Espanya i Itàlia, els països més afavorits pel BCE durant la pandèmia

BarcelonaEspanya va ser el segon país més afavorit pels estímuls del Banc Central Europeu durant la pandèmia, només superat per Itàlia. La institució presidida per Christine Lagarde va comprar massivament deute dels estats de la zona euro a través de dos programes, la qual cosa va representar un suport financer addicional per als governs europeus i va tenir, a més, un efecte estabilitzador sobre els mercats de bons.

Més en concret, entre el març del 2020 i el juliol d'enguany, l'adquisició de deute públic va representar una injecció de 2,18 bilions d'euros als mercats de crèdit per part del BCE. D'aquesta quantitat, 1,98 bilions es va destinar a comprar títols de deute emesos pels estats, mentre que la resta es va destinar a deute supranacional, per exemple emès per la Comissió Europea.

Amb la pandèmia, el BCE va introduir el Programa d'Adquisicions d'Emergència per la Pandèmia (PEPP, per les sigles en anglès), a més del Programa d'Adquisicions del Sector Públic (PSPP), que havia estat actiu entre el 2015 i el 2018 i que la institució havia reprès el novembre del 2019, pocs mesos abans de l'arribada del covid.

En principi, les compres del PSPP s'han de dur a terme en proporció al pes de cada país al capital del BCE. És a dir, el banc ha de comprar més bons dels països grans que dels petits. Aquesta norma, però, es va suspendre en el cas del PEPP, que no tenia restriccions i que també incloïa Grècia, país vetat fins al mes passat al PSPP perquè encara tenia l'economia sota vigilància pels diferents rescats rebuts durant la crisi.

Hi guanyen Itàlia i Espanya, però també Alemanya

Això fa que, si es combinen les compres dels dos programes, es vegi clarament que el govern més afavorit per les adquisicions massives de deute durant la pandèmia ha sigut el d'Itàlia, amb el d'Espanya en segona posició. Com s'observa al gràfic adjunt, el BCE va comprar, entre el març de fa dos anys i el juliol d'aquest any, bons italians per un valor de més de 339.000 milions d'euros, 29.500 milions més dels que li pertocarien segons el seu pes dins de la institució.

Així mateix, Espanya també surt molt afavorida. Les compres de títols espanyols superen els 238.000 milions d'euros, quasi 14.000 milions més que els que li tocarien. Si es té en compte que el deute de totes les administracions espanyoles va passar d'1,19 bilions d'euros el febrer del 2019 a 1,48 bilions el juny del 2022, això representa que el BCE va finançar aproximadament un 83% del nou deute emès per Espanya.

A l'altre cantó, els Països Baixos són el país més perjudicat, amb unes compres més de 15.600 milions d'euros per sota del nivell que els tocaria per pes al capital de l'organisme. De manera similar, França, amb uns nivells de compres 14.200 milions inferiors al seu nivell teòric, també en va sortir perjudicada, igual que Eslovàquia i els tres estats bàltics.

Curiosament, entre el PEPP i el PSPP, Alemanya ha acabat rebent 3.700 milions més dels que li tocarien segons la seva participació en el capital del banc central, tot i que tradicionalment ha sigut el país més contrari a l'adquisició de bons, que consideren que afavoreix els governs del sud, més endeutats, a costa dels estats com Alemanya, que tenen unes finances públiques més sanejades.

De fet, diversos polítics i empresaris germànics han portat al Tribunal Constitucional del país els diversos programes que ha anat aprovant el BCE, ja que consideren que violen la Constitució alemanya, que limita el finançament de les administracions amb emissions de diners i compres de deute per part del banc central.

Polítiques usuals entre els bancs centrals

La compra de deute és una política habitual de tots els bancs centrals i serveix per estimular l'economia en moments de crisi, ja que introdueix grans quantitats de diners a l'economia. A més, el fet que el BCE creï diners i els dediqui a comprar bons governamentals desincentiva els atacs de fons especuladors sobre els mercats de deute i envien un senyal de suport i estabilitat de les finances públiques, per la qual cosa els governs acaben pagant interessos més baixos per endeutar-se. Un rol que els economistes anomenen prestador d'última instància.

En el cas europeu, aquestes compres són especialment importants, ja que els estats s'endeuten amb una moneda que no els és pròpia al 100%, sinó que la comparteixen 19 països. Durant la crisi dels anys 2008-2014, els estats de la perifèria del continent pagaven costos molt més alts que els del centre per endeutar-se i van acabar rescatats, entre ells Espanya. No va ser fins que l'anterior president del BCE, Mario Draghi, va engegar els primers programes d'adquisició de deute sobirà que es va acabar la crisi.

Amb l'esclat de la pandèmia, Lagarde va assegurar en una roda de premsa que la feina del BCE no consistia a alleugerir el cost del deute dels estats. "No estem aquí per reduir les primes de risc", va dir la presidenta el març del 2020, unes paraules que van causar un terrabastall momentani als mercats i que va haver de rectificar minuts més tard i al cap de pocs dies va presentar el PEPP. La prima de risc és la diferència entre els interessos que paga un bo d'un país (per exemple, Espanya) i els interessos dels bons alemanys, considerats la referència a Europa.

Impacte negatiu en acabar els programes

En total, el BCE va marcar un límit de compres amb el PEPP d'1,85 bilions d'euros, dels quals finalment n'ha gastat 1,66 bilions des de la seva creació el març del 2020 fins al març passat, quan el va extingir. Pel que fa al PSPP, que es va acabar al juliol, des del març l'organisme monetari hi havia dedicat 518.000 milions d'euros més, que sumen els 2,18 bilions totals destinats a l'adquisició de deute públic.

El final de les compres de deute ha tingut un impacte immediat sobre els mercats de deute, al qual s'afegeix que el BCE també ha incrementat els tipus d'interès bàsics per frenar la inflació. Tots els països de l'Eurozona han passat de pagar interessos molt baixos o, fins i tot, negatius, per endeutar-se a xifres més altes, tot i que encara es mantenen lluny dels nivells de fa una dècada. Per frenar les pujades, el BCE va anunciar un nou programa (l'Instrument de Protecció de Transmissió, o TPI) que s'activarà en cas que un país pateixi una escalada massa forta en els interessos dels seus bons.