maltractat Madrid en benefici de Catalunya

PP i Vox critiquen el govern central per un suposat tracte de favor al Principat que les dades desmenteixen

La inversió ferroviària a Catalunya és una de les partides en què l'Estat acostuma a incomplir el pressupost.
4 min

BarcelonaEl govern maltracta Madrid i "premia" Catalunya als pressupostos de l'Estat. És el nou mantra que repeteixen els dos principals partits de dretes espanyols, PP i Vox, de la mà de diversos mitjans de comunicació amb seu a Madrid. Les xifres, però, mostren el contrari: des de l'arribada de Sánchez a la Moncloa, l'Estat ha invertit més de 1.300 milions d'euros més a Madrid que al Principat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Sánchez ha pactat que els catalans mengin a banda", va declarar la setmana passada el president de la Generalitat valenciana, el popular Carlos Mazón. El discurs és compartit per tot el PP i especialment per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Ayuso ha insistit que, a causa dels pactes del PSOE amb els partits independentistes catalans, el govern de Pedro Sánchez "margina" i "castiga" econòmicament la seva comunitat en benefici de Catalunya. La realitat, però, és que les xifres d'execució pressupostària mostren justament el contrari: des del primer dia, el govern de Pedro Sánchez ha seguit la línia dels executius anteriors –tant socialistes com del PP– i ha destinat molts més diners a Madrid que a Catalunya.

Un diari econòmic madrileny va publicar la setmana passada una peça on assegurava que els governs de Sánchez havien "premiat" Catalunya i "castigat" Madrid als comptes estatals. Si s'agafa la xifra per persona, efectivament Catalunya en surt beneficiada sobre el paper: els pressupostos del 2021 i el 2022 preveien una inversió de 266 i 283 euros per càpita a Catalunya, molt per damunt dels 167 i 156 euros per habitant previstos a Madrid. La qüestió, però, és que les dades pressupostades són només una xifra en un document oficial, però la realitat es manifesta en les xifres d'execució (o liquidació), que reflecteixen què s'ha invertit en realitat finalment. En aquest aspecte, les xifres són clarament favorables a Madrid.

Inversió dels governs de Pedro Sánchez a Catalunya i Madrid

Inversió executada de l’Estat entre l’1 de juliol del 2018 i el 30 de juny del 2022

Inversió executada
Dades en milions d'euros
Inversió executada per habitant
Dades en euros per habitant

Tot i rebre més inversió executada, Madrid té una població que en aquest període de quatre anys ha fluctuat entre els 6,5 i els 6,7 milions d'habitants, més d'un milió per sota que la població catalana, que s'ha mogut entre els 7,6 i quasi els 7,8 milions, segons dades d'empadronament de l'institut d'estadística madrileny i l'Idescat. Per tant, de mitjana l'Estat ha invertit a Catalunya poc més de 141 euros per càpita en cadascun dels primers quatre anys de govern de Sánchez, 70 menys que els 211 euros anuals que l'Estat ha invertit per cada madrileny.

Pedro Sánchez va accedir a la presidència del govern espanyol el 2 de juny del 2018, arran de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Des de l'1 de juliol d'aquell any fins al 30 de juny de l'any passat, l'administració de l'Estat i les empreses públiques i agències que en depenen han invertit a Catalunya uns 4.371 milions d'euros, mentre que a la Comunitat de Madrid la xifra puja fins als 5.682 milions: són uns 1.311 milions d'euros de diferència a favor de la capital espanyola.

Així doncs, ni per càpita ni en termes absoluts els governs de Sánchez han invertit més a Catalunya que a Madrid.

Els pagaments per les autopistes

En aquest conjunt de xifres cal tenir en compte que hi ha dos pagaments de l'Estat a empreses concessionàries d'autopistes que han afectat la inversió tant a Catalunya com a Madrid i que legalment s'han de comptabilitzar com a inversions. El 2022, el govern espanyol va considerar com a inversió a Catalunya els 1.069 milions d'euros que va haver d'abonar a una filial d'Abertis per l'aixecament dels peatges de l'AP-7, un fet similar al que havia passat l'any anterior, el 2021, quan l'Estat va haver d'abonar més de mil milions d'euros en un seguit de vies repartides en diverses comunitats autònomes, 280 milions dels quals corresponen a autopistes madrilenyes, incloses les radials de la capital espanyola.

Si es descompten aquests pagaments, les dades continuen mostrant una inversió pública molt superior a Madrid que a Catalunya. De fet, sense el pagament a Abertis, els primers sis mesos del 2022, l'Estat només va executar el 15,9% de les inversions previstes per a aquell any en territori català, mentre que a Madrid hi va destinar un 52%. Incloent-hi els 1.069 milions abonats a Abertis, la xifra catalana puja fins al 64,2%.

Els anys 2021 i 2022, quan el govern espanyol va aprovar els pressupostos amb el suport d'ERC (i del PDECat), van ser els dos exercicis en què Catalunya va rebre un percentatge d'execució més baix des que Pedro Sánchez ocupa la Moncloa, ja que el 2021 la xifra es va quedar en el 35,7%. La resta de diners no van arribar.

El 2018 Sánchez va iniciar el mandat a meitat de l'any amb un pressupost heretat del PP i al final de l'any va destinar un 54,9% a Catalunya, mentre que a Madrid el percentatge de liquidació va superar el 92%. El 2019 i el 2020, el govern va prorrogar el pressupost, però si s'agafen com a referència els comptes del 2018, l'execució a Catalunya va ser del 62% el 2019 i del 72% el 2020. A Madrid, del 99% i del 110%, respectivament. Dit d'una altra manera, fa tres anys el govern espanyol no només va invertir tot el que tenia previst a Madrid, sinó que per cada euro pressupostat hi va afegir 10 cèntims addicionals.

Sense dades des del maig

Totes les dades d'execució analitzades en aquest article acaben el 30 de juny del 2022. A partir d'aleshores, l'Estat ja no n'ha publicat més: en el cas del 2023, perquè l'any no ha acabat, però pel que fa al segon semestre de l'any passat, perquè el ministeri d'Hisenda n'ha ajornat sense data la publicació. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha criticat repetidament "una política deliberada d'opacitat i no rendiment de comptes inacceptable" per part de l'Estat.

stats