La compra d'habitatges s'alenteix a Catalunya fins al juliol

BarcelonaLa compravenda d'habitatges es va alentir a Catalunya entre el gener i el juliol, mentre que ara els forts creixements es traslladen a altres comunitats espanyoles, segons les dades de transmissions patrimonials publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística.

Entre el gener i el juliol d'aquest any s'han venut a Catalunya 48.585 habitatges, una xifra que és un 3,07% superior al mateix període de l'any passat. És a dir, les vendes encara creixen, però el ritme és molt inferior als anys precedents. Entre gener i juliol del 2017 l'increment de la venda d'habitatges va ser del 20,22%, i en el mateix període del 2016 del 19,05%. L'any 2015, entre gener i juliol, l'increment de venda d'habitatges va ser del 14,5%.

Des de l'esclat de la bombolla la venda d'habitatges a Catalunya va caure de forma accentuada, un 44,8% de gener a juliol del 2008 respecte a l'any anterior, el 2007, que va ser el del boom de la bombolla, i un 36,71% de descens de gener a juliol de 2009. El 2010 es va registrar una certa recuperació, amb un augment del 30,7% de gener a juliol respecte al mateix període de l'any anterior, però els dos anys següents va continuar la davallada (-1,88% de gener a juliol del 2011 i -15,77% en el mateix període del 2012), fins que el 2013 va començar la recuperació amb un augment del 9,3% en els primers set mesos de l'any, per baixar a un tímid augment del 0,1% en el mateix període del 2014.

Variació interanual en % de venda d'habitatges a Catalunya entre gener i juliol (2008-2018. Font: INE)

A Catalunya el setè mes d'aquest any es van vendre 7.460 habitatges, un 4,4% més que el mateix mes de l'any anterior. Només les Canàries (-3,9%) i la Rioja (-4,2%) van presentar un mercat més feble que el català. No obstant el dèbil creixement, Catalunya va tornar a dades de variació positives, després dels descensos de les vendes de pisos els mesos de juny (-1,5%) i maig (-10%).

En el conjunt de l'Estat, al juliol es van vendre 45.900 habitatges, un 16,2% més que el juliol del 2017. Les comunitats amb més habitatges venuts van ser Andalusia (8.730), Catalunya (7.460), el País Valencià (7.251) i Madrid (7.028). Però els creixements més elevats es van registrar a l'Aragó (32%), Galícia (28,6%), Castella-la Manxa (27,1%), el País Valencià (25,7%) i Extremadura (23,8%).

Unes dades que refermen les tesis dels experts sobre una recuperació del mercat immobiliari residencial, que va començar per Barcelona i Madrid, i que ara es modera en aquestes dues ciutats per traslladar els creixements a altres zones de l'Estat.

Les dades acumulades de l'any 2018 demostren aquest alentiment del mercat a Catalunya, amb un tot just un 3% de creixement respecte el període gener-juliol de l'any passat. En canvi, en el conjunt de l'Estat entre el gener i el juliol es van vendre 308.131 habitatges, una xifra que és quasi un 11,7% superior al mateix període de l'any anterior.

Per a Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, "la curva de creixement s'està aplanant a Catalunya i a Barcelona" per dos factors: la recuperació va començar abans i el mercat s'ha trobat amb una sèrie de topalls.

Segons Gorgues, les dades demostren que la recuperació va ser abans a Catalunya perquè mentre que al conjunt de l'Estat les vendes són el 62% de les que hi havia l'any 2007, abans de l'esclat de la bombolla, a Catalunya ja són quasi el 64% i a la ciutat de Barcelona el 71,33%.

Gorgues considera que els topalls que han fet alentir la venda d'habitatge a Catalunya són la manca d'oferta i l'augment més elevat dels preus que hi ha hagut. Així, en pisos usats, a Barcelona, les vendes ja són pràcticament iguals que les que hi havia l'any 2007, però no en pisos nous, perquè no hi ha prou oferta al mercat.

Respecte dels preus, la forta pujada dels últims anys fa, "entre altres coses, que els inversors perdin interès", segons Gorgues. A més, aquests preus més elevats també dificulta l'accés al mercat d'aquells que busquen pis per primer cop, i fins i tot fa més difícil la compra de reposició, és a dir, aquelles famílies que tenen un pis i el venen per canviar a un més gran o millor.

Un altres aspecte que es dedueix de les dades del juliol a l'Estat és l'augment de vendes de segona residència. Ferran Font, director d'estudis de Pisos.com, indica que les Balears i el País Valencià són les dues comunitats amb més vendes per cada 100.000 habitants, 172 i 185, respectivament. Per a Font, aquestes dades fan pensar que "és possible que al juliol les operacions hagin estat molt marcades per l'adquisició de segona residència" en aquestes dues comunitats.

Poc habitatge protegit

Les dades del juliol demostren de nou el poc habitatge protegit. A Catalunya, dels 7.460 pisos venuts, només 674 (un 9%) eren habitatge protegit. L'habitatge de segona mà continua com la part més important del mercat.

Del total de pisos venuts a Catalunya al juliol, 6.351 (un 85,3%) eren habitatge usat, mentre que només 1.109 pisos (14,4%) eren habitatge nou.