La compravenda d'habitatges viu el pitjor agost en quatre anys
Les operacions cauen un 14% a Catalunya, on es registra una de les baixades més reduïdes
BarcelonaL'agost passat es van comprar uns 5.900 habitatges a Catalunya, un 14,9% menys que el mateix mes del 2018. La xifra portava creixent en relació a aquest mes des del 2015, quan es va passar d'unes 4.200 operacions a 6.200 en només un any. La situació és idèntica a la resta de l'Estat: amb 35.000 habitatges venuts i comprats a l'agost, les operacions disminueixen un 21,1% respecte a l'any passat (tornant als nivells de l'agost del 2016) i un 26% menys que al juliol. La xifra, també en aquest cas, feia més de cinc mesos d'agost que creixia.
A les dades llegides de forma acumulada no s'identifiquen, però, grans diferències amb el que passava l'any passat. Des del començament de l'any, a Catalunya s'han venut 55.600 habitatges, uns 200 menys dels que es registraven els primers vuit mesos del 2018. A Espanya es torna a replicar la davallada, tot i que una mica més pronunciada: des del gener s'han venut uns 346.000 habitatges, uns 10.000 menys que el mateix període de l'any passat.
Les dades específiques de l'agost xoquen, a més, amb el que s'havia registrat al juliol. Llavors l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollia 7.700 operacions a Catalunya (un 5,6% més que el mateix mes del 2018), és a dir, d'un mes a un altre s'han comprat uns 1.800 habitatges menys. "És una tendència que porta mostrant-se el segon i tercer trimestre d'aquest any", assenyala José García Montalvo, catedràtic d'economia aplicada a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "És un element més que s'uneix a tots els elements que hem conegut recentment del sector immobiliari", afegeix.
Es refereix, sobretot, a que a Barcelona les últimes dades indiquin caigudes del preu de l'habitatge o a que els inversors s'hagin anat retirant de la ciutat. Segons ell, el sector immobiliari ha accelerat tan ràpid en la fase expansiva, que el present "s'ha menjat molt ràpidament el futur". És a dir, que les possibilitats de creixement són escasses. "Si no milloren l'economia o els sous i s'aconsegueix que les famílies puguin pagar més, el sector es queda parat", profunditza.
La clau és, explica el mateix, que el 36% dels compradors són inversors, i que aquests no aposten per un mercat en el qual no identifiquen rendibilitat. A més, segons dades del mateix catedràtic, el 50% dels compradors particulars pensen ja com inversors i esperen augmentar amb el temps la inversió inicial, així que probablement fan la mateixa reflexió.
La compra d'habitatge cau en totes les comunitats
Tot i aquest escenari, la situació semblava repuntar el passat juliol: el mateix INE publicava fa alguns dies que la contractació d'hipoteques havia crescut un 13% al juliol a Catalunya. Malgrat això, la informació publicada aquest dijous per aquest organisme assenyala que totes les comunitats presenten taxes anuals negatives. Les caigudes més baixes es donen a Galícia (un 8,6% menys), Castella i Lleó (-13,7%) i Catalunya (l'esmentat 14% menys). Andalusia és la comunitat on s'han tancat més operacions, seguida de Catalunya i, després, el País Valencià.
A l'altre costat de la balança el territori que més va veure baixar les operacions a l'agost en aquest àmbit va ser Extremadura (-42,7%), seguida de prop per les Canàries (-41,2%) i Navarra (-39,4%). La comunitat autònoma on menys habitatge es va comprar va ser la Rioja, seguida de nou per Extremadura i Navarra.
Quant al règim de protecció i l'estat de l'habitatge comprat a l'agost del 2019, a tot l'Estat el 91% eren lliures (que són propietat del sector privat o d'un particular) i el 8% protegits. Les operacions cauen, en aquest sentit, un 20% i un 31%, respectivament.