Carlos Cuerpo defensa el rigor pressupostari, però sense malmetre les inversions "com el 2008"
El ministre treu pit de l'estat de l'economia espanyola durant la reunió del Cercle
BarcelonaEl ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat aquest dijous el compliment de les noves regles fiscals europees, que tornen a limitar els nivells de deute i dèficit de les administracions públiques, però sense que afectin les inversions –com ja va passar durant la crisi financera del 2008– i, per tant, sense que la productivitat de l'economia se'n ressenti. Segons Cuerpo, l'acord fiscal al qual van arribar els països de la Unió Europea permet "mirar endavant" i ha de ser compatible amb polítiques que fomentin el creixement.
En les jornades anuals del Cercle d'Economia, el ministre ha tret pit de l'estat de l'economia espanyola, que creix a un ritme "quasi sis vegades" superior al de la zona euro. Cuerpo ha celebrat les dades del mercat laboral, amb l'afiliació en xifres rècord, malgrat "el moment difícil" a escala europea i mundial pel "context geopolític complicat". De fet, la presentadora de l'acte, la vicepresidenta del Cercle i catedràtica de la UPF Teresa Garcia-Milà, ha començat l'acte reconeixent el bon moment econòmic del país.
Fa només un any, l'entitat va emetre una nota en la qual destacava "l'evolució preocupant" de l'economia catalana i espanyola, que qualificaven d'"estancada respecte a Europa". La nota va ser rebatuda en persona tant per la consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, com per l'aleshores ministra d'Economia, Nadia Calviño, a la mateixa trobada de l'any passat. Mas va arribar a parlar de "discursos apocalíptics", en referència a la nota del Cercle.
En aquest context, doncs, Cuerpo s'ha mostrat confiat que el govern i el conjunt de les administracions públiques de l'Estat podran anar complint els objectius de dèficit pactats en el marc de la UE. El govern considera necessari "seguir avançant en el camí de la reducció" del deute públic, que va créixer notablement durant la pandèmia i, posteriorment, per les polítiques públiques per pal·liar els efectes de la inflació, disparada sobretot el 2022 arran de la invasió russa d'Ucraïna. De fet, l'executiu espanyol espera tancar l'any vinent amb un dèficit del 2,5%, la qual cosa representaria "un superàvit en termes primaris" (sense tenir en compte el pagament d'interessos del deute ja existent).
Per aquesta raó, el ministre creu que els governs europeus han d'evitar les mesures més extremes de retallades que es van aplicar fa una dècada, durant la crisi financera, i més tard durant la crisi de la zona euro. En aquells anys, Europa va ser el bloc econòmic que més va trigar a refer-se de la crisi: mentre que els Estats Units i les economies emergents van retornar al creixement al cap d'un parell d'anys, la UE i sobretot el sud del continent van arrossegar quasi deu anys de creixements molt minsos o de recessió.
En aquell context, les inversions públiques van ser un dels elements dels pressupostos que més es van reduir per complir amb els objectius de dèficit imposats per la UE. Ara, però, cal assegurar que "no pateixen les inversions com el 2008", ha dit Cuerpo, perquè una reducció de la inversió té un impacte negatiu sobre la productivitat i, per extensió, sobre el creixement econòmic a mitjà termini.
Dèficit dels governs autonòmics
El ministre d'Economia també considera que la creixent digitalització del teixit econòmic permetrà obtenir "més ingressos" a les administracions sense haver de fer cap mesura fiscal addicional, la qual cosa ajudarà a millorar els comptes públics. També la pujada dels sous que s'està registrant recentment tindrà un efecte similar, una "recuperació" salarial que "està sent compatible amb una recuperació dels marges" de les empreses: "Són camins compatibles", ha afirmat Cuerpo.
Garcia-Milà ha recordat al ministre que, a diferència de l'administració de l'Estat, les comunitats autònomes tenen menys mecanismes per complir els seus objectius de dèficit i, a més, tenen un volum molt elevat de despeses fixes perquè tenen transferides les competències en sanitat i educació. Cuerpo ha recordat que el govern espanyol ha incrementat un 15%, amb 20.000 milions d'euros, les transferències als governs autonòmics per evitar-los tensions de tresoreria.