8.133 euros en tres anys: els diners que cada català paga a l'Estat i que no tornen

BarcelonaCatalunya va aportar quasi 63.000 M€ als comptes de l'Estat i que no va recuperar entre el 2019 i el 2021, segons càlculs del departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat. Això significa que, en aquests tres anys, cada català va pagar de mitjana al govern espanyol 8.133 euros més dels que va rebre.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha presentat aquest dilluns les dades de les balances fiscals de Catalunya per als anys 2019, 2020 i 2021. La balança fiscal és la diferència entre el que paguen els ciutadans i empreses catalanes en impostos a l'Estat i el que gasta el govern espanyol i altres organismes estatals en territori català.

D'acord amb els càlculs del Govern, la diferència entre el que va ingressar i gastar el govern espanyol a Catalunya els anys 2019, 2020 i 2021 va ser de 20.203 milions, 20.772 milions i 21.982 milions d'euros, respectivament. Això suposa aproximadament la meitat del pressupost de la Generalitat en un any i una xifra equivalent a la despesa de l'executiu català en educació, sanitat i serveis socials sumats, ha explicat Mas.

L'última és la xifra més alta en termes absoluts registrada fins ara. Per persona, el dèficit va ser de 2.632 euros el 2019, 2.670 euros el 2020, i 2.831 euros el 2021.

Proporcionalment, però, en aquests tres anys les dades representen un 8,5%, un 9,8% i un 9,6% del producte interior brut català (el PIB és l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori). És a dir, els diners que Catalunya aporta a l'Estat i no tornen representen gairebé una desena part de la seva economia, una dada que la consellera Mas ha qualificat d'"inacceptable".

Segons Mas, Catalunya pateix "un ofec sostingut i deliberat" per part de l'Estat en l'àmbit econòmic, ja que la mitjana des del 1986 del dèficit fiscal anual és del 8,1% del PIB català. "Fa més de 35 anys que patim aquesta situació". "L'Estat penalitza de forma estructural Catalunya", ha dit, perquè fa 35 anys que el dèficit "és constant i sistemàtic governi qui governi a l'Estat".

Consultades per aquest diari, fonts del ministeri d'Hisenda han declinat fer declaracions sobre les xifres presentades per la Generalitat.

Mas ha assegurat que les dades "són un càstig per a tothom qui viu a Catalunya, pensi com pensi i voti com voti", ja que "limiten la capacitat d'actuació i autogovern de Catalunya". Sobre una possible solució, la consellera ha apuntat que "cal dir prou" i "exigir una relació bilateral amb l'Estat que posi punt final a aquesta sagnia". En aquest sentit, i en referència a les negociacions d'investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, Mas ha recordat que el seu partit, ERC, reclama "autodeterminació, amnistia i benestar" i que una millora de la situació econòmica de Catalunya en relació amb l'Estat entraria dintre de la tercera part: "No hi ha benestar sense recursos", ha dit.

En aquest aspecte, la consellera també ha acusat el govern espanyol de "deslleialtat" i d'"ignorar les necessitats" dels catalans. Aquesta situació de dèficit fiscal, a més, s'afegeix al dèficit català al sistema de finançament autonòmic –"caduc", a parer de Mas–, que el 2021 va tocar sostre i es va situar en 304 euros per persona que no van retornar a les arques de la Generalitat. Malgrat insistir que el finançament necessita "un canvi estructural", la responsable d'Economia de la Generalitat creu que una reforma del sistema seria "insuficient" per satisfer les aspiracions del Govern i d'una majoria de ciutadans catalans.

"Opacitat" del govern espanyol

Les dades presentades aquest dilluns pel departament d'Economia són una estimació calculada a partir de dades públiques d'ingressos de l'Estat, inversions d'empreses i organismes estatals i ingressos i despeses de la Seguretat Social, per una banda, així com una estimació de les despeses dels ens públics i l'executiu espanyol a Catalunya. La consellera ha recordat que la part estimada es deu al fet que el ministeri d'Hisenda no ha facilitat les dades que li ha reclamat la Generalitat, però que el càlcul està avalat pel Consell Assessor de Política Econòmica del Govern català, format per experts.

Les estimacions fetes pel Govern són producte del mètode anomenat de flux monetari, un dels dos mètodes de càlcul de balances, que consisteix a calcular quan es gasta l'administració central segons el territori. L'altre mètode, anomenat càrrega-benefici, calcula els ingressos i despeses per persona, però és més complicat de calcular, especialment si no es coneixen algunes dades. No obstant això, el Departament d'Economia calcula que aquest segon mètode donaria unes xifres similars.

A més, Mas ha tornat a recordar que el govern espanyol tampoc ha publicat les últimes dades sobre la inversió real de l'Estat a Catalunya. "Les havia de publicar el mes de maig, som a 18 de setembre i seguim sense saber quina inversió ha fet l'Estat i empreses com Adif o Renfe a Catalunya", ha afegit, i ha acusat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, de dur a terme "una política deliberada d'opacitat i no rendiment de comptes inacceptable". L'última dada d'execució del pressupost a Catalunya, corresponent al 2021, va deixar que, de totes les inversions pressupostades per l'Estat en territori català, només se'n van executar un 35%, mentre que a altres comunitats autònomes, com Madrid, la xifra va ser del 185% (prop del doble del previst inicialment als comptes estatals).