El preu del lloguer a Barcelona és un 25% superior que abans de la crisi

BarcelonaEl preu de compra de l'habitatge a Barcelona ja s'acosta als nivells precrisi. Aquests nivells, en el cas del preu del lloguer, ja es van superar l'any 2015 i ara se situen bastant per sobre, un 25%, malgrat la moderació que s'ha detectat durant el 2018, segons un estudi publicat aquest dijous pel Banc d'Espanya i que ha sigut elaborat per Pana Alves i Alberto Urtasun, de la direcció general d'Economia i Estadística.

Segons l'estudi, situant com a base 100 els preus de compra i de lloguer el desembre del 2006, just abans de la crisi, el preu del lloguer a tancament del 2018 se situa 24,5 punts per sobre, mentre que en el cas del preu de compra, encara està lleugerament per sota, en el 92,2.

"Centrant l'anàlisi en Madrid i Barcelona, es confirma que el preu del lloguer va ser molt més estable que el de la venda durant la recessió", explica l'estudi del Banc d'Espanya. Les dades ho confirmen. En el pic més baix, el setembre del 2013, els preus de compra se situaven 37,2 punts per sota del nivell del 2006, mentre que en el cas del preu del lloguer el nivell més baix va ser el juny del 2013, però només 18,2 punts per sota del desembre del 2006. Ara el preu del lloguer és quasi 43% superior al moment més baix del 2013.

A més, els preus del lloguer van començar a recuperar-se abans i amb més força que els preus de compra d'habitatges, però "tot i cert retard, també ha augmentat de manera significativa en aquestes ciutats". "Tot i això –indica l'estudi del Banc d'Espanya–, mentre el nivell del preu de la compravenda no ha arribat encara al nivell previ a la crisi, el preu del lloguer se situa per sobre d'aquell nivell".

El Banc d'Espanya, però, constata que durant l'any 2018 s'ha observat un creixement més dèbil del preu del lloguer i s'ha observat "fins i tot una caiguda a la ciutat de Barcelona", on també, diu l'article del banc emissor, hi ha hagut "una desacceleració del preu de venda".

Així mateix, en l'article també es destaca que la tendència cap a un pes més elevat del lloguer és generalitzada, sobretot en el grup d'edat que oscil·la entre els 16 i els 29 anys, seguit del grup d'edat que va d'entre els 30 i els 44 anys. Per al Banc d'Espanya, aquesta evolució es podria explicar per factors lligats a l'impacte que la crisi econòmica ha tingut en aquests segments de població, però possiblement també per factors sociològics lligats a canvis en les preferències de les generacions més joves.

La institució també ressalta que el biaix impositiu que afavoriria la compra d'habitatge sobre el lloguer s'ha reduït en aquest període a causa dels canvis fiscals introduïts. El Banc d'Espanya recorda que l'eliminació de la deducció per inversió en habitatge habitual i l'increment dels impostos sobre la tinença d'habitatge de compra són els canvis impositius "més rellevants" que redueixen el biaix a favor de la compra enfront del lloguer.

Menys inversió en construcció

La crisi per al sector de l'habitatge va ser forta, però la recuperació, iniciada el quart trimestre del 2013, té com a característica que des d'aquella data i fins al quart trimestre del 2018 la inversió real en habitatge va créixer un 45%, davant del 15% que va créixer el PIB el mateix període, segons el Banc d'Espanya.

La formació bruta de capital (inversió) està mostrant "un dinamisme significatiu" que va "superar l'any passat el nivell previ a la crisi", indica el Banc d'Espanya. Tot i això, apunta que la inversió vinculada a la construcció, dins d'aquesta tònica de millora, "ha registrat una evolució menys dinàmica" que el conjunt general.

Aquest comportament, segons el Banc d'Espanya, es deu tant al reajustament de la inversió en habitatge que ha arribat a nivells pròxims al 5,5% del PIB el 2018, davant del 12% d'abans de la crisi; com al fet que la resta de la inversió en construcció va mantenir en els anys més recents "un pes reduït en el producte", passant de suposar el 9,4% del PIB el 2006 al 5,1% registrat l'any passat.

Això es reflecteix en la iniciació d'obres per fer habitatges. La iniciació d'obra nova ha mostrat una tendència de millora, tot i que "amb cert retard", possiblement per "l'elevat estoc d'habitatges sense vendre com a resultat del fort increment de l'oferta durant l'anterior fase expansiva, que no va ser absorbit durant la crisi", diu l'article.

No obstant això, el nivell d'iniciació d'habitatges segueix sent "reduït en termes històrics", diuen els autors. Sobre l'ajust entre la demanda i l'oferta d'habitatges nous, la institució ha assenyalat que la lenta correcció de l'estoc podria estar reflectint "una cert desajust" entre les característiques dels habitatges que generen demanda i les dels habitatges disponibles per a la venda.