BarcelonaPessimisme entre l’empresariat sobre els Next Generation, els fons de recuperació de la Unió Europea. Les patronals catalanes lamenten la lentitud en la publicació de les convocatòries, el centralisme en la gestió i complicacions en els terminis i processos de petició dels diners en un programa aprovat el juliol del 2021, ja fa 15 mesos.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
“Tot és molt feixuc i amb criteris difícils de complir”, explica Jacint Soler, director de relacions internacionals de Pimec. “Han trigat a sortir més del que tothom esperava” i amb un període d’execució “cada vegada més limitat”, afegeix Kilian Garcia, director del departament internacional de Foment del Treball, la patronal que agrupa les grans empreses de Catalunya. Oriol Alba, secretari general de la vallesana Cecot –membre de Foment– parla obertament de “desànim entre el teixit empresarial”.
Espanya va ser un dels primers països de la UE a presentar el pla per rebre els fons i fer les reformes –de pensions i laborals– requerides per Brussel·les, la qual cosa ha fet que sigui un dels primers estats a rebre diners. Les dificultats, però, no han trigat a arribar.
El govern espanyol ha cedit una part dels fons a les comunitats autònomes, però el gruix es canalitza en grans projectes anomenats PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica). I el primer problema és que s’estan endarrerint molt. L’últim cas és el del vehicle elèctric: l’Estat ha hagut d’augmentar un 30%, fins als 880 milions, l’assignació per al PERTE del cotxe elèctric després de la retirada de Ford i el nerviosisme de Seat, que depèn de les ajudes per construir la planta de bateries projectada a Sagunt.
La primera queixa és que en alguns casos els grans programes d’ajudes han tingut “molt d'èxit”, explica Alba, com ara els fons per instal·lar plaques fotovoltaiques a les empreses i el toolkit per a la digitalització. Però com que es tracta d’una “quantitat enorme i històrica” de diners, “l’administració no dona l'abast”. Això provoca “colls d’ampolla”. A més, hi ha casos, com el toolkit, en què “les ajudes queden curtes”, indica Garcia.
La segona queixa és sobre les convocatòries adreçades directament a empreses, més petites. Totes les patronals coincideixen que les convocatòries surten tard i amb terminis massa curts perquè les pimes puguin presentar-s’hi en condicions. “Moltes queden cobertes o desertes”, es queixa Alba. Per exemple, les ajudes anomenades Indústria 4.0 es van presentar a l’agost i les companyies només van tenir dues setmanes per preparar els projectes. “Fa falta eficiència i rapidesa”, comenta Garcia.
Per acabar-ho de complicar, les organitzacions empresarials es queixen que els criteris i les condicions de les convocatòries varien segons cada ministeri: “Cada un és un regne de taifes; hi ha una coordinadora –assegura Soler–, però purament pressupostària, no tècnica”.
Elevada centralització
Cecot reclama que entre els PERTE i les petites convocatòries es creïn projectes intermedis, de mida comarcal o autonòmica, però de moment la gestió està sobretot en mans del govern espanyol. De fet, la Generalitat va presentar l’any passat 27 projectes clau per rebre finançament dels Next Generation, però no ha pogut executar res. “On són aquests projectes tractors? Enlloc, no se’ls espera”, diu el secretari general de la patronal vallesana.
Les tres entitats consultades estan a favor que la Generalitat pugui tenir més poder de decisió. “Els fons venen encotillats i els governs autonòmics són mers executors sense capacitat de decisió”, critica Alba. “La Generalitat és qui coneix més el territori”, afegeix Garcia.
Malgrat tot, la situació de desànim és generalitzada a Europa. “Tots els països s’estan trobant problemàtiques semblants”, comenta Garcia. Per això, les patronals de pimes europees han reclamat canvis a l’executiu europeu. “La Comissió hauria de fer un pensament, perquè no estan funcionant”, diu Soler, de Pimec. “Moltes oportunitats s’estan perdent –afirma Alba–. L’esperit original era fer un salt evolutiu per modernitzar l’economia i no s’està fent”.
Satisfacció malgrat les dificultats entre les empreses beneficiades
“És més molest que altres ajudes, demanen un aval pel mateix import”. Així explica Rosa León, responsable de finances de Lehisa, la petició de dues ajudes de fons europeus per part d’aquesta empresa familiar de Ripollet (Vallès Occidental) que fabrica peces metàl·liques, des de caragols fins a components de material mèdic, passant per tubs i aixetes.
El grup ha rebut recentment 136.000 euros en fons europeus a través d’una convocatòria del ministeri d’Indústria que li han cobert el 100% del cost d’un nou torn industrial digitalitzat. A més, ha adquirit un segon torn també digitalitzat el cost del qual (213.000 euros) cobrirà en un 20% una altra ajuda dels Next Generation, en aquest cas a través de la Generalitat.
Lehisa és una pime que factura uns 10 milions anuals –el 72% a l’estranger– i ja tenia previst fer aquestes dues inversions, però León es mostra satisfeta perquè gràcies al fons les han pogut avançar: la inversió “reverteix” als comptes de l’empresa més ràpid, ja que es guanya eficiència en la producció i es tenen “menys despeses”, explica. El principal problema, però és que –a diferència d’altres ajudes autonòmiques o estatals– cal presentar una garantia bancària segons l’empresa té el mateix import que rebrà. Un cop es presenten, aquests diners de la companyia es bloquegen. És aleshores quan l’administració transfereix l’import de l’ajuda perquè es faci la compra. Un cop feta, l’administració comprova que s’hagin complert tots els requisits i que l’aparell es troba instal·lat i en funcionament a l’empresa. Quan tot està en ordre, es desbloqueja la garantia i la companyia recupera els seus diners.