"O ara o mai": Els experts debaten sobre l'acord de finançament autonòmic

Barcelona"És molt cansat, tot això". Amb aquestes paraules ha resumit el catedràtic d'economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, el debat recurrent que fa anys que dura sobre el finançament autonòmic. L'acadèmic ha sigut un dels tres experts, juntament amb el també catedràtic de la UPF Albert Carreras i l'economista Miquel Puig, que han participat aquest dimecres al vespre en un debat organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre l'acord de finançament entre ERC i el PSC.

La tria de ponents no semblava casual, entre altres raons perquè són tres de les veus que més s'han posicionat i estudiat les finances públiques catalanes, tant des del món acadèmic com de l'administració. Carreras va ser el número dos del departament d'Economia durant el govern d'Artur Mas; Puig va ser secretari d'afers econòmics a l'executiu de Pere Aragonès; i López Casasnovas ha assessorat la Generalitat en aquest tema sota diversos presidents.

El debat ha permès tornar a posar sobre la taula el cansament que esmentava López Casasnovas i la quasi unanimitat que hi ha al món econòmic i empresarial català sobre la necessitat de solucionar els greuges financers que pateix Catalunya respecte a l'Estat. Una unanimitat que s'estén en l'àmbit polític per la conjuntura parlamentària actual. "És ara o mai", ha dit López Casasnovas, cosa que Puig li ha matisat: "Potser no és ara o mai, però si no és ara, serà d'aquí a vint anys".

Sobre la capacitat dels partits catalans d'aconseguir un nou acord de finançament, els tres economistes han coincidit que hi ha incertesa sobre quan serà possible, ja que podria canviar el govern espanyol i una entrada del PP faria quasi inviable qualsevol acord. Però, de moment, això no ha passat i el pacte d'ERC i PSOE ha obert un tema del qual a Madrid no se'n volia parlar.

L'acord "ha posat sobre la taula temes que semblaven literatura clandestina", ha remarcat Carreras, que sorneguerament ha recordat que durant anys la resta de governs autonòmics i els partits estatals han negat fins i tot que existís el dèficit fiscal català. Però quan s'ha acordat un finançament diferenciat per a la Generalitat, són justament les xifres que es publicaven des de Catalunya les que han fet servir com a argument en contra de l'acord, ja que serien els diners que perdrien la resta de territoris.

El paper de l'ATC

Les divergències han arribat a l'hora de tractar com cal desenvolupar l'acord. El text pactat entre els dos partits no entra en detalls, simplement apunta que serà la Generalitat qui recaptarà tots els impostos i cedirà a l'Estat els diners corresponents als serveis que presti el govern central als catalans, per una banda, i una quota de solidaritat, per l'altra.

En aquest sentit, Puig ha defensat que cal posar al centre de les reclamacions el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya mai acabi rebent menys diners que comunitats que aportin menys, i treballar gradualment perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) acabi recaptant tots els impostos. Però alhora, ha defensat "no trepitjar ulls de poll" i que els partits catalans no ataquin el concert basc i navarrès, un sistema que, ha explicat Carreras, és un dels motius del dèficit fiscal català, ja que fa que dos territoris rics que haurien d'aportar més fons a la caixa comuna acabin obtenint "un superàvit fiscal espectacular" que "permetria pagar tota la solidaritat de la resta de l'Estat amb Andalusia".

A l'altre extrem, López Casasnovas ha apostat per anar pas a pas amb "pragmatisme" i que la Generalitat comenci controlant l'IRPF, que a parer seu és l'impost més determinant. El catedràtic no veu com a prioritari que sigui l'ATC qui recapti tots els tributs, ja que engrandir-la per poder fer aquesta feina seria una tasca feixuga de molts anys.

En qualsevol cas, els tres experts creuen que hi ha marge per obtenir un "finançament molt bo", en paraules de Puig, malgrat les traves que es trobaran tant per part dels partits polítics estatals com des de dins mateix de l'administració central. Però alhora, López Casasnovas ha recordat que un acord de finançament nou podria ajudar a resoldre, encara que fos parcialment, "un problema polític de primer ordre" a Espanya que es repeteix constantment "com el dia de la marmota".