Competència reclama la venda per separat del Prat

BarcelonaSegon revés de Competència a la política privatitzadora del govern de Mariano Rajoy en dues setmanes. Si a finals de juny l’òrgan supervisor de la competència va carregar contra la liberalització del corredor de Llevant de Renfe, i va demanar que es privatitzés també l’AVE de Barcelona a Madrid, ahir l’organisme va deplorar per ineficient i contrari a la lògica del mercat el model de gestió centralitzada que vol perpetuar el govern del PP amb la privatització parcial d’Aena.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) demana que la privatització d’Aena es faci d’aeroport en aeroport i no com un lot, tal com té previst l’executiu espanyol. L’organisme supervisor critica amb duresa la “gestió centralitzada”, de la qual han presumit en diverses ocasions la ministra de Foment, Ana Pastor, i els responsables d’Aena, que van descartar fa unes setmanes “esqueixar” la xarxa d’aeroports. El supervisor considera que la centralització -Aena gestiona 46 aeroports espanyols-és “una excepció” en l’entorn europeu i ha “provocat ineficiències”. A més, l’organisme critica que hi hagi una “caixa comuna” amb què els aeroports rendibles “sufraguen els deficitaris”, un model “inadequat a les autèntiques necessitats del mercat”.

El supervisor -presidit per José María Marín Quemada-, que es mostra favorable, això sí, a l’entrada de capital privat a Aena, considera que aquesta entrada s’hauria de fer “de manera individualitzada”, cosa que permetria la competència entre els diferents aeròdroms espanyols. Aquest és el model que defensen, entre altres, la Generalitat (a més de la majoria d’experts en infraestructures). De fet, el Govern es va envoltar el 2007 d’una part de l’empresariat català, en un multitudinari acte a l’Iese que reclamava una gestió individualitzada del Prat, amb presència de les administracions catalanes i d’inversors privats. El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar la seva intenció de privatitzar per separat la gestió del Prat i Barajas el 2010, acostant-se a aquelles reclamacions, i en la línia del que demana ara la CNMC, que també considera que caldria crear un regulador aeroportuari independent.

Però la venda en bloc d’una part d’Aena imposada finalment pel govern del PP a mitjans de juny -quan va aprovar la privatització del 49% de l’ens aeroportuari espanyol, que en la pràctica perpetuava el model centralitzat- va enterrar definitivament els anhels catalans. Amb una gestió individualitzada dels aeroports hi hauria més eficiència, preus més baixos, més qualitat i més beneficis per als usuaris, segons el regulador. A més, l’aeroport de Barcelona “podria competir amb el de Madrid” per convertir-se en un hub (aeroport de connexions), tot i que la falta d’una aerolínia amb base per a les seves connexions limita les seves possibilitats.

Les ineficiències del model i la “sobreinversió” d’Aena en els seus aeroports -sobretot els més petits- han desembocat en una xarxa sobredimensionada, i la “rigidesa” de la gestió centralitzada ha “impedit” accions encaminades a “redimensionar-la”. Tot plegat ha tingut com a conseqüència un deute galopant de més d’11.000 milions, que ara pesa sobre les finances públiques.

Taxes congelades fins al 2025

A més de l’informe crític amb la centralització, la CNMC va publicar l’esborrany de reial decret de privatització, i va desvelar que l’executiu preveu congelar l’ingrés màxim anual per passatger de la xarxa d’Aena fins al 2025. Això, en la pràctica, suposa congelar les taxes aeroportuàries durant 10 anys. A més, Aena es dividirà en dues empreses: Enaire, per a la regulació del trànsit aeri, i Aena, SA, que es quedarà la gestió dels aeroports.