Estocada als petits operadors mòbils

BarcelonaL’era daurada dels operadors mòbils virtuals -també coneguts com a OMV: companyies de telefonia low cost sense xarxa pròpia- es va acabar fa temps, però ara ha arribat la que podria ser l’estocada final. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va aprovar ahir la desregulació del mercat majorista d’accés a les xarxes mòbils. Aquesta decisió implica que les grans companyies del sector, que controlen la immensa majoria del mercat, ja no estaran obligades a llogar la seva infraestructura als operadors de baix cost. L’organisme ja havia plantejat aquesta proposta a través del seu blog aquest estiu i la va presentar formalment al febrer. La iniciativa no ha rebut cap negativa, ni de la Comissió Europea ni del govern espanyol i, per tant, tirarà endavant.

L’organisme que presideix José María Marín Quemada defensa que els preus majoristes que els OMV paguen als operadors de la xarxa s’han reduït progressivament durant els últims anys, tant per a la veu com per a les dades. Segons la CNMC, això ha permès que aquestes empreses puguin millorar els preus que ofereixen als seus clients, en línia amb les ofertes dels gegants de les telecomunicacions. De fet, justifica que hagi augmentat prou la competència en el sector perquè ja no calgui la regulació per mantenir aquest ordre.

Aquesta decisió, però, inquieta els OMV que encara existeixen, que sobreviuen a través de mercats nínxol, com ara els serveis especialitzats per a empreses o per a immigrants. Aquestes companyies temen que, amb les noves normes, les grans operadores tinguin via lliure per apujar-los el lloguer de les xarxes o, directament, retirar-los l’accés. “La regulació mínima els obligava a establir acords comercials i, tot i així, els OMV estan tenint dificultats per accedir a serveis competitius com el 4G”, lamenta Xavier Casajoana, conseller delegat de VozTelecom i president de l’Associació d’Operadors de Telecomunicacions Empresarials (Asotem).

Aquestes empreses lamenten que el sector ja va perdre competència quan els gegants de la telefonia van comprar els OMV més potents. En els últims tres anys, Ono ha acabat en mans de Vodafone, Jazztel ara forma part d’Orange i Yoigo i Pepephone s’han integrat a MasMóvil, que ja havia nascut arran de la fusió de diversos OMV. “Sense normativa ni OMVs de rellevància, estem en mans de l’oligopoli”, manté Casajoana. Actualment, a Espanya hi ha una trentena d’OMVs, que en nombre de línies tenen una quota de mercat conjunta que supera el 15%. Algunes de les companyies que encara perviuen són Carrefour Movil -que va ser el primer operador mòbil virtual d’Espanya-, Euskaltel o, fins i tot, el RACC.

El 2006 la CNMC va imposar una regulació que obligava els tres grans operadors de xarxa (Telefónica, Vodafone i Orange) a donar accés a les seves infraestructures mòbils. La norma va afavorir que s’obrís el mercat i entrés un quart operador a la xarxa, Yoigo, i és la mateixa norma que es va liquidar ahir. L’entrada dels OMV al mercat va revolucionar la competència als operadors tradicionals, ja que, sense haver d’invertir en una xarxa d’antenes molt costosa es podien permetre oferir preus més competitius. En el seus millors anys, aquestes companyies van fer patir gegants com Telefónica per la quota de mercat, en un moment en què l’antic monopoli estatal perdia línies, mentre que la telefonia de baix cost li arrencava clients mes a mes.

Sancions dissuasives

Malgrat la desregulació, des de Competència asseguren que deixar via lliure al mercat no implicarà que els grans de l’oligopoli puguin retirar l’accés a la xarxa mòbil i de fibra sense cap conseqüència o aplicar pujades de preu massa agressives. Segons l’organisme, la CNMC seguirà tenint capacitat per intervenir en cas que els operadors actuïn de manera injustificada. A més, la CNMC també posa com a argument la consolidació de MasMóvil, que suposaria l’entrada d’un quart operador en l’oligopoli fins a ara de tres i comportaria un cert repartiment de poder.

Les claus

1. Què són els operadors mòbils virtuals?

Els operadors mòbils virtuals (OMV) són companyies de telefonia que no tenen infraestructura de xarxa pròpia. En lloc d’invertir, per exemple, a tenir les seves pròpies antenes de telefonia -cosa que implicaria dedicar-hi un capital molt important- lloguen l’accés a la xarxa d’altres operadors. Espanya va accelerar l’entrada d’aquest model el 2006, a través de l’obligació d’oferir aquest servei, que es va imposar a Telefónica, Vodafone i Orange. Això va permetre que es desenvolupessin operadors com Yoigo, Jazztel o Ono, que van acabar tenint un paper rellevant en el mercat de les telecomunicacions.

2. Per què Competència creu que ja no han d’estar regulats?

Onze anys després de permetre la revolució dels OMV a Espanya, la CNMC considera que el mercat és prou madur per deslligar-lo de la regulació. L’organisme creu que el preu que paguen els OMV als operadors s’ha reduït en els últims anys i, per tant, la seva missió reguladora s’ha acabat.

3. Què passarà amb aquest mercat?

La principal preocupació dels OMV és que si desapareix l’obligació de llogar-los l’accés a la infraestructura, l’oligopoli de la telefonia prioritzi les seves necessitats i els negui aquest servei o apugi els preus del lloguer fins a expulsar-los de la xarxa. Competència assegura que això no passarà i que les pràctiques injustificades es continuaran perseguint encara que desaparegui la normativa. Per exemple, amb sancions dissuasives.