La proposta feta pública aquest dimarts pel Govern català està ben estructurada i amb diagnosi molt compartida a Catalunya entre els acadèmics, i va en la línia del que molts prevèiem: des del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec) fins al meu vot particular del 2017 a la comissió de reforma del finançament. Pacte, acord concertat, sense negar la contribució solidària.
Setanta vegades el text utilitza la paraula singular, fugint del terme desigual (a la Constitució espanyola aquesta és línia vermella i s'accepta que només pot ser desigual el que la mateixa Constitució preveu com a tal) i del concepte específic (en el sentit d’únic) o bilateral. Millor diferent, que és més difícil d'interpretar com a privilegi, ja que no en veta l'extensió a tercers.
Tots els impostos passen ara a ser tributs cedits (fins ara ja es deia "totalment o parcialment").
Fons 1 de reequilibri: a crear, a objectivar i acordar. Manca especificitat i crec que no la podrà acordar la comissió mixta: caldrà un canvi a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), i això requereix una majoria absoluta al Congrés. Per tant, és reversible amb una altra majoria. El tràngol ha de passar per l’ens multilateral del Consell de Política Fiscal i Financera; és inevitable, però aquí mana l'Estat. Al fons li manca un indici de l’automatisme per a l’evolució de la transferència que hauria sigut clarificador.
Fons 2: Aportació a l’Estat pels serveis prestats. D’aquí s’han de restar els ingressos estatals vinculats fonamentalment a les duanes catalanes. És una conceptualització no treballada en el document.
Recomanacions:
Primera: Convé treballar la hipòtesi que els canvis no afecten els drets o deures de les persones. Són només diferències de recursos entre institucions.
Segona: Evitar protagonisme decisor a la comissió mixta per evitar indicis de bilateralitat. Les decisions sempre han de tenir empara de la Lofca. Ha de quedar clar que la potestat tributària originària continua essent de l’Estat, del legislador, del Congrés, i per tant derivada de majories absolutes. I la gestió és per delegació. Si és així, se superarà, a més, la idea anterior del consorci tributari.
