Beneficis fiscals al 50% dels treballadors i impost "de solidaritat" a les grans fortunes: el pla fiscal del govern espanyol

MADRID"És un acord clarament satisfactori per a les dues parts". Així ha resumit el secretari d'estat de Drets Socials, Nacho Álvarez (Unides Podem), el paquet de mesures fiscals que ha presentat aquest dijous el ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero (PSOE). Els dos socis han estat negociant a contrarellotge un conjunt de mesures fiscals "per a la justícia social i l'eficiència econòmica" i que han d'ajudar a fer front a la crisi de preus actual, derivada en part de la guerra a Ucraïna.

Ara bé, encara no hi ha un "acord global" tancat, és a dir, al voltant dels pressupostos generals de l'Estat per al 2023. Montero ha assegurat, però, que els comptes públics es presentaran "en breu". Amb l'acord el govern espanyol calcula recaptar 3.144 milions d'euros extres amb el total de mesures (l'augment d'impostos).

Per ara, el paquet fiscal del govern espanyol inclou mesures que afecten les rendes altes, però també inclou rebaixes fiscals que tindran un impacte en aquelles rendes baixes i mitjanes. Alguns d'aquests canvis fiscals s'aprovaran a través dels pressupostos generals de l'Estat, mentre que d'altres ho faran per la via de la tramitació parlamentària. Amb tot, l'executiu ha volgut diferenciar aquesta rebaixa d'impostos de la rebaixa aplicada per algunes comunitats autònomes, sobretot les que estan en mans del Partit Popular, però també alguna comunitat socialista com el País Valencià i Extremadura, un fet que ha generat malestar. "Hem de deixar enrere el populisme tributari i fer pedagogia. Les mesures contribueixen al repartiment just" de les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, ha destacat Montero en roda de premsa aquest dijous.

Canvis en les rendes baixes

Modificació en l'IRPF

D'una banda, a través dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) el govern aprovarà una modificació en la reducció sobre els rendiments del treball. En concret, el govern toca els beneficis fiscals de les rendes brutes fins als 18.000 euros a l'any i els amplia, és a dir, eleva fins a aquelles rendes de fins a 21.000 euros bruts a l'any. La ministra ha destacat que això "no es tracta d'una deflactació ni suposa modificar els trams i tipus impositius estatals". A tall d'exemple, això permet ampliar els beneficis fiscals al 50% dels treballadors, ha detallat Montero, ja que el salari mitjà a Espanya és de 21.000 euros bruts a l'any. L'impacte estimat sobre els treballadors és de 1.881 milions d'estalvi en dos anys (entrarà en vigor al gener del 2023, amb els PGE).

Com ha resultat d'aquesta ampliació, el govern també toca la part dels exempts a pagar l'IRPF, és a dir, el mínim reclamat per no tributar a un contribuent solter i sense fills. Fins ara el límit eren 14.000 euros bruts l'any. Això, però, s'amplia fins a sous bruts anuals de 15.000 euros.

Autònoms

Per als treballadors autònoms també hi haurà beneficis. A través dels pressupostos generals de l'Estat, el govern aplicarà una rebaixa addicional de cinc punts percentuals en el rendiment net de mòduls per als autònoms (afectarà a uns 577.688 autònoms que s'estalviaran 68 milions). Alhora, el govern augmenta del 5 al 7% la reducció per despeses de difícil justificació que s'aplica en aquells autònoms que tributen per estimació directa simplificada. Beneficiarà a 956.452 autònoms que veuran reduïda la seva factura fiscal en 116 milions d'euros.

Impost de Societats

Es rebaixa el tipus nominal de l'impost sobre Societat del 25% al 23% per a les petites empreses. Es tracta de petites empreses amb una xifra de negoci inferior al milió d'euros. Hisenda estima que beneficiarà 407.384 empreses, que s'estalviaran uns 292 milions d'euros.

Amb tot, el govern també tocarà l'IVA dels productes d'higiene femenina, l'anomenada "taxa rosa", i el rebaixarà del 10% al 4%, com volia Unides Podem. Aquest decisió afectarà a productes com compreses, tampons i salvaslips, així com preservatius i anticonceptius no medicinals.

Impostos a les rendes altes

"Impost solidari"

El govern espanyol ha optat per dues vies. D'una banda, aprovarà una nova figura tributària "provisional" i "temporal" per gravar totes les grans fortunes d'Espanya, incloent-hi les que es veuen exemptes de pagar l'impost de patrimoni perquè la seva comunitat autònoma el bonifica al 100%, com és el cas de Madrid i serà el d'Andalusia.

Es tracta d'un "impost de solidaritat a les grans fortunes" que estarà vigent durant els anys 2023 i 2024 i afectarà potencialment el 0,1% del total dels contribuents (23.000 persones). En concret, aquelles fortunes superiors als 3 milions d'euros. El disseny d'aquest nou impost evitarà la doble imposició amb l'impost de patrimoni (competència de les comunitats autònomes) a través de les deduccions. És a dir, en aquelles comunitats on existeix impost de patrimoni els contribuents el podran deduir i només tributaran per la part de patrimoni que no hagi estat gravada per la Comunitat Autònoma.

En concret, es definiran tres trams. A aquelles rendes d'entre 3 i 5 milions d'euros se'ls aplicarà un gravamen de l'1,7%, a les d'entre 5 i 10 milions d'euros un 2,1% i a les fortunes de més de 10 milions d'euros un 3,5%. Hisenda estima un impacte positiu a favor seu de 1.500 milions d'euros. Aquesta figura s'aprovarà fora dels pressupostos de l'Estat, és a dir, a través d'un tràmit parlamentari.

Ara bé, és important recordar que estan exempts de l'impost de patrimoni els primers 700.000 euros de patrimoni, a banda de 300.000 euros per l'habitatge habitual, també es resten els deutes i existeixen béns que es queden fora del còmput, com ara l'empresa familiar. Malgrat que és un impost temporal, fonts del ministeri d'Hisenda obren la porta a mantenir-lo en el temps per fer més progressiu el sistema i caminar cap a l'harmonització del tribut de manera que no hi hagi comunitats que el deixin escapar al 100%.

Rendes altes de capital

A banda, el govern espanyol també tocarà l'IRPF en les rendes altes de capital i ho farà a través dels pressupostos de l'Estat. En concret, augmentarà un punt, fins al 27%, el gravamen a les rendes de capital entre 200.000 euros i 300.000 euros. Per a rendes de capital superiors a 300.000 euros el tipus impositiu s'eleva dos punts, fins al 28%. La mesura afectarà 17.814 contribuents i Hisenda confia recaptar fins a 204 milions el 2024.

Impost de societats

Es limita en un 50% de forma temporal la possibilitat de compensar les pèrdues de les filials estrangeres en el cas dels grans grups consolidats. El ministeri d'Hisenda calcula que afectarà unes 3.609 empreses, el 0,2% dels declarants de l'impost de societats, i espera recaptar fins a 2.439 milions d'euros entre el 2023 i el 2024. El crèdit fiscal no es perdrà, sinó que s'aplaça la possibilitat de deduir-li. Aquesta mesura s'aprova a l'espera d'un acord internacional sobre el tipus mínim del 15% per a les grans multinacionals.

Crítica de l'oposició

Des de l'oposició han titllat la rebaixa fiscal de "decebedora i escassa", en paraules del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. Feijóo ha criticat que la proposta del govern "no tingui un impacte sobre les famílies de renda mitjana" i que "no entri en vigor fins al 2023 i no inclogui una rebaixa fiscal als aliments bàsics". Qui també s'ha mostrat d'esquena a les mesures ha estat el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, que ha demanat estabilitat i seguretat jurídica.