Un avenç important, però lluny del concert basc: així veuen els experts el nou model de finançament
Consideren que hi ha incertesa sobre els canvis legislatius
BarcelonaEl preacord entre ERC i el PSC per a un nou model de finançament de Catalunya és un avenç per a Catalunya, però amb moltes incerteses i manca de concreció. Aquestes són les principals conclusions a les quals arriben els experts consultats per l'ARA. Un avenç, però, lluny del model de concert basc i més basat en el model de finançament singular que propugnaven els republicans.
La part més positiva és que, si es concreta el preacord, Catalunya tindrà la clau de la caixa, és a dir, recaptarà els impostos. Actualment, els impostos propis i cedits els recapta la Generalitat, però els grans impostos que aporten el gruix dels ingressos, sobretot l'IRPF i l'IVA, els recapta l'Estat, que després transfereix recursos a les comunitats a través de bestretes i la liquidació, un any i mig després d'haver-se generat els ingressos.
El pacte entre PSC i ERC preveu que sigui l'Agència Tributària de Catalunya la que recapti tots els tributs. Per al catedràtic i exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, és "un pas endavant molt important" perquè "s'articula des de Catalunya una part molt important de la gestió del país: els impostos". Mas-Colell creu que aquesta gestió dels impostos des de Catalunya "és assumible" per a la resta de l'Estat, ja que no es tanca la porta que altres comunitats tinguin les seves agències. En aquest sentit, recorda que el pacte del Majestic entre CiU i el PP dels anys noranta, que va permetre el traspàs als Mossos de les competències de policia integral, també va aixecar moltes reticències a la resta de l'Estat, però ara és un fet totalment normalitzat.
El preacord, indiquen, però, alguns dels experts, és poc concret. "Una declaració d'intencions que s'ha de materialitzar", assegura el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas. Núria Bosch, catedràtica d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona, indica que "queden moltes coses per concretar", mentre que el catedràtic de la Pompeu Fabra Albert Carreras diu que "elements concrets no n'hi ha" i veu el preacord més com una declaració de principis que "apel·la a la confiança mútua".
La paraula concert no surt al preacord. I malgrat les explicacions d'alguns dirigents d'Esquerra que comparen el preacord amb el sistema de finançament basc, els experts indiquen que el model proposat és diferent. Bàsicament perquè en el model foral la Hisenda basca recapta tots els impostos i després negocia quina aportació fa a l'Estat, el denominat cupo basc. En canvi, en el preacord d'ERC amb el PSC, es preveu que Catalunya farà una aportació per pagar els serveis de l'Estat. El sistema és la participació estatal en els impostos recaptats a Catalunya (malgrat que no es concreta el percentatge), i hi haurà una altra aportació per solidaritat amb les altres comunitats. El model proposat, diu Albert Carreras, dona a la Generalitat la clau de la caixa, però "amb un compromís de contribució a l'Estat". "Va en la bona direcció", apunta López Casasnovas, si aquest model acaba amb els anivellaments horitzontals".
Canvis legislatius
El model del preacord entre els socialistes i els republicans obliga a força canvis legislatius, començant per la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), cosa que deixa en mans d'una majoria parlamentària incerta molts dels canvis que seran necessaris. Possiblement, els canvis legislatius es converteixin en un "viacrucis", indica López Casasnovas. "És una proposta positiva, però incerta", apunta en aquest sentit Albert Carreras.
Un altre aspecte que destaquen és que el preacord vol blindar el principi d'ordinalitat. Segons dades publicades pel departament d'Economia fa només una setmana, referides a l'any 2022, Catalunya va ser la tercera comunitat a aportar més recursos per habitant al sistema de finançament (3.565 euros per persona), però va caure fins al desè lloc en recursos per habitant (3.264 euros). A més, la Generalitat calcula que, si es té en compte el cost de la vida, Catalunya cauria fins a la catorzena posició, només per davant de Madrid, amb 3.043 euros per habitant.
El preacord estableix que s'ha de mantenir l'ordinalitat, és a dir, si Catalunya és la tercera comunitat que més aporta ha de ser també la tercera que més rep, malgrat participar en la solidaritat interterritorial. Però per saber si es manté aquest principi d'ordinalitat, s'haurà de fer la comparació amb la resta de comunitats sotmeses al règim comú de finançament. És a dir, "s'ha de lligar d'alguna manera al règim general", explica la catedràtica Núria Bosch. "Hi haurà d'haver un nexe amb el règim comú", apunta. Tot i això, fonts de la negociació indiquen que Catalunya demanarà sortir del règim general quan es modifiqui la Lofca.