Escrivá: “Jo he sigut un ‘home de negre’, i sé que la seva legitimitat és limitada”

Barcelona"Jo he sigut un home de negre". Així s'ha descrit a si mateix el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, en un debat organitzat aquest dijous a Barcelona pel Col·legi d'Economistes de Catalunya. El ministre ha parlat de la reforma de pensions que el govern espanyol negocia amb sindicats, patronals, partits polítics i la UE, i que ha de servir per desbloquejar nous pagaments dels fons Next Generation.

La visita aquest dimecres d'un grup de diputats europeus va constatar que l'executiu ha complert correctament amb els requisits per rebre els ajuts, però li van reclamar més transparència. Malgrat això, des de l'oposició es va descriure la visita com una inspecció dels anomenats homes de negre, alts funcionaris europeus que revisen els comptes del govern, un fet que Escrivá rebutja: "No són els homes de negre. Els europarlamentaris han vingut amb agendes legítimes, però que no són asèptiques i tecnocràtiques", ha dit. La delegació de diputats estava encapçalada per Monika Hohlmeier, diputada alemanya del PP europeu.

Escrivá va ser funcionari del Banc d'Espanya i del Banc Central Europeu, així com president de l'Airef, l'organisme independent que avalua els comptes públics a Espanya. Totes aquestes institucions públiques operen al marge de les administracions i només donen explicacions "per canals molt difusos" als ciutadans que les mantenen, com ara comissions parlamentàries, ha indicat.

"És molt perillós quan una institució independent que no té control democràtic no s'esforça per ser transparent", ha declarat. "La tendència a no deixar-se vigilar existeix", ha afegit, per la qual cosa "cal reforçar els elements de rendició de comptes" d'institucions com l'Airef o els bancs centrals. "Un ha de ser conscient que la seva legitimitat és limitada, perquè no ha sigut elegit per ningú", ha recordat sobre el seu pas per aquests organismes.

Acord proper per a les pensions

Independentment del color dels seus vestits, la visita dels diputats va posar més sobre la taula la reforma de les pensions que Escrivá negocia amb agents socials i grups del Congrés. El govern espanyol l'havia d'aprovar en teoria abans d'acabar el 2022, però el ministre ha explicat que es tracta d'un "calendari temptatiu que té elements de flexibilitat". És a dir, que la data era orientativa.

La qüestió és que sense aquesta reforma la Comissió Europea no abonarà un quart pagament dels fons europeus. Malgrat això, Escrivá creu que l'acord es produirà "en les pròximes setmanes", tot i que no ha comentat quins esculls queden per salvar.

La proposta del ministre era augmentar de 25 a 30 els anys necessaris per cobrar la pensió completa, però permetre que es calculi d'acord amb els 28 anys amb millor salari. L'objectiu és, per una banda, evitar castigar les "llacunes" en la vida laboral dels treballadors –sobretot els que tenen "carreres més volàtils"– i, per l'altra, assegurar la sostenibilitat del sistema durant les dècades del 2030 i el 2040, quan ja s'haurà jubilat tota la generació nascuda als anys 60 i 70, quan hi va haver més natalitat.

El ministre ha assegurat que la reforma que prepara permetrà millorar la del 2013, que "no era realista" i es va aprovar fora del consens del Pacte de Toledo, així com "garantir la sostenibilitat" del sistema públic de pensions, tot i els "interessos existents per fer la impressió que el sistema no és sostenible". En aquest sentit, Escrivá ha tornat a atacar alguns experts independents: "Hi ha la tendència entre tecnòcrates i acadèmics de fer pronòstics pessimistes, perquè així els polítics no es relaxen. Això és intolerable, cal donar sempre l'escenari més probable, perquè no estan legitimats a dir que no es relaxin".