Espanya tancarà el 2023 amb un dèficit del 3,9%, segons les estimacions de l'FMI
L'organisme internacional millora les perspectives d'endeutament de l'Estat
BarcelonaEl Fons Monetari Internacional ha millorat aquest dimecres les seves previsions de dèficit públic per a Espanya, que ara situa al 3,9% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), sis dècimes per sota de les prediccions de l'organisme l'abril passat.
Segons Era Dabla Norris, assistent del director d'afers fiscals de l'organisme, la reducció del dèficit es deu a "l'impacte de la inflació en els ingressos fiscals i la retirada de les mesures de suport per la pandèmia". En la mateixa línia, l'FMI també ha retallat el pronòstic de dèficit públic per al 2024 a l'Estat en cinc dècimes respecte a la previsió anterior, fins al 3%, i en quatre dècimes el 2025, fins al 3,4%.
Així mateix, la institució dirigida per Kristalina Georgieva també ha rebaixat les perspectives de deute de les administracions públiques espanyoles. El deute públic se situarà al 107,3% del PIB, 3,2 punts per sota de la previsió de l'abril i 4,3 punts per sota de la xifra real registrada el 2022.
La inflació ha provocat que bona part dels bancs centrals del món –també el Banc Central Europeu– hagin augmentat els tipus d'interès, cosa que ha encarit l'endeutament. Aquest fet ha afectat el govern espanyol i els de la resta de països de la zona euro, però els llargs terminis de venciment dels títols espanyols i l'accés a préstecs barats procedents dels fons de recuperació comunitaris permetran mitigar l'impacte dels increments del preu del diner.
A més, la recaptació d'impostos extraordinaris sobre els bancs, les empreses energètiques i les grans fortunes aportaran entre 3.500 i 3.600 milions d'euros addicionals a les arques del govern espanyol, que representaran "una important contribució" als esforços fiscals fets pel sector públic per pal·liar els efectes de la pandèmia i la crisi derivada de l'escalada inflacionària, segons Dabla Norris. Tanmateix, l'economista de l'FMI també apunta que si es prolonguen massa en el temps, aquests tributs poden acabar sent perjudicials per al creixement.
Millors regles fiscals europees
L'FMI també considera que la proposta de noves normes fiscals de Brussel·les suposa "una clara millora" respecte a les que hi ha hagut en vigor fins ara, ja que permetran controlar millor el dèficit i el deute dels estats membres de la Unió Europea.
La nova legislació preveu, en principi, que les inversions en transició energètica quedin excloses dels càlculs de dèficit i deute, cosa que, segons l'FMI, podria fer que aquest sector tingués una dependència massa gran del finançament públic.