Espanya, rumb al superàvit primari en tres anys
L'Estat creu que complirà l'objectiu de dèficit l'any vinent i la Generalitat millora les seves previsions de creixement
BarcelonaEl govern espanyol complirà els objectius de dèficit públic marcats per la Unió Europea un any abans del que estava previst inicialment. Així, l'executiu enviarà aviat a Brussel·les el seu programa d'estabilitat pressupostària per al 2024, en el qual ha inclòs una taxa de dèficit del 3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), segons ha informat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
Així doncs, el govern avança un any el compliment d'aquest objectiu del 3% marcat per la UE al pacte d'estabilitat i s'anticipa a la negociació de les noves regles fiscals comunitàries que han de pactar els governs dels estats membres el semestre vinent, justament quan Espanya tindrà la presidència rotatòria de la UE.
El dèficit públic és la diferència entre les despeses i els ingressos de totes les administracions públiques de l'Estat. Si hi ha més despeses que ingressos, es parla de dèficit, mentre que si els ingressos superen les despeses es parla de superàvit. Les normes europees –suspeses durant la pandèmia– limiten a un màxim del 3% del PIB el dèficit anual i al 60% del PIB el volum de deute acumulat pels estats membres al llarg dels anys, però amb la nova negociació s'espera que es flexibilitzin aquests requisits, especialment a causa de la pressió política dels països perifèrics, menys afavorits per l'arquitectura institucional de l'eurozona.
El ministeri d'Hisenda espera tancar aquest any amb un dèficit del 3,9%, per reduir-lo nou dècimes l'any que ve i tancar els anys 2025 i 2026 al 2,7% i al 2,5%, respectivament, cosa que situaria Espanya en el superàvit primari (el que no té en compte el pagament d'interessos) en tres anys. Montero ha destacat al Congrés que l'economia espanyola està passant per un bon moment gràcies a la creació d'ocupació, malgrat les xifres de l'Enquesta de Població Activa (EPA) conegudes aquest dijous, que xifren en més de 103.000 persones el creixement de l'atur a Espanya entre gener i març.
Montero també ha destacat que la consolidació pressupostària s'aconseguirà "sense practicar polítiques de retallades", sinó amb ajudes als sectors econòmics més afectats per la pandèmia, primer, i per la guerra, després, i "protegint la majoria social del país". La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, també ha destacat que l'executiu vol reduir "el més ràpid possible" el deute estatal, que va incrementar durant la pandèmia.
Optimisme de la Generalitat
Per la seva banda, el departament d'Economia de la Generalitat ha millorat aquest dijous les seves previsions econòmiques. El Govern estima que l'economia catalana creixerà un 1,7% el 2023 i un 2,2% el 2024, la qual cosa representa un augment de mig punt respecte de l'últim pronòstic per a aquest any emès l'octubre passat.
"La informació econòmica més recent ofereix senyals positius a curt termini", ha indicat el Govern en un comunicat. El "bon comportament del mercat de treball" és un dels factors essencials per explicar el creixement, empès pel "dinamisme del turisme" i malgrat el "to més pausat" de la indústria. Les exportacions també representaran un impuls i el conjunt de l'economia es beneficiarà de l'abaratiment de l'energia i la moderació de la inflació, afegeix l'executiu.