Compte enrere perquè l'Íbex-35 tingui un 40% de dones als consells d'administració

MADRIDPrimera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

Es tracta d'una norma que neix per la transposició d'una directiva europea de l'any 2022 encaminada a millorar l'equilibri de gènere i que obligarà que hi hagi una presència d'almenys un 40% de dones al govern central, a les candidatures electorals, a les juntes de govern dels col·legis professionals, als jurats de reconeixement públic de personalitats i als òrgans constitucionals, però també als consells d'administració de les grans empreses.

"És una llei justa perquè incorpora el 50% de la població als nivells de presa de decisió en l'àmbit polític, social i econòmic", ha destacat la flamant ministra d'Igualtat, Ana Redondo (PSOE), que aquest dimarts s'ha estrenat en roda de premsa després del consell de ministres.

Les cotitzades, a deu punts d'assolir l'objectiu

Ara mateix, les empreses que cotitzen a la borsa espanyola no assoleixen l'objectiu que marca la llei de paritat. Així, les societats de l'Íbex-35 hauran de tenir un 40% de dones als seus consells d'administració abans del 30 de juny del 2024. Actualment, aquestes companyies l'estan fregant (37,5%) amb 160 conselleres d'un total de 426 consellers, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional de Mercats i Valors (CNMV) aquest 2023 en referència al 2022.

Les companyies que cotitzen en altres índexs tindran fins al 30 de juny del 2025 per poder-se adaptar a la norma. A finals del 2022 la presència de dones als consells d'administració de les cotitzades que no formen part de l'Íbex-35 i que tenen una cotització superior als 500 milions d'euros va superar tot just la barrera del 30% (107 conselleres de 332 membres als consells): es va quedar en un 31,8%, segons dades de la CNMV. Les cotitzades amb una capacitat borsària per sota dels 500 milions d'euros tindran fins al 30 de juny del 2026 per adaptar-se a la norma. En aquest cas, a finals del 2022 hi havia 118 conselleres d'un total de 449 membres als consells d'administració d'aquestes empreses (26,2%).

Pel que fa a les empreses grans però no cotitzades hauran d'assolir aquest objectiu d'un 40% de dones al consell d'administració el juny del 2028.

"No hi ha una economia sòlida que pugui prescindir del 50% del talent", ha reafirmat Redondo, en referència al fet que les dones representen la meitat de la població a Espanya. La ministra també ha descartat que les companyies s'hi puguin oposar: "Segur que qualsevol consell d'administració abraçarà la mesura". Entre les companyies que van tancar amb més mala nota l'any 2022 hi ha la constructora de Florentino Pérez, ACS, que compta amb un 26,6% de conselleres al seu consell, la catalana Fluidra (16,6%), Naturgy (35%), la també constructora Sacyr (23%) o la cadena hotelera NH Hotel Group (10%).

Cal tenir en compte que ja fa temps que la CNMV va recomanar en el marc del codi de bon govern de les empreses cotitzades assolir l'objectiu del 40%.

De l'administració central als òrgans judicials

La norma, però, també impacta de ple en l'àmbit públic. D'entrada, a l'administració general de l'Estat, els òrgans superiors i directius, com ara una secretaria d'estat d'un ministeri, haurà d'incorporar aquest principi de representació equilibrada. Una obligació que també afectarà les entitats del sector públic estatal, que si no compleixen amb el 40% hauran de justificar-ho i corregir-hi; i, finalment, òrgans constitucionals i de rellevància com el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, el Tribunal de Comptes o el Consell General del Poder Judicial.