Els experts que afirmen que els rics no paguen IRPF

Barcelona¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

L'obra identifica alguns dels problemes que té la fiscalitat a l'Estat, que els dos autors consideren que cal millorar i, sobretot, endurir per a les persones amb rendes més altes i les grans corporacions, que han anat pagant cada vegada menys des que als anys 80 "es va decidir fomentar l'economia financera sobre la real", indica Mollinedo en una entrevista amb l'ARA. Espanya no ha sigut una excepció.

Mollinedo recorda "la paradoxa de Warren Buffet", el multimilionari nord-americà que va assegurar que la seva secretària pagava proporcionalment més impostos que no pas ell, malgrat ser durant anys la persona més rica del planeta. Una situació que a l'Estat es replica per diverses vies, tot i que la Constitució especifica que el sistema fiscal ha de ser progressiu, és a dir, transferir renda de les franges més riques de la població a les més pobres.

En aquest sentit, Mollinedo denuncia que, de tots els impostos en vigor a Espanya, només tres tenen efectes redistributius: el de l'IRPF, el de successions i el de patrimoni. En canvi, d'altres tenen fins i tot efectes contraris: les famílies més pobres "dediquen una part més gran de la seva renda al consum" i, per tant, es veuen més castigades per l'IVA, que representa més d'un terç de la recaptació fiscal a l'Estat, recorda.

Sicavs, paradisos fiscals i poc control

De fet, tot i ser progressiu, l'IRPF ho podria ser encara més, ja que grava més els salaris que no pas les rendes del capital (per exemple, dividends o lloguers), que poden ser fruit "de l'estalvi o d'un guany especulatiu" i que beneficien sobretot les persones més riques, recorda el coautor del llibre. A tot això, les grans fortunes poden escapolir-se de pagar a través de societats d'inversió de capital variable (sicavs), instruments totalment legals que redueixen significativament la càrrega fiscal.

Igualment, les grans fortunes i les grans empreses tenen accés a assessors legals molt competents que els permeten evadir o eludir impostos a través de trames societàries en paradisos fiscals. Segons el coautor, el 80% de la plantilla del ministeri d'Hisenda que es dedica al control tributari només pot investigar, pel seu rang, empreses amb una facturació inferior als sis milions d'euros anuals.

En aquest marc legal, a més, l'economia submergida representa, segons diversos càlculs, un 20% de l'activitat econòmica de l'Estat i Mollinedo assenyala que continua augmentant. "Si la tendència és creixent, com aparenta, estem fent les coses regular", rebla.

Malgrat les crítiques, Mollinedo veu moviments "esperançadors". A Espanya, s'ha ampliat la plantilla per investigar contribuents amb "patrimonis rellevants", i s'ha posat més la lupa en la compravenda de "béns de luxe" o sobre "targetes de crèdit sense nom" en paradisos fiscals, dues vies habituals de blanqueig. A més, un centenar llarg de països van acordar el 2021 instaurar un impost de societats mínim global del 15%.

L'infern fiscal on es paguen menys impostos que a Europa

A Catalunya, el debat sobre la fiscalitat no ha deixat mai d'estar sobre la taula, però recentment la patronal Foment del Treball l'ha tornat a encendre qualificant Catalunya d'"infern fiscal". A parer de Mollinedo, el concepte d'infern fiscal busca mostrar el "component pejoratiu dels impostos", però argumenta que una part molt gran de la població no veu malament que s'apugin els impostos –sobretot a les famílies més benestants i a les grans empreses– si això ha de servir per enfortir els serveis públics. "La majoria de ciutadans preferirien tenir millors pensions, millor cartera sanitària o millor educació", explica.

Mollinedo considera que si es descriu com un "infern fiscal" qualsevol comunitat autònoma, "aleshores per a França, Alemanya o els Països Baixos ja no tindríem qualificatius", perquè tots aquests països tenen una pressió fiscal notablement més elevada que a Espanya. "Preferim fugir d'aquests qualificatius rotunds", diu.

De fet, les queixes de Foment tenen a veure amb la comparació de Catalunya amb les autonomies governades pel PP, on els respectius governs porten anys retallant impostos propis i cedits, com ara successions, patrimoni i, els últims dies, la llei Mbappé que vol aprovar Madrid. "Les comunitats estan infrafinançades. Si l'Estat els cedeix uns impostos i no els recapten, després no tenen sentit les queixes", apunta Mollinedo.