La Cambra suspèn Estat i Generalitat per la gestió dels fons europeus

BarcelonaDos suspensos clars en matèria de gestió dels fons europeus. La Cambra de Comerç de Barcelona ha avisat que tant l'administració de l'Estat com la Generalitat porten retard en el repartiment dels Next Generation. L'ens empresarial ha indicat que la "lentitud" de les administracions en la gestió dels fons pot suposar un problema per assignar tots els diners que ha de rebre Espanya entre el 2021 i el 2023.

En un estudi sobre l'estat actual dels fons europeus, la Cambra ha analitzat sobretot el repartiment de diners a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que agrupa el gruix dels diners transferits des de la Unió Europea a Espanya. De moment, l'Estat ja ha rebut 31.040 milions d'euros dels 77.234 milions, dels quals el 90% els gestiona Madrid a través de l'MRR.

La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha fet un "crit d'alerta" sobre el ritme d'execució dels diners provinents de Brussel·les, en especial de l'MRR. "Cal agilitzar més la gestió, sobretot l'MRR, per aprofitar al màxim els fons durant el període que pertoca", ha apuntat Roca. La presidenta ha lamentat que el baix grau d'execució es deu a "la lentitud de la tramitació més que no pas a la manca d'interès" de les empreses o del sector públic. En aquest sentit, ha dit que "el sistema dissenyat per l'estat espanyol és poc o gens adequat, però hi ha una lentitud compartida per totes les administracions".

En el cas de l'Estat, en els deu primers mesos del 2022 ha executat menys de la meitat, un 49%, dels fons de l'MRR, una xifra que augmenta fins al 64,5% del total si es mira des del gener del 2021 fins a l'octubre d'enguany. En canvi, la Generalitat ha assignat només un 50,8% dels diners que ha rebut per la via de l'MRR.

Famílies i ajuntaments, els més perjudicats pels retards

L'estudi de la Cambra calcula de manera diferent la gestió de l'Estat i la del govern català. En el cas del govern espanyol, l'estudi inclou els diners transferits, perquè bona part d'aquesta execució correspon, simplement, a enviar diners a altres administracions o a empreses, com ara governs autonòmics, ajuntaments o empreses públiques, la qual cosa és més senzilla de calcular. De fet, de cada 100 euros que rep l'Estat de Brussel·les, 32 els envia a les autonomies i 53 a empreses públiques.

A l'octubre l'administració general de l'Estat havia transferit 4.396 milions d'euros a les comunitats autònomes, un 51% dels 8.624 milions pressupostats per a aquest any, mentre que les empreses públiques havien rebut 7.336 milions de 8.458 milions previstos, un 87%, quan faltaven dos mesos per acabar l'exercici fiscal.

La situació de més retard es produeix quan l'Estat ha de transferir diners al sector privat o als ajuntaments. Per exemple, dels 3.295 milions d'euros que el govern espanyol va pressupostar per transferir a empreses privades el 2022, de moment només n'ha abonat 74 milions, un 1%. La proporció puja fins al 22%, en el cas de transferències a ajuntaments, que han rebut 491 milions en deu mesos dels 2.222 milions que han de rebre enguany, segons els comptes estatals, mentre que en el cas de les transferències a famílies i entitats sense ànim de lucre, les transferències procedents del govern espanyol sumen 235 milions, un 38% del total pressupostat. L'endarreriment en els pagaments a ens locals, famílies i empreses s'arrossega des del 2021, quan ja es van registrar xifres molt baixes.

La Generalitat rep menys; les empreses catalanes, més

Respecte a les transferències de l'Estat cap a Catalunya, Rovira ha destacat que, quan es tracta de diners assignats a empreses, famílies o altres entitats privades, el nivell de diners transferit per Madrid a Catalunya supera fins i tot el pes de l'economia catalana sobre el total de l'espanyola, i encara més el pes del Principat en població. Fins al 2 de desembre passat, el govern espanyol ha transferit 650 milions d'euros a entitats i empreses catalanes, un 21% del total estatal, per sobre del 16% que representa Catalunya en població i del 19% aproximadament que representa el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català sobre l'espanyol.

No obstant això, la xifra cau quan es mira la proporció de fons transferits directament per l'Estat a la Generalitat. La Generalitat ha rebut directament 2.912,5 milions dels fons MRR transferits per l'executiu estatal, la qual cosa només representa un 14% de la partida pressupostària. Si a les transferències a empreses i al Govern s'hi sumen els 212 milions que han rebut administracions locals i altres entitats, el resultat és que Catalunya ha rebut, de moment, el 16,4% del total de diners de l'MRR transferits fins ara.

El Govern ha d'"accelerar el ritme"

Pel que fa a la Generalitat, no hi ha dades d'execució, però sí que es pot conèixer l'assignació de fons, sigui a través de transferències a altres ens públics –igual que fa l'Estat, la Generalitat també traspassa fons als governs locals– o, sobretot, traient a convocatòria licitacions i subvencions. "En cas de seguir amb el ritme de mobilització de fons MRR dels últims cinc mesos, la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats avui dia per al període 2021-2023", apunta l'estudi de la Cambra.

Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis de la Cambra, ha assegurat que l'executiu català "ha d'accelerar el ritme" d'assignació dels fons. Ara bé, cal tenir també en compte que, en el cas de la Generalitat, una proporció més gran de diners s'ha de destinar a convocatòries públiques adreçades al sector privat, cosa que explica part del "decalatge entre transferències ingressades i mobilització", ha matisat.

Un exemple d'això seria el departament d'Acció Climàtica, que va rebre al desembre 187 milions d'euros que encara no ha pogut assignar. "Ha de passar necessàriament un període de temps, és impossible que es puguin mobilitzar els fons l'endemà", ha afegit Rovira.

Avals de pimes

A més, la Cambra ha criticat que els PERTE, els macroprojectes sectorials liderats pel govern espanyol, presenten un grau d'execució massa baix, en bona part per culpa dels avals requerits i pel control de Brussel·les. En aquest sentit, Roca ha defensat que "el tracte a les pimes ha de ser diferenciat" pel que fa als avals que les companyies han de presentar a l'hora d'accedir als fons. La Cambra considera que el percentatge de fons avalats que es requereix a les pimes per poder cobrar diners provinents del Next Generation "hauria de ser considerablement més baix" que el que es demana a les grans empreses.

De fet, aquests requisits a l'hora d'avalar expliquen que hi hagi hagut companyies que s'hagin hagut de mantenir al marge de projectes finançats pels fons, com ara la reindustrialització dels terrenys de Nissan a Barcelona. Malgrat la crítica, Roca ha celebrat que "s'està treballant en aquest aspecte" per part de les administracions.