Miquel Puig: "Deixem de parlar de dèficits fiscals i parlem de quant hem de pagar a l'Estat"

BarcelonaEl secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig (Tarragona, 1954), és un dels màxims responsables de la proposta de "finançament singular" que va presentar el Govern català el mes passat. Tot i l'avançament electoral, l'executiu de Pere Aragonès va publicar la proposta, que reclama una reforma de la llei de finançament autonòmic perquè la Generalitat recapti tots els impostos que es paguen a Catalunya i transfereixi a l'Estat el diners que gasta en benefici dels catalans a més d'una quota de solidaritat territorial.

¿Per què la Generalitat ha presentat ara la seva proposta de nou finançament?

— Tot ve de l'últim acord d'investidura entre el PSOE i ERC. El Govern de la Generalitat va encarregar al departament d'Economia que, dins del primer trimestre del 2024, fes una proposta, que és el que s'ha acabat presentant. Pocs dies abans el president convoca eleccions. Per tant, és un document elaborat per posar sobre la taula amb el govern central i per tenir tot el 2024 per negociar, pensat per a l'acord. Però s'ha convertit, òbviament, en un document per a la campanya.

La proposta és una mica déjà-vu, perquè, amb noms diferents i sota governs diferents, ha anat sortint des de fa molts anys.

— Hi ha molts antecedents.

I sempre acaben igual.

— Sí, però esperem que ara acabi diferent.

¿Què fa pensar que ara ha d'acabar diferent tenint en compte que, políticament, la situació és totalment canviant?

— Això sorgeix, insisteixo, per un acord d'investidura en el qual el PSOE necessita, entre altres, els vots d'ERC i s'avé a una negociació bilateral. Ara bé, la proposta en si sempre és la mateixa: portem 40 i tants anys d'un sistema basat en la despesa, que no està funcionant i volem canviar a un sistema basat en els ingressos que, per cert, és el que tenen els bascos i els navarresos. Per què hauria d'acabar diferent? La idea és que acabés diferent perquè la conjuntura política era diferent. Ara ja no és la mateixa, però previsiblement ho seguirà sent mentre duri el govern del PSOE en aquestes circumstàncies. Les circumstàncies variaran un cop s'acabin les eleccions, però què serà determinant? La posició dels partits catalans. No era la idea, però en aquest moment l'objectiu ha de ser que s'hi posicionin els partits catalans.

Per què?

— Els bascos tenen blindat un finançament que els és molt beneficiós perquè hi ha una unanimitat de tots els partits bascos, incloent el PP, de defensar aquest sistema de finançament. Crec que això és el que falla i el que s'ha de construir a Catalunya.

El finançament basc està blindat per la Constitució.

— La Constitució diu, per simplificar, que el sistema de finançament del País Basc i de Navarra ha de ser per via d'ingressos. És a dir, que ells recapten i paguen a l'Estat. Això és el que tenen blindat constitucionalment. El que no tenen blindat constitucionalment és el càlcul del que paguen i això és el que els és molt beneficiós. I ho mantenen perquè hi ha una unanimitat de tots els partits polítics.

Però justament el que demana Catalunya és canviar a un sistema basat en els ingressos, i aquest primer pas el País Basc i Navarra ja el tenen garantit per la Constitució.

— Efectivament. Nosaltres hem de fer dos passos. El primer pas és obtenir un sistema d'ingressos, que és el que ells ja tenen blindat constitucionalment, i el segon és negociar quant cal pagar.

Una proposta així és federal, però la Constitució no és federal.

— La Constitució diu molt clarament que el País Basc i Navarra han de tenir un sistema basat en els ingressos, però no diu com ha de ser el finançament de la resta de comunitats. La jurisprudència del Tribunal Constitucional és molt clara i diu que és un tema obert, que no cal que les comunitats del règim comú tinguin el mateix finançament entre elles i que no cal que tinguin un sistema basat en la despesa.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, va dir que Catalunya no ha d'entrar en si altres autonomies demanen aquest mateix sistema. ¿És viable que a Espanya totes les comunitats autònomes recaptin el 100% dels impostos?

— És viable i el document ho diu explícitament. A Alemanya el gran gruix dels impostos són recaptats per les regions. Això no és problemàtic. Ara bé, la comparativa internacional constata que l'heterogeneïtat és la norma. No es pot dir "els sistemes federals són així"; cada país és diferent.

¿Doneu per fet que partits que en un passat ja s'havien posicionat a favor d'un sistema així hi tornaran a donar suport?

— Jo no soc polític, jo soc membre de l'administració pública, però puc dir que la posició crucial és la del PSC i la del PP català. La resta de partits estaran en la seva posició previsible. La clau és si el PSC i el PP es posicionen com el PSOE i el PP bascos.

El govern d'Espanya ha dit que, de singularitats, ni parlar-ne.

— És natural i era previsible. En l'esquema negociador, la seva posició de partida ha de ser dir que no. I, en segon lloc, en període electoral, què ha de dir el PSOE per mantenir la base electoral a la resta d'Espanya, que està molt tensionada pel tema de l'amnistia? Per tant, té el valor que té.

El Govern ha parlat amb els sindicats i les patronals?

— Els hi hem presentat, però es dona la casualitat que les patronals i una sèrie d'entitats de tipus econòmic s'havien pronunciat feia molt poc demanant una revisió del model de finançament, proposant tres alternatives, una de les quals és com la del Govern.

Però a les patronals els va costar posar-se d'acord, perquè algunes eren reticents a la proposta.

— Per això van donar tres solucions. Nosaltres hem presentat el model a Pimec, Foment del Treball, UGT i CCOO, de moment, i la recepció ha sigut molt positiva. D'altra banda, en el document s'esmenta que les enquestes diuen que el 64% de la població catalana vol que la Generalitat recapti tots els impostos. El PSC proposa l'agència tributària consorciada.

Això és una proposta del PSC, no del Govern.

— Però com que diem que la posició del PSC és vital en aquest tema, s'ha de recordar que el PSC va votar a favor de la recaptació dels impostos per part de la Generalitat el 2005, quan es va votar la proposta d'Estatut d'Autonomia al Parlament de Catalunya. Després aquest Estatut va ser considerablement retallat [al Congrés]. Una de les coses que va quedar en l'Estatut vigent és que es crearà un consorci entre la Generalitat i l'Agència Tributària per recaptar els impostos i això és el que avui proposa el PSC.

Això solucionaria alguna cosa?

— No solucionaria absolutament res. El tema no és qui recapta els impostos, sinó qui divideix els impostos. La primera pregunta és si aquest consorci estarà adscrit a l'Estat o a la Generalitat. I, en segon lloc, si el consorci recapta els diners, qui en fa el repartiment? En el sistema actual, l'Estat recapta els impostos, diu a la Generalitat quants diners considera que necessita, i els hi dona. La nostra proposta és que els diners se'ls quedi la Generalitat i pregunti a l'Estat "quant necessites per fer tot el que has fet en benefici de Catalunya?". L'objectiu és que el sistema sigui transparent: que els catalans, si hem pagat uns impostos, sapiguem quants han anat a l'Estat per fer coses que beneficien els catalans i quants, concretament, s'aporten a la resta d'Espanya en concepte de solidaritat.

¿El sistema actual es podria arreglar introduint el principi d'ordinalitat [evitar que les comunitats que més aporten no siguin les que menys reben]?

— El sistema actual és corregible? Teòricament, sí. I, també teòricament, el sistema que proposem no té per què sortir millor que l'actual. Proposem canviar el sistema perquè s'ha reformat sis vegades. Ho hem intentat de totes les maneres. Per què és atractiu el model que proposem? Perquè l'actual és confús. El mateix Àngel de la Fuente [economista que va calcular les balances fiscals per encàrrec del govern del PP] diu que el sistema actual té molt de loteria. Després de sis vegades jugant a la loteria i que no em toqui mai, no hi vull seguir jugant i vull un sistema transparent. El model actual és esmenable, però no hi tenim fe.

¿No és més important el dèficit d'inversions de l'Estat que no pas el dèficit que pateix Catalunya per l'actual sistema de finançament?

— Tots dos són importants. ¿Estaria millor Catalunya si l'Estat fos més diligent executant el Corredor Mediterrani o els accessos als ports de Barcelona i Tarragona? Sí. Però els problemes que tenim a la sanitat i l'ensenyament serien els mateixos. Després els sumem per calcular el dèficit fiscal, però són dos problemes diferents. Tenim un problema molt gran amb el finançament de la sanitat, i això depèn del finançament autonòmic.

El 2009 el conseller Antoni Castells va temptejar un front comú amb els governs balear i valencià pel finançament i li va ser impossible.

— En aquests moments Balears i València estan en mans del PP; per tant, és difícil. Jo diria que Catalunya ja ho ha intentat tot.

Fins i tot un referèndum d'independència.

— Fins i tot un pacte fiscal que anava en la mateixa filosofia. Nosaltres hem arribat a la conclusió que s'ha de canviar cap a un model transparent. L'actual és una confusió total i absoluta. Deixem de parlar de dèficits fiscals, de models, i passem a parlar de quant: què ha fet l'Estat per a Catalunya i quant vol l'Estat per compensar la resta d'Espanya. Quant se li exigeix a Catalunya per formar part d'Espanya. En un país democràtic, aquesta és una xifra que es pot explicitar, no? Què té de dolent explicitar aquesta xifra?