El pressupost que avui ha presentat la consellera d’Economia i Hisenda al Parlament de Catalunya és, sens dubte, una molt bona notícia. Aprofita els darrers moments de bonança en els comptes públics abans que es torni a aplicar el Pacte d’Estabilitat i Creixement vinculat a la Unió Econòmica i Monetària. Recordem que s’havia suspès per poder desplegar polítiques compensatòries de l’impacte de la covid-19 i el tancament de moltes activitats econòmiques. El dèficit del pressupost ja és molt petit (0,1% del PIB), però la pressió per contenir despeses serà molt gran en els anys vinents. Seria una irresponsabilitat no aprovar-lo.
Però, tanmateix... Quan mirem cap enrere, la satisfacció pel creixement dels recursos a disposició de la Generalitat s’ha de confrontar amb una avaluació de què representen aquestes xifres quan les comparem amb les de passats força recents. Nominalment, a preus corrents, són els més expansius de la història. Però, si els analitzem a preus constants i en termes per càpita, ens trobem que això no és ben bé així. Són els pressupostos més expansius des de l’impacte de la crisi financera en els comptes públics de la Generalitat. Si comparem amb el pressupost que es va aprovar per a l’any 2010, quan encara aquest impacte no havia penetrat en els ingressos de la Generalitat, la despesa pressupostada el 2010 era de 6.530 € per càpita a preus d’ara. En el pressupost que avui s’ha presentat, i en magnituds comparables (capítols 1 a 8, incloent-hi l’aportació de l’Estat als ens municipals, que es vehicula a través de la Generalitat), parlem de 5.455 € per càpita a preus corrents. Estem un 16,5% per sota d’aquell màxim.
En poques paraules: els recursos a disposició de la Generalitat per fer front a les polítiques que en algun moment del passat s’havien pogut desplegar continuen sent insuficients. Permetran fer front a noves necessitats, però no cobriran totes les que s’havien cobert. Això sí, esperem que permetin apagar focs i fer front a la sequera. En poques paraules: el finançament de la Generalitat continua sent un problema que s’ha de resoldre.
