Un 1% del sou brut: la diferència entre pagar IRPF a Catalunya o a Madrid

BarcelonaLa diferència per a un assalariat entre pagar l'impost sobre la renda a Catalunya o a Madrid és d'aproximadament l'1% del sou brut. Així queda clar en un estudi de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf), que analitza quant paguen de mitjana els contribuents de les diferents comunitats autònomes.

L'estudi posa tres escenaris: un per a treballadors amb un sou brut de 30.000 euros anuals, un segon per a 60.000 euros i un tercer per a 120.000 euros. En tots tres casos, la Comunitat de Madrid és l'autonomia on es paga menys impost sobre la renda. Pel que fa a Catalunya, és la que té una pressió fiscal més alta amb aquest impost en els sous de 30.000 euros, però cau al rànquing en els altres dos casos.

Diferències en l'impost sobre la renda

Amb més de 94.500 milions recaptats al conjunt d'Espanya el 2021 —segons dades de l'Agència Tributària Espanyola—, l'IRPF grava els salaris dels treballadors i és la principal font d'ingressos de les administracions públiques. En totes les comunitats el recapta l'Estat, però el 50% de la recaptació va a parar a les arques dels governs autonòmics, que a més tenen capacitat per gravar-ne la meitat segons els seus interessos. Per tant, aquest impost té dos trams, l'estatal —igual a tot arreu— i l'autonòmic, que varia segons el territori i explica les diferències entre autonomies.

"Catalunya no és la comunitat autònoma que encapçala l’Impost d’IRPF en tots els trams de renda, sinó en els més baixos, que, per altra banda, són els que aglutinen la major part de la recaptació", destaca l'estudi de l'Aedaf, que demana "reduir la bretxa fiscal" entre territoris.

Però una altra qüestió és: com d'importants són aquestes diferències? La realitat és que, per a aquest tribut, són més aviat minses, tal com prova l'estudi.

Segons les dades d'Aedaf, per a un sou de 30.000 euros anuals, un treballador català solter i sense altres ingressos haurà de tributar en IRPF un total de 5.655 euros, la qual cosa representa un 20,1% dels seus guanys bruts de l'any. A Madrid, que és on menys es paga, la tributació serà de 5.334 euros, un 19% del salari anual.

És a dir, per a aquest treballador, la diferència en el que paga d'impost sobre la renda entre viure a Catalunya o a Madrid és de 321,1 euros, o un 1,07% del seu sou brut anual.

La diferència tampoc no varia gaire amb sous de 60.000 euros. A Madrid, la tributació és del 27,4% dels ingressos anuals, uns 15.914 euros. A Catalunya, un treballador amb aquest salari pagarà 16.415 euros, un 28,2%. La diferència entre els dos territoris és de 501 euros, per la qual cosa no arriba ni a un 1% del sou total, sinó que es queda al 0,8%. En aquest cas, la comunitat on més es gravaria seria Extremadura, on l'Agència Tributària es quedaria amb un 28,9% del salari.

"Hi ha molt de soroll polític", comenta Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF i alt càrrec del departament d'Economia de la Generalitat entre el 2011 i el 2016, en referència a les discussions sobre la fiscalitat a la capital de l'Estat i a Catalunya. En especial des de l'arribada d'Isabel Díaz Ayuso a la presidència, el govern de la Comunitat de Madrid ha fet bandera d'afavorir una pressió fiscal baixa, sovint comparant-se amb la Generalitat, que acostuma a respondre acusant Madrid de tenir a favor l'efecte capitalitat i unes inversions per part del govern espanyol que s'executen amb molt més rigor que no pas a Catalunya.

Madrid afavoreix les rendes altes

Com que l'IRPF és un impost progressiu –com més es guanya, més percentatge del sou es paga–, les diferències entre comunitats creixen en termes absoluts com més alt és el salari. L'estudi de l'Aedaf també calcula quant es paga en cada autonomia si el sou anual puja fins als 120.000 euros bruts. En aquest cas, un català abonarà a Hisenda un 36,6% dels guanys, és a dir, 43.295 euros, mentre que un madrileny pagarà 41.934 euros, un 35,5% del salari brut. Madrid, doncs, deixa de recaptar 1.361 euros en comparació amb Catalunya, un 1,1% del salari.

En aquest cas, la Generalitat Valenciana és el govern que més grava aquest tipus de rendes altes: amb un treballador amb aquests ingressos, recaptaria 2.836 euros més que el govern d'Ayuso.

De fet, és en les franges altes on més es nota la diferència entre comunitats. "La competència dura és per atreure sous alts", comenta Carreras, sobretot perfils com ara "alts executius" d'empreses i altres professionals "que no poden amagar el sou" ni els ingressos a través de societats o altres instruments legals, afegeix.

Ara bé, les variacions entre territoris són poc substancials i no provocaran gaires canvis. "Ningú es mourà per això" i si Catalunya decidís adoptar un escalat de l'IRPF més similar al de Madrid "es notaria poc". En aquest sentit, a més, cal afegir que també cal tenir en compte els serveis que ofereix i les despeses que té cada autonomia, que també són diferents i depenen de molts factors, des del pes de la sanitat o l'educació concertada fins a la geografia o la densitat de població.

Catalunya és la desena comunitat autònoma que més IRPF cobra a un treballador amb 120.000 euros d'un total de quinze (Navarra i el País Basc tenen finançament foral i queden fora del sistema), per la qual cosa no es troba entre les que grava més als rics. Ara bé, Carreras recorda que justament el perfil de professionals amb aquests guanys acostuma a ser el que més paga en impost de patrimoni —un tribut que "es cotitza poc" i en el qual Catalunya acumula el gruix de la recaptació de l'Estat—, ja que aquest tipus de treballadors molt qualificats amb sous elevats "acaben fent un bon patrimoni" gràcies a la inversió dels seus ingressos.

Així doncs, tot i pagar menys IRPF que en altres autonomies, la Generalitat els grava més a través d'un altre tribut.