Compte enrere per a la segona part de la reforma de les pensions

MADRIDEl govern espanyol i els agents socials han de tancar abans que s'acabi l'any alguns dels elements de la segona part de la reforma de les pensions, compromesa amb Brussel·les. El temps, per tant, es comença a exhaurir.

Entre els canvis que ha d'entomar l'executiu de Pedro Sánchez hi ha l'augment progressiu de les cotitzacions dels sous més alts i, alhora, l'augment de la pensió màxima. Ja fa gairebé un any, del ministeri de la Seguretat Social, que és qui porta la batuta de la negociació, en va sortir una proposta: augmentar un 30% progressivament tant les cotitzacions dels sous més alts com les pensions màximes. Una proposta que, segons va avançar El Periódico ahir dimecres, es manté sobre la taula.

Ara bé, el ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, ha recordat aquest dijous que la negociació amb els agents socials continua -aquest cop de manera discreta i informal- i ha evitat concretar cap xifra. "Parlar de xifres quan estem buscant una convergència sobre aquests paràmetres és clarament prematur", ha assenyalat Escrivá durant la roda de premsa de les dades anticipades d'afiliació del novembre. Des de la cartera que dirigeix Escrivá insisteixen que no hi ha res tancat. Aquest cop, a més, cal tenir en compte que en paral·lel amb els agents socials, el govern també s'està reunint amb els partits polítics al Congrés de Diputats.

El govern vol augmentar les aportacions a la Seguretat Social dels treballadors amb sous més alts (uns 54.000 euros bruts anuals). Com? Augmentant, precisament, les seves cotitzacions. Ho veuen amb molt bons ulls els sindicats, per bé que la proposta que s'hauria sondejat d'un augment del 30% durant trenta anys és "insuficient", segons CCOO i UGT, que aquest dijous han reiterat que la xifra "només reflecteix" la posició del ministeri. Per la seva banda, la CEOE es manté lluny d'acceptar aquest canvi. L'augment d'aquestes cotitzacions tindria un impacte directe sobre les pensions més altes, que també creixerien un cop les persones afectades pel canvi es jubilessin.

El que sí que assumeix el govern espanyol és que amb un calendari tan ajustat haurà d'aprovar els canvis via reial decret llei. Entre aquests també hi ha "l'ampliació del període del còmput per al càlcul de la pensió de jubilació".

Ara mateix, si un treballador té un sou de 5.500 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.139 euros (base màxima de cotització l'any 2022, perquè es va actualitzant cada any). La resta de la remuneració, fins a 5.500 euros, queda exempta i el canvi que està sobre la taula faria que es cotitzés sobre un llindar més elevat

Un "bon" novembre

Escrivá també ha anticipat que el novembre serà un bon mes en termes d'ocupació. El ministre ha dit que es tractarà d'un "mes pla" pel que fa a l'afiliació mitjana a la Seguretat Social. Això és un "bon" símptoma, ha dit Escrivá, perquè el novembre sol ser "baix estacionalment, amb anys de fortes caigudes". A tall d'exemple, entre 2017 i 2019 va ser un mes en què es van perdre 38.000 llocs de treball de mitjana. De fet, Escrivá sí que ha anticipat que aquest mes es preveu un creixement de 80.000 cotitzants en termes desestacionalitzats.

Tot i el context internacional marcat per la guerra a Ucraïna, el ministre ha dit que l'ocupació està "aguantant" i que s'han creat 825.000 nous llocs de treball des de l'agost del 2021, "500.000" dels quals aquest 2022. "L'afiliació serà extraordinàriament intensa", ha dit el ministre, que descarta un "refredament" del mercat laboral.