La condonació del FLA no afectarà les finances de l'Estat
El deute de les autonomies amb el fons ja es considera deute estatal a ulls dels inversors
BarcelonaLa condonació del deute de la Generalitat amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA) tindria un impacte gairebé nul sobre la qualitat del crèdit de l'estat espanyol. La mesura, que estan discutint els partits polítics de cara a la investidura de Pedro Sánchez, ha aixecat crítiques per part de les comunitats que no l'han utilitzat, especialment Madrid, perquè consideren que hauran de sufragar indirectament el deute d'altres territoris.
El FLA és el mecanisme amb el qual el govern espanyol dona liquiditat a les autonomies que no tenen prou ingressos per cobrir les seves despeses i que no poden obtenir diners emetent deute als mercats, com és el cas de Catalunya. Ara bé, aquestes transferències de diners de les arques estatals a les autonòmiques no són a canvi de res: les comunitats estan obligades a retornar-les amb el pagament d'un interès afegit.
El FLA ha acabat sent una eina útil per a les autonomies, perquè els permet pagar menys interessos pel seu deute que els que abonarien si col·loquessin bons als mercats. Un informe del servei d'estudis del BBVA estimava que, sense el FLA, la Generalitat hauria pagat un 2,5% d'interessos pel deute del 2022, mentre que amb el FLA se li va reduir fins a l'1,4%. Totes les autonomies es beneficien de la creació del fons, fins i tot les que mai l'han utilitzat (Madrid, Navarra i el País Basc), ja que els inversors entenen que és una línia de crèdit que tenen disponible i, per tant, els redueix el risc d'impagament perquè sempre hi poden acudir si ho necessiten.
Ara bé, la crítica principal que en fa la Generalitat –i altres executius autonòmics, com el valencià– és que, com que Catalunya rep menys del que li pertocaria a través del sistema de finançament autonòmic, acaba sent un mecanisme pervers, perquè l'Estat deixa uns diners al govern català que haurien de ser seus de bon principi si tingués un finançament més just. I, a més, li cobra uns interessos que acaben sufragant els contribuents catalans amb impostos que es podrien destinar a altres partides.
En qualsevol cas, però, els diners que reben del FLA són diners reals, que els governs autonòmics han gastat en les seves despeses: pagant sous a funcionaris, construint carreteres o escoles, per exemple. Com també és una realitat que les comunitats que utilitzen diners del FLA tenen moltes dificultats per retornar-los i se'ls va acumulant el deute any rere any. Aquest fet l'atribueixen justament al mal finançament, que dona a les autonomies una capacitat molt baixa de recaptació d'impostos, però els imposa un tipus de despesa social (els executius autonòmics gestionen la sanitat, l'educació i la dependència) sobre la qual tampoc poden tenir gaire control.
En el cas català, el deute amb el FLA puja fins a 71.800 milions dels 85.400 milions que deu en total la Generalitat. Una condonació del 20% com la pactada entre ERC i PSOE retallaria també en 1.300 milions els pagaments d'interessos.
De qui és realment el deute?
Una condonació de tot el deute autonòmic amb el FLA seria una mesura extraordinària, però que té precedents històrics similars en altres països. Segurament el més destacat és la reforma promoguda pel primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton, que el 1790 va aconseguir que el govern federal dels EUA assumís tots els deutes dels estats i emetés bons propis per sufragar-los.
Però si es tracta de diners que surten de l'Estat i van a parar a unes autonomies que, amb el sistema de finançament autonòmic actual, no poden acudir enlloc més, a qui correspon en realitat el deute?
En aquest sentit, ara mateix el deute està comptabilitzat als balanços dels governs de les comunitats, però prové dels comptes de l'Estat, que al seu moment es va haver d'endeutar per obtenir els diners. La fortalesa de l'Estat i el fet de tenir el suport financer dels programes de compres del Banc Central Europeu fan que el que pagui el govern espanyol per endeutar-se sempre sigui inferior al que pagaria qualsevol autonomia.
"Tothom dona per descomptat que el deute és més de l'Estat que de les comunitats autònomes", diu Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF i expert en economia pública. "Si un fill demana un préstec i no té capacitat de pagar-lo, a qui demanarà els diners el banc és als pares", afegeix, com a analogia. És a dir, el fet que aquest deute es comptabilitzi al balanç de la Generalitat o al govern espanyol és bastant "irrellevant", perquè tots són administracions públiques del Regne d'Espanya, que és qui va als mercats.
Les agències de qualificació de deute coincideixen amb aquesta anàlisi i apunten que si el govern espanyol absorbís el deute del FLA, no tindria impacte en les seves finances. "Si es confirmés [la condonació], l'increment corresponent de deute del govern central no tindria cap impacte sobre la qualificació creditícia d'Espanya, ja que els nostres indicadors pressupostaris de referència es basen en tot el perímetre general del govern, que inclou els comptes dels governs central i regionals", apunta en una nota l'agència Standard & Poor's (S&P) publicada dimarts.
En aquest sentit, cal entendre que si la Generalitat renunciés al FLA i tornés a emetre bons als mercats –cosa que ara no pot fer–, el fet de formar part de l'Estat l'obligaria a tenir el vistiplau del Tresor espanyol, que al final és qui dona als inversors la garantia última de pagament. Seria, a tots els efectes, deute del Regne d'Espanya.
Millora per a les comunitats
En canvi, el perdó del deute sí que beneficiaria la Generalitat. "Si s'implementés, previsiblement n'avaluaríem l'impacte en un rang entre neutral i positiu per a les qualificacions de les regions, depenent de la magnitud", indica S&P, un fet amb el qual coincideix López Casasnovas, ja que suposaria una descàrrega per als balanços de la Generalitat.
Malgrat això, S&P indica que la condonació és només un pegat si no es reforma el sistema de finançament autonòmic, perquè "només solucionarà les conseqüències dels desequilibris pressupostaris previs". I conclou: "Sense una reforma estructural del sistema de finançament regional, l'absorció del deute podria millorar la situació de les regions només temporalment, però no evitaria nous dèficits. També pot generar risc moral en disminuir els incentius de les regions per posar límits al creixement del deute en anticipació a potencials mesures similars en un futur".