La compra d'habitatges tanca amb el millor registre des del 2007

BarcelonaEl mercat de l'habitatge no només ha superat l'impacte de la pandèmia, sinó que es va disparar durant el 2021 amb un creixement del 35,2%, la xifra més alta des del 2007, just abans que esclatés la bombolla immobiliària, segons les dades publicades aquest dilluns pel Col·legi de Registradors.

En concret, a Catalunya es van tancar 89.112 operacions, amb un increment del 36,1% en el cas de l'habitatge nou (amb 14.862 compravendes) i del 35% en el cas de l'habitatge usat (amb 74.250 operacions).

A tot Espanya es van registrar 564.569 compravendes d'habitatge, també la xifra més alta dels últims 14 anys. Tot i aquest creixement, en l'últim trimestre de l'any passat es va notar un alentiment, amb un descens del 6,6% respecte als tres mesos anteriors.

En el conjunt de l'Estat el preu mitjà de l'habitatge va pujar un 0,5% entre l'octubre i el desembre del 2021, fins a 1.853 euros per metre quadrat, de mitjana. Balears va superar aquesta xifra, amb el preu del metre quadrat en 2.963 euros, seguit de Madrid, amb 2.926 euros per metre quadrat, el País Basc, 2.860 euros per metre quadrat, i Catalunya, amb el metre quadrat en 2.293 euros. A Catalunya l'increment del preu va ser del 0,8%, amb un ascens del 3,9% en el cas de l'habitatge nou i un descens del 0,2% en el cas del de segona mà.

Les comunitats més barates van ser Extremadura, amb 731 euros el metre quadrat, així com Castella-la Manxa, amb 815 euros per metre quadrat, i Múrcia, amb 1.049 euros per metre quadrat. En el quart trimestre, la superfície mitjana de les operacions va ser de 101,5 metres quadrats, un 0,5% menys que el trimestre anterior. Aquestes xifres es continuen allunyant del màxim històric de 102,9 metres quadrats per al conjunt d'habitatge, assolit entre el gener i el març del 2021.

Torna el comprador estranger

La compra d'habitatge per part d'estrangers es va recuperar al llarg de l'any de la caiguda del 9,7% registrada els tres primers mesos del 2021 per l'impacte de la pandèmia. Així, durant l'últim trimestre va pujar un 12,6%. Els britànics van ser els principals compradors estrangers d'habitatge a Espanya, amb un 12,4% del total, seguits dels alemanys, amb el 10,9%. A més, els francesos (7,8%), els marroquins (5,7%), els belgues (5,5%) i els suecs (5,2%) també van mostrar interès pel mercat immobiliari espanyol.

La compra d'habitatge per part d'estrangers es va concentrar a les illes, amb un 39% a les Balears i un 25,9% a les Canàries. També a les zones de costa, com el País Valencià (24,3%), Múrcia (17,5%), Andalusia (13,1%) i Catalunya (12,7%), segons les dades del Col·legi de Registradors.

Les dades dels registradors constaten que molts compradors estan sortint de les grans ciutats per anar a les perifèries o àrees metropolitanes. Una mostra: només un 48,2% de les compravendes a la província de Madrid van ser al municipi de la capital, quan el 2015 eren el 57,7%. El fenomen també es produeix a Barcelona. Un 24,3% de les compres d'habitatge a la província van ser al municipi que governa Ada Colau. El 2014 van ser el 36,1%.