Catalunya és la comunitat amb més impostos ambientals, mentre que Madrid no en té
Els impostos verds es converteixen en l'escletxa per crear tributs propis autonòmics
BarcelonaEls impostos ambientals són l'escletxa que han trobat les comunitats autònomes per recaptar més diners. Davant el forat que ha deixat l'Estat en la fiscalitat verda, les comunitats han creat impostos propis per gravar la contaminació i frenar les emissions. Això sí, depèn clarament de la necessitat de recursos i finançament de cada comunitat. Així, Catalunya s'ha convertit en la comunitat amb més impostos ambientals i la que més recapta per aquests tipus de tributs, mentre que Madrid no té cap impost verd i, per tant, la seva recaptació per impostos ambientals és zero.
Les dades estan extretes del Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral que cada any elabora el Registre d'Economistes Assessors Fiscals. L'informe publicat aquest any recull les dades fiscals de l'any 2022, les últimes disponibles en el moment de la seva elaboració. Una primera conclusió és clara: Catalunya va recaptar 525 milions d'euros en impostos ambientals dels 1.580 milions que va sumar el conjunt de les comunitats. És a dir, una tercera part dels impostos ambientals de les comunitats els recapta Catalunya, quan representa un 19% del PIB (de l'economia) de l'Estat. A l'altra banda, la recaptació de Madrid –que aporta un altre 19% del PIB– per aquest tipus de tributs va ser zero.
L'estudi indica que els impostos verds són el 59,9% del total dels impostos propis de les comunitats. En el cas de Catalunya, són el 56,9%. És a dir, aquests tributs se situen al Principat molt a prop de la mitjana del conjunt de les comunitats. Que els impostos ambientals han estat la gran font de creació de tributs propis per a les comunitats ho demostra el fet que hi ha quatre comunitats que obtenen el 100% dels seus ingressos per impostos propis de tributs mediambientals, i cinc més obtenen més del 90% dels seus ingressos per impostos propis.
L'Informe destaca també que, en conjunt, els impostos propis "són una escassa font de finançament per a les comunitats", ja que només aporten el 2,2% dels ingressos tributaris, malgrat el seu augment: el 2022 la recaptació per tributs propis va créixer gairebé un 11% en comparació amb l'any anterior. I un segon aspecte: el 2024 s'ha creat l'impost estatal de residus, cosa que obliga les comunitats que tenen un impost similar a suprimir-lo o deixar-lo a zero.
Les dades de l'estudi deixen clar que els territoris més infrafinançats són els que més impostos propis han creat i els que més recapten per impostos ambientals. Així, si Catalunya obre el podi amb 525 milions recaptats per impostos verds, la segueixen el País Valencià, amb 303 milions, i Andalusia, amb 143 milions. Catalunya és la comunitat que més tributs propis ha creat, 19 en total, dels quals 11 estan vigents. D'aquests, 5 estan relacionats amb el medi ambient: el cànon de l'aigua, l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen de l'aviació comercial, l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera de la indústria, l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, i l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. En el cas de Madrid, l'informe aclareix que la comunitat ha renunciat als impostos propis, però "rep una part important de recaptació a través de la tributació del joc, que no apareix entre els impostos propis perquè són taxes, i el mateix passa amb l'aigua".
Unitat de mercat
El Consell d'Economistes d'Espanya ha elaborat un informe que ha presentat aquesta mateixa setmana sobre la fiscalitat ambiental a l'Estat. L'informe constata que els tributs propis de les comunitats, molts dels quals mediambientals, són origen de litigis. Segons el president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich, els problemes que sorgeixen "es podrien solucionar, dins d'una estratègia o replantejament de la fiscalitat a Espanya, establint determinats impostos per part de l'Estat cedint la recaptació a les comunitats, i tenint aquestes certa capacitat normativa per adequar tipus i deduccions".
Pich reclama “unitat de mercat per a la fiscalitat mediambiental”. “No té sentit que unes comunitats autònomes no exigeixin pràcticament cap tribut mediambiental propi i els seus territoris veïns sí, per a un mateix tipus de fet imposable. Els ciutadans i les empreses contaminen amb independència d'on es resideixi”, assenyala.
El director del servei d'estudis del Consell General d'Economistes, Salvador Marín, es pregunta quin nivell de l'administració ha de crear els impostos mediambientals, tot i ser Espanya un estat descentralitzat. En aquest sentit, indica que si l'impost el posen les comunitats i reflecteix realment el cost contaminant, "l'impacte de l'impost sobre els sectors econòmics més afectats en aquesta comunitat autònoma serà elevat i la seva efectivitat mediambiental més que dubtosa, al poder, per exemple, eludir el pagament del tribut fabricant des d'una altra comunitat on l'impost no existeixi”.